Actualitzat 29/11/2022 13:51

La Fiscalia anuncia un recurs contra l'absolució a la Mesa de Torrent

Archivo - L'expresident de la Mesa del Parlament Roger Torrent
EUROPA PRESS/D.Zorrakino. POOL - Europa Press

Al·lega que va demanar suspendre el judici fins a resoldre la nul·litat de la recusació al jutge Ramos

BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)

La Fiscalia Superior de Catalunya ha anunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs contra la sentència que va absoldre de desobediència els membres de la Mesa del Parlament que va presidir l'ara conseller Roger Torrent.
 
En un comunicat aquest dimarts, la Fiscalia detalla que el recurs al·lega una suposada infracció del precepte constitucional i de llei en la sentència que va absoldre Torrent i els exmembres de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que van ser jutjats entre el 5 i el 7 d'octubre per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) quan van tramitar resolucions relacionades amb el procés.
 
Pel que es desprèn del fiscal, el procediment també atribueix defectes de forma perquè el tribunal va descartar ajornar el judici fins que es resolgués l'incident de nul·litat que la Fiscalia havia presentat contra la recusació del magistrat Carlos Ramos, que inicialment havia de formar part del tribunal però va ser apartat del cas.
 
En el moment de començar el judici, la nul·litat de la Fiscalia sobre la recusació de Ramos encara estava per resoldre, i una hipotètica resposta favorable a la seva petició hauria comportat modificar la composició del tribunal un cop celebrat el judici, la qual cosa hagués suposat una repetició del litigi.
 
Per això, tant la Fiscalia com les defenses de Torrent, Campdepadrós i Delgado van demanar al TSJC suspendre el judici fins a resoldre's la nul·litat de la Fiscalia i confirmar la validesa de la composició del tribunal.
 
Dues setmanes després del judici, el TSJC va rebutjar suspendre la recusació de Ramos, amb la qual cosa va confirmar que els magistrats que havien celebrat el judici eren els adequats.

SENTÈNCIA

El 23 de novembre, el TSJC va absoldre Torrent i la seva Mesa per majoria en una sentència que compta amb un vot particular que considera que van desobeir el Tribunal Constitucional (TC).
 
Els jutges que els van absoldre van raonar que el delicte de desobediència té un component omissiu (no complir una ordre), "sense deixar de ser omissiu quan el subjecte actiu fa alguna cosa diferent al que s'ha ordenat", que ha de ser un mandat específic, clar i concret basat en resolucions judicials o ordres d'una autoritat superior.
 
En canvi, la magistrada que va emetre un vot particular perquè defensava una condemna per desobediència, va argumentar que la comissió d'aquest delicte "per acció o per omissió dependrà del sentit de l'ordre o del mandat que conté la part dispositiva de la resolució" que es desoeix.
 
En el cas de la Mesa de Torrent, els magistrats havien de dirimir si l'acció d'admetre a tràmit resolucions parlamentàries sobre l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia contravenien sentències i provisions del TC: arran de les proves del judici, creuen que "no es van negar obertament" a complir-les.
 
La sentència assenyala que el TC va declarar inconstitucional exercir l'autodeterminació de manera unilateral, però reconeix el dret a defensar públicament qualsevol opció política, de manera que "el que decideix el TC no és, doncs, que no es pot debatre o parlar d'autodeterminació o abordar aquesta qüestió per part de les assemblees legislatives, sinó únicament que no es pot fer referència a l'autodeterminació quan es pretén exercir-la i materialitzar-la de manera unilateral".
 
A més a més, els magistrats que els van absoldre consideren que, a l'hora de valorar si tramitar les resolucions contradeia el TC, "la interpretació seguida pels quatre acusats va ser la mateixa interpretació que van fer el secretari general i el lletrat major del Parlament, que van acabar aconsellant que es prenguessin els acords d'admissió a tràmit" de les propostes de resolució jutjades i van tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
 

Contingut patrocinat