Demana que gairebé el total de la indemnització sigui per a la Generalitat i que s'indemnitzi l'Estat amb 11.785 euros per l'ús de fons del FLA
MADRID, 9 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal de Comptes apunta directament a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i altres membres del seu equip de govern com a responsables directes de la despesa de prop de 5 milions d'euros de diners públics destinats per finançar la consulta il·legal del 9 de novembre del 2014.
El fiscal cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, detalla en el seu informe final, al qual ha tingut accés Europa Press, fins a un total de deu partides, tals com el registre del web per a la votació, adquisició de material o campanya de publicitat del 9-N, amb les quals es va ocasionar un perjudici de 4.995.918 milions d'euros als cabals públics.
Per això demana que s'indemnitzi la Generalitat amb gairebé el total d'aquesta quantia, a més del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) amb 20.214 euros; el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb 28.915 euros i l'Estat amb 11.785 euros.
En el seu desglossament de partides atribueix una despesa de 74,05 euros per al registre d'un web institucional; 163.953 euros per a la fabricació del material que es va emprar en la consulta; 2.800.000 euros per a l'adquisició d'ordinadors utilitzats en les taules de votació i 806.000 euros en campanya de publicitat.
Respecte a aquest punt l'informe recull que la primera factura associada a aquesta despesa, d'11.785 euros, va ser satisfeta mitjançant transferència del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del Govern espanyol, sota el concepte d''ICO', provocant un "crebant" als fons públics estatals.
L'escrit recull a més el desviament de 1.409.000 euros per a l'ampliació del contracte d'assegurança per incloure els voluntaris que van participar en la consulta; 727,600 euros per elaborar el suport necessari; 307.962 euros dedicats a l'enviament d'informació; 144.244 euros per al centre de premsa i dos contractes per al disseny i producció de campanya per imports de 21.767 euros cadascun.
El fiscal situa tant Mas com altres membres del seu equip de govern en la direcció de la planificació de la consulta i afegeix que tots ells van tractar "per tots els mitjans" de dificultar les accions que pogués dur a terme l'Executiu central dirigides a evitar-la, malgrat que era "molt evident" que sabien que estava suspesa pel Tribunal Constitucional.
MANTENIR ELS EMBARGAMENTS
Per això demana al Tribunal de Comptes que ratifiqui la fiança de 5,2 milions d'euros dipositada per cobrir les despeses per la consulta independentista, de la qual 2,9 milions van ser abonats per l'entitat sobiranista Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la resta correspon a l'embargament dels habitatges de Mas i altres acusats.
El fiscal apunta en el seu informe que l'objectiu ara és examinar les conseqüències econòmiques del 9-N i que, al marge "dels esforços discursius" de la Generalitat sobre la consulta, "El cert i veritat és que la realitat dels fets i les finalitats perseguides han estat tan clamoroses que no requereix elaborades construccions doctrinals per posar de manifest que el pretès per la Generalitat resultava ostensiblement contrari a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a la resta d'ordenament jurídic".
La Fiscalia imputa una responsabilitat comptable directa per a Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per no només participar sinó també dirigir tots els actes possibles per poder dur a terme la consulta. Per aquests fets, jutjats per via penal, Homs va ser condemnat pel Tribunal Suprem a un any i un mes d'inhabilitació, mentre que Mas i les dues exconselleres a dos anys i un any i nou mesos d'inhabilitació, respectivament, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
MAS, "L'AUTORITAT QUE APROVA TOTES LES DESPESES"
Pel que fa a Artur Mas, la Fiscalia detalla que és l'autoritat que aprova totes les despeses inherents al 9-N d'acord amb l'estipulat en el decret de convocatòria de la consulta d'autodeterminació de Catalunya, que ell mateix va signar. Afegeix que, malgrat la seva suspensió pel tribunal de garanties, Mas va continuar derivant aquestes despeses a la Generalitat aconseguint així "imposar la seva voluntat".
D'Ortega, responsable del Departament de Governació al moment dels fets, diu que, lluny d'adoptar una actitud respectuosa amb els mandats constitucionals per evitar que la consulta no se sufragués amb fons públics, "va continuar impulsant l'assumpció de despeses" vinculades a la mateixa, mentre que d'Homs apunta que la seva conducta va ser "decisiva" per impulsar la "maquinària administrativa" dirigida a proveir de mitjans necessaris per a l'acte.
Es refereix a l'ordre que va donar l'exconseller de Presidència a T-SYSTEMS, l'empresa que anava a prestar el suport informàtic de la jornada, de continuar amb els preparatius malgrat que aquesta va avisar per carta el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) que era coneixedora de la suspensió del TC.
Pel que fa a Rigau, la Fiscalia li atribueix l'autorització signada per al pagament de 7.000 ordinadors vinculats "necessària i indubtablement" al 9-N ja que tenien per finalitat proveir de recursos informàtics a les taules electorals.
La Fiscalia precisa que, encara que aquests quatre són responsables directes dels fets, existeixen altres alts càrrecs d'altres departaments que, per ser titulars d'òrgans de contractació o per encarregar-se de la supervisió dels expedients de contractació, van possibilitar la sortida de fons públics, com Lluis Beltrán i Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo, Jordi Vilajoana, Ignaci el Genovés i Teresa Prohías.
