Recorre per "insòlit i precipitat" l'arxivament de la denúncia contra Sant Cugat per donar suport a la resolució del 9N
MADRID, 16 des. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional creu que els ajuntaments catalans que van aprovar mocions de suport a la resolució independentista aprovada pel Parlament el passat 9 de novembre segueixen "una estratègia concertada" per incomplir la legalitat constitucional, fet que podria constituir un delicte de sedició.
Així consta en un escrit en el qual el Ministeri Públic recorre per insòlita i "absolutament precipitada en el fons i en la forma" contra la decisió del jutge José de la Mata d'arxivar la denúncia presentada contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) per aprovar una moció de suport a la resolució independentista, que també tindria, segons aquest òrgan, un caràcter presumptament delictiu.
El recurs, presentat directament en apel·lació davant de la Sala penal, superior jeràrquicament al jutge instructor, sosté que tot apunta que, lluny de tractar-se d'una iniciativa aïllada, els ajuntaments catalans estan seguint "una estratègia planificada i concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".
En aquest sentit, el fiscal Daniel Campos assenyala que cal fer una sèrie de diligències d'investigació per determinar si l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar la moció com a fruit d'"un simple posicionament ideològic", com apuntaven els informes jurídics de la Corporació, o si aquesta actuació ha de ser emmarcada en el si d'una acció concertada amb altres administracions i organitzacions com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
L'objectiu de tots ells, segons el fiscal, seria "afavorir, provocar i aconseguir l'incompliment generalitzat de l'ordenament jurídic i de la legalitat constitucional"; en aquest cas, assenyala Campos, els fets tindrien sens dubte una gravetat molt més gran del que inicialment pugui pensar-se.
ARXIVAMENT SENSE INVESTIGACIÓ
Al seu escrit el fiscal reclama a la sala penal que obligui De la Mata a sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Cugat el text de la moció aprovada i la identitat dels regidors que la van aprovar, tal com han fet els instructors dels altres quatre municipis catalans investigats per aprovar resolucions similars: Girona, Celrà (en aquesta mateixa província), La Seu d'Urgell (Lleida), i Igualada (Barcelona).
"Com vulgui que la denúncia no delimita ni l'objecte del procés ni els subjectes passius, és absolutament imprescindible practicar les diligències necessàries per acreditar la naturalesa delictiva dels fets i la identificació dels seus partícips", assenyala Campos.
El fiscal precisa que va presentar una denúncia, més genèrica en les seves formes, i no una querella dirigida contra persones concretes per determinar primer si els fets podria revestir "els caràcters de delicte i, en cas afirmatiu, si poden exigir-se responsabilitats penals a persones concretes".
Per determinar l'objectiu de la resolució, que va ser aprovada per 18 vots a favor de CiU, CUP-PC i ERC-MES i tres en contra, la Fiscalia considera necessari, entre d'altres actuacions, traduir al castellà "l'intens debat" que els grups municipals van celebrar abans de la votació.
DELICTE DE SEDICIÓ
Segons l'opinió del representant del Ministeri Públic, la moció aprovada per l'Ajuntament de Sant Cugat "reuneix en aparença tots els elements" constitutius d'un delicte de sedició, penat amb deu i quinze anys de presó, en la seva fase preparatòria.
Segons la seva interpretació, els regidors d'aquest municipi van proclamar "l'adhesió a un procés político-institucional absolutament il·lícit que persegueix aconseguir la independència de part del territori nacional i incomplir la legalitat vigent, i que desobeeix de manera massiva i sistemàtica les disposicions de les autoritats i institucions de l'Estat".
ARGUMENTS "INADEQUATS I INCONSISTENTS"
El fiscal també considera "tan inadequats com inconsistents" els arguments esgrimits per l'instructor per decretar l'arxivament de les actuacions, que en acordar-se sense una mínima investigació constituiria, segons la seva opinió, una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
Així, assenyala que l'aprovació de la moció municipal abans que el Tribunal Constitucional dictés sentència anul·lant la resolució independentista no impedeix que pogués haver-hi una responsabilitat penal per part dels qui haurien donat suport a "un procés il·legal d'independència".
"La moció de 'suport i adhesió' a una resolució tan palmàriament il·legal que propugna la ruptura amb l'ordre jurídic vigent mitjançant el rebuig a la norma constitucional i l'incompliment generalitzat de les lleis per aconseguir la independència, al marge dels procediments de reforma constitucional, transcendeix de sobres l'àmbit de la llibertat ideològica o d'expressió que s'invoquen com a cobertura", apunta el fiscal.
També recorda que els fets investigats podrien constituir un delicte de sedició si es demostrés que s'ha produït un "aixecament" contra l'ordre constitucional per part d'una pluralitat de persones que ha tingut un caràcter "públic i tumultuari", si bé la jurisprudència també considera que l'acció delictiva es comet quan l'acte és ordenat o organitzat.
En relació amb l'argument que el Ministeri Públic no actuï contra els diputats del Parlament que han aprovat la resolució independentista, el fiscal recorda que els diputats "gaudeixen d'immunitat" pel que fa a la seva capacitat, per la qual cosa l'òrgan competent per investigar-los seria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
