BARCELONA, 22 Març (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Superior de Catalunya ha acusat l'expresident de la Generalitat Artur Mas d'haver desobeït "intencionadament" la decisió del Tribunal Constitucional (TC) en no haver suspès la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014.
"Com a president de la Generalitat, intencionadament i sense un altre empara que la seva mera voluntat, va desatendre el mandat del Tribunal i va incomplir la seva obligació, que com a convocant li afectava, de deixar sense efecte l'acte de convocatòria", conclou en un escrit presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Els fiscals Francisco Bañeras i Emilio Sánchez Ulled s'oposen a la pretensió de les defenses de Mas, de la llavors vicepresidenta del Govern Joana Ortega i de qui era consellera d'Ensenyament Irene Rigau --els tres investigats-- d'arxivar la causa contra ells.
Els fiscals insisteixen que Mas "va desafiar oberta i públicament" la suspensió acordada pel TC, i que el llavors president va conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre del 2014.
Ho va fer disposant o deixant d'evitar "la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja eren en marxa, així com quantes altres s'anaven a produir en els següents dies per desenvolupar" la votació sobre la independència, segons la Fiscalia.
Per la seva banda, Ortega va coordinar la preparació i desenvolupament de les votacions i va ser "la impulsora directa de les principals administratives" per preparar la jornada, garantir el seu desenvolupament i la publicació dels resultats malgrat la suspensió del TC.
En coordinació amb Mas i Ortega, Rigau presumptament es va servir dels serveis territorials de la seva Conselleria per garantir que els directors de les escoles "amb més o menor convenciment individual obrissin els instituts" per a les votacions.
A més, Ortega es va encarregar que el 9 de novembre hi haguessin 6695 ordinadors portàtils a disposició de les taules, sempre segons el relat que dels fets fa la Fiscalia.
També assenyala qui llavors era conseller de Presidència i ara és diputat de DL al Congrés, Francesc Homs, per haver legitimat una contractista perquè continués prestant serveis del 9N malgrat la decisió del TC, i a més advertir l'empresa de les conseqüències d'un eventual incompliment del contracte.
La Fiscalia creu que els investigats van intentar aparentar que tot va quedar en mans dels voluntaris després del veto del TC: "Insisteixen les defenses a carregar sobre les espatlles dels voluntaris la responsabilitat relativa a la votació del 9 de novembre".
ARGUMENTS DE LA DEFENSA
Aquest era precisament el principal fil argumental de les defenses de Mas, Ortega i Rigau: afirmar que la suspensió ha estat acatada perquè sostenen que la Generalitat "hauria cessat i desistit de tota actuació preparatòria, organitzativa i d'execució, doncs les esmentades tasques haurien quedat exclusivament en mans de ciutadans voluntaris".
Però la Fiscalia conclou que si bé els voluntaris van atendre materialment les votacions en les taules "les tasques organitzatives i logístiques per preparar la votació havien continuat tot i la suspensió, sempre controlades per l'administració autonòmica".
"Sense la utilització dels esmentats mitjans públics, la votació no hauria pogut tenir lloc", sosté la Fiscalia, que insisteix que els treballs de preparació per a la consulta van continuar i fins i tot es van intensificar després de la suspensió.
