MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
Els dos escrits de conclusions provisionals pels quals la Fiscalia sol·licita condemnes per rebel·lió per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i altres líders del procés sobiranista a Catalunya incideix que amb la seva actuació tots ells pretenien vorejar l'aplicació de la legalitat constitucional i estatutària, amb la fi última de declarar la independència i "obligar l'Estat a acceptar la separació" d'aquest territori.
"Finalitat que van estar a punt d'aconseguir amb els actes delictius que van executar posant així en greu perill l'ordre constitucional", segons es destaca en una nota de premsa feta pública aquest divendres per la Fiscalia General de l'Estat.
Així s'assenyala en tots dos escrits presentats aquest divendres davant la Sala Penal del Tribunal Suprem i la Sala Penal de l'Audiència Nacional. En el primer s'acusa diversos dels membres de l'antic Govern de Carles Puigdemont, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders socials Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) del delicte de rebel·lió agreujada amb malversació de cabals públics.
Pel que fa a la causa que se segueix a l'Audiència Nacional la Fiscalia ha remès l'escrit en el qual sol·licita 11 anys de presó contra l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero també per rebel·lió, en comptes dels dos delictes de sedició i un d'organització criminal pel qual va ser processat.
El relat dels fets de tots dos escrits de conclusions s'emmarca en un "context fàctic comú", constituït per l'estratègia planificada i les actuacions desenvolupades pels acusats "a fi d'aconseguir la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya com a nou Estat en forma de República, segregant-la d'Espanya, mitjançant l'acció combinada i sincronitzada de tres pilars bàsics: el parlamentari, l'executiu i el social".
MOSSOS, UN COS POLICIAL ARMAT
El pla secessionista, segons subratlla la Fiscalia en els seus escrits, contemplava la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa la violència davant la certesa que l'Estat no acceptaria aquesta situació.
Per fer-ho es van valer de la força intimidatòria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes "instigades i promogudes" pels mateixos líders independentistes i, per l'altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra.
En aquest punt, el Ministeri Públic destaca que aquest cos policial, armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, acataria segons manté en els seus escrits exclusivament les instruccions dels acusats "com així va passar", i es preveia que arribat el cas podria "protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient-se així al compliment de la seva genuïna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".
En base dels fets que es recullen en tots dos escrits de conclusions provisionals, els delictes pels quals la Fiscalia formalitza l'acusació són els de rebel·lió, sedició, malversació de cabals públics i desobediència a l'autoritat.
No obstant això, en una nota feta pública aquest divendres el departament presidit per María José Segarra com a fiscal general de l'Estat adverteix que l'acte central de depuració de les responsabilitats penals serà el judici oral, i que després de l'exposició de les proves proposades per totes les parts serà quan els fiscals Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Javier Zaragoza fixin la seva posició acusatòria definitiva.
