BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha concls que el president de la Generalitat, Quim Torra, va desobeir el mandat de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaos i estelades dels edificis de la Generalitat i ha valorat que, a mesura que passaven els dies després de l'ordre de l'11 de mar, va intensificar la manca de respecte institucional i finalment va canviar la pancarta del Palau per una d'idntica.
"L'acusat va intensificar aquesta manca de respecte institucional, fins al punt que va substituir, el 21 de mar al matí, la pancarta del lla groc per una d'idntica amb el lla blanc, i en aquesta espiral finalment va presentar una querella contra tota la JEC, ha explicat Bañeres en el seu informe final.
En la seva intervenció aquest dilluns a la tarda, Bañeres ha retret a Torra "la nulla disposició a acatar l'ordre" de la JEC que, segons el ministeri públic, era un organisme competent i superior per donar-li ordres.
El ministeri públic, que demana condemnar Torra a 20 mesos d'inhabilitació, ha retret "la seva nulla disposició d'acatar l'ordre" de la JEC, que segons el ministeri públic era un organisme competent i superior.
Pel fiscal, Torra "no va dubtar a aprofitar totes les seves compareixences públiques per invocar-se com el defensor de la llibertat d'expressió, i mostrar la seva disconformitat amb tota mena d'escarafalls" a la JEC.
Ha recordat que en dues ocasions el síndic de greuges va dictaminar que s'havia d'acatar l'ordre, per que malgrat aix, Torra "s'autoerigia com l'únic defensor de la llibertat d'expressió, ni tan sols el síndic de greuges podia esmenar-lo".
El fiscal té en compte com a prova les mateixes declaracions de Torra, que ha reconegut aquest dilluns en el judici que va desobeir l'ordre de la JEC, i ha valorat que, "a part de la nulla disposició d'acatar l'ordre", amb la seva conducta va mostrar una manca de consideració reiterada a la JEC.
En la seva exposició, el fiscal ha rebatut els arguments de Torra, i ha defensat l'executivitat i competncia de les decisions de la JEC respecte als poders públics, després que el president catal afirmés que no era un rgan jerrquic superior i competent.
LA JUNTA ÉS SUPERIOR
Ha defensat que l'administració electoral (JEC) és una autoritat superior al president de la Generalitat, al del Govern espanyol i a tots els poders públics "concernits" en un procés electoral, i que tot sistema democrtic necessita una autoritat electoral que contempli la Constitució.
Ha assegurat que els llaos grocs i les estelades no són neutrals perqu representen les idees de només una part de la ciutadania, per la qual cosa "no hi ha cap esperana de decisió injusta o prevaricadora" de la Junta.
"No és un missatge capritxós o teledirigit o enfocat exclusivament a situar en el banc dels acusats el president", ha valorat Bañeres en una intervenció que ha durat una mitja hora.
Sobre la manca de claredat de l'ordre sobre quins símbols retirar i sobre la complexitat de complir l'ordre, el fiscal s'ha referit a la declaració en el judici de l'ex-comissari en cap dels Mossos d'Esquadra Miquel Esquius, que --després de l'última ordre de la JEC-- va parlar amb el director del gabinet de Torra "i van trigar menys de 24 hores" a retirar tots els símbols.
FETS
El fiscal ha recordat que l'11 de mar del 2019 la JEC va dictar l'ordre de retirada de símbols dels edificis de la Generalitat en 48 hores en ser període electoral, una decisió que no va ser recorreguda i va guanyar fermesa, si bé posteriorment es va presentar un recurs de reposició i la JEC va confirmar l'ordre el 18 de mar.
A la vista de la "persistncia de l'incompliment" de Torra, el 21 de mar la JEC va acordar ordenar al conseller de l'Interior, Miquel Buch, la retirada, cosa que finalment es va fer efectiva.
Pel fiscal, la JEC "no feia sinó reiterar una doctrina consolidada i confirmada pel Tribunal Suprem", i ha citat diverses resolucions en aquesta línia com la que va servir per condemnar l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montse Venturós, en les quals recordava que la llibertat d'expressió és un dret dels ciutadans per no per a les institucions.
