Publicat 23/12/2019 15:54

Fiscalia afirma que Junqueras no va patir indefensió quan va continuar sent jutjat després de ser elegit eurodiputat

Oriol Junqueras
EUROPA PRESS

Demana al tribunal del procés que rebutgi les peticions de nullitat de Junqueras, Forcadell i Romeva

MADRID, 23 des. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia afirma en un nou escrit rems aquest dimarts al Tribunal Suprem que el fet que l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras continués sent jutjat pel procés després de sortir elegit al Parlament Europeu no li va provocar "de cap manera indefensió" i recorda que actualment no est subjecte a cap mesura cautelar, "sinó executriament condemnat a 13 anys de presó".

La Fiscalia du a terme aquesta anlisi a la vista de la sentncia dictada la setmana passada pel Tribunal De Justícia de la Unió Europea (TUE) que va reconixer la immunitat de Junqueras com a electe al parlament europeu, i ho fa en un escrit que informa en contra de les peticions de nullitat de la sentncia realitzades per les defenses tant de Junqueras com de l'exconseller Raül Romeva. Aquestes peticions es van fer abans de conixer-se la sentncia del TJUE, com a requisit per recórrer les seves condemnes davant el Tribunal Constitucional.

A més de la dels dos exmandataris d'ERC la Fiscalia ha fet públic aquest dilluns un segon escrit relatiu a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, en la qual es rebutja igualment la nullitat de la condemna per no donar-se els requisits que exigeix la llei perqu aix es produeixi.

En l'escrit que dona resposta a les peticions de nullitat de Junqueras i Romeva la Fiscalia és remitent a all que s'ha dit pel TJUE de la setmana passada i recorda que el primer efecte de la mateixa és el de "la immediata execució de la pena d'inhabilitació" imposada a l'exvicepresident, que va quedar en suspens precisament tot esperant el que hagués de dir la cort europea.

PRDUA DE CONDICIÓ D'EUROPARLAMENTARI

En segon lloc, i tal com ja va sollicitar la setmana passada, els quatre fiscals del cas -Javier Zaragoza, Consolo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena- demanen la comunicació al Parlament Europeu de la situació processal de Junqueras "perqu tingui els efectes oportuns en relació amb la prdua de la seva condició d'europarlamentari en virtut de la seva inhabilitació".

La Fiscalia també apunta en aquest escrit que el TJUE reconeix la immunitat de desplaament que hagués hagut de permetre acudir al llavors enjudiciat a la sessió constitutiva del Parlament Europeu.

Que aix fos així, fins i tot al marge dels pressupostos exigits en la legislació nacional -com era la jura de la Constitució-, és segons la Fiscalia una qüestió "atenent drets de sufragi passiu i participació política, aliens als quals es ventilen en aquesta causa en relació amb la imputació de la qual, enjudiciament i sentncia definitiva no va produir cap impacte ni va provocar de cap manera la indefensió que exigeix juntament amb la vulneració de drets fonamentals la present via de nullitat", argumenta.

Quant a altres arguments esgrimits per les defenses per interessar la nullitat de la sentncia contra Junqueras i Romeva i Forcadell la Fiscalia rebutja que la sentncia per sedició fos imprevisible i desproporcionada i nega igualment que el Suprem no fos competent per jutjar-los, que es tractés d'un tribunal parcial o que es vulnerés el principi acusatori per ser condemnats a més anys que els que demanava l'Advocacia per sedició. En el cas de Forcadell, es rebutja així mateix que la hi condemni per fets realitzats per "altres"

ES REBUTGEN LES CAUSES DE NULLITAT

Insisteix que els fets que la sentncia imputa als líders independentistes "no ataca directament la seva llibertat de pensament i d'expressió,ni el seu dret de reunió i manifestació, perqu els fets jutjats constitueixen un "exercici absolutament illegítim" d'aquests drets i llibertats, contraris a la llei i vulneradors dels drets i llibertats d'altres".

Per a la Fiscalia no hi ha cap dubte que el bé jurídic protegit pel delicte de sedició al qual els tres líders independentistes van ser condemnats "posseeix suficient rellevncia constitucional" perqu ataca no només de manera directa l'ordre públic "sinó en general l'Estat de Dret basat en l'aplicació de la llei, en el legítim exercici de l'autoritat i les seves determinacions, el normal funcionament de les institucions i el correcte acompliment de les funcions públiques".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés