Els seus advocats demanaran un ajornament per preparar millor la defensa
BRUSSELLES, 29 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia belga demanar aquest dimarts al tribunal de primera instncia de Brusselles que executi l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) perqu l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sigui entregat a Espanya per sedició i malversació, els dos delictes pels quals el reclama la justícia espanyola, segons han informat a Europa Press fonts de la seva defensa.
"Demanen l'extradició pels dos delictes", ha informat a Europa Press Paul Bekaert, l'advocat belga del polític independentista, i ha indicat que la Fiscalia de Brusselles defensa la posició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encara que no aclareix quina seria l'equivalncia de delictes en el sistema belga.
Les parts, que ja han tingut accés a les primeres allegacions escrites, han estat citades aquest dimarts a partir de les 9.00 hores a la vista sobre la reactivació de l'euroordre, en una audincia a porta tancada a la Cambra del Consell (tribunal de primera instncia) de Brusselles.
Els advocats de Puigdemont preveuen sollicitar un ajornament de la vista per tenir "més temps de preparar" la defensa de l'expresident catal, amb l'argument que amb prou feines han tingut 24 hores per estudiar el dossier i alludir la complexitat del cas.
Per aix, segons Bekaert, el jutge no prendr cap decisió sobre el fons de l'assumpte, sinó que fixar una altra data, "probablement a principis de desembre", per continuar la vista i que les parts puguin presentar els seus allegats.
Puigdemont es troba en llibertat sense fiana, per subjecte a condicions com tenir una residncia fixa a Blgica i no sortir del país si no és amb autorització del jutge, a l'espera que es resolgui el seu cas.
Així ho va disposar el jutge d'instrucció davant el qual Puigdemont va haver de prestar declaració divendres passat, després de la reactivació de l'euroordre de Llarena fa una setmana.
El polític independentista es va entregar a la Policia federal belga i va quedar sota arrest fins que el jutge el va interrogar i va dictar les mesures cautelars.
Per evitar l'extradició, la defensa de Puigdemont va esgrimir que tenia immunitat com a eurodiputat per, després de consultar-ho amb el Parlament Europeu, el jutge instructor va concloure que no gaudia d'aquesta protecció.
L'any 2017, quan l'Audincia Nacional va sollicitar per primera vegada a Blgica l'entrega de Puigdemont, el Ministeri Públic belga va advocar per complir l'extradició per tots els delictes que se l'imputaven a Espanya --incls els de rebellió i sedició-- excepte el de prevaricació.
Llavors, la Fiscalia de Brusselles va entendre que encaixaven en l'ordenament jurídic belga en les descripcions penals de "coalició de funcionaris" i "malversació de funcionaris".
TERMINIS PER RESOLDRE L'EUROORDRE
En qualsevol cas, sigui quan sigui que el jutge prengui la seva decisió sobre l'entrega o no de Puigdemont a les autoritats espanyoles, les parts en el procés --la Fiscalia belga i la defensa-- disposaran d'un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria llavors a la Cort d'Apellació.
Quedaria encara una última instncia, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciar-se sobre la forma per no sobre el fons del procés.
El reglament europeu estableix un termini mxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos Estats membre, un període que podria ser ampliat 30 dies més, en casos excepcionals.
Amb tot, aquests terminis estan previstos per a persones sobre les quals pesen ordres d'extradició i estan detingudes a l'espera que es resolgui el seu assumpte, per la qual cosa en cas que els reclamats es trobin en llibertat, com és el cas de Puigdemont, els terminis poden ser molt més amplis.
D'acord amb l'ordenament legal belga, Blgica pot rebutjar l'extradició d'una persona si existeixen "raons serioses" per pensar que no es respectaran els seus drets fonamentals després de l'entrega o si els delictes que se li imputen no són una infracció en el dret belga o no estan recollits en un llistat de 32 delictes acordats per la UE en la seva directiva.
