Creu que van causar "fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar
MADRID, 17 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat cinc anys de presó per a 20 manifestants que van participar al setge al Parlament que el 15 de juny del 2011, perquè considera que van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar en la cambra.
En un escrit d'acusació presentat aquest divendres, la fiscal Teresa Sandoval atribueix als acusats un delicte contra les Institucions de l'Estat en concurs ideal amb un altre d'atemptat contra l'autoritat, i reclama que a cadascun se li imposi a més una multa de 7.500 euros.
El Ministeri Públic destaca que els diputats --entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte pel "mètode absolutament inhabitual" de l'helicòpter-- van ser envoltats i increpats per grups que "els impedien l'accés al Parlament mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults".
"ACTITUDS INTIMIDATÒRIES"
Després d'assenyalar que els 20 acusats van tenir una activa intervenció, la fiscal apunta que tots van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries que tenien per objecte impedir l'assistència dels diputats a la sessió plenària", que va començar amb un retard d'11 minuts i amb només 70 dels 135 diputats.
Els acusats són Javier T.O., Cristóbal Nicolás A.B., Daniele V., Rubén M.M., Marta P.M., Alejandra C.B., Francisco José C.G., Alessia B., Antoni D.G., Jordi R.P., Javier V.M., María D.G., Ignacio A.I., Joan P.T., Ángela B.A., Ciro M.R., Álvaro C.S., Olga Á.J., Carlos M.D. i José María V.M..
A aquest també se li imputa una falta de danys per perseguir la parlamentària socialista Montserrat Tura i utilitzar un esprai per pintar-li una creu en la gavardina que portava.
INSULTS AL DIPUTAT CEC
Entre els fets que descriu la Fiscalia en el seu escrit d'acusació es troba la persecució a la qual va ser sotmès el president de la Generalitat, el vehicle del qual va ser interceptat en unes vies del tramvia quan era traslladat a la seu del Parlament: un dels imputats va encarar el vehicle oficial col·locant les seves mans a sobre del capó, al qual es va pujar i ha començat a copejar.
Uns metres més endavant, el cotxe de Mas va ser novament copejat i un dels manifestants va intentar obrir la porta del cotxe, el que no va poder aconseguir per tenir connectat el tancament centralitzat; al no aconseguir-ho, va llançar un con de plàstic contra un dels vehicles de la comitiva, que van buscar un lloc segur per després traslladar a Mas "per la via aèria descrita", que també va utilitzar la presidenta de la Cambra, Núria de Gispert.
D'igual manera, segons Fiscalia, els manifestants van increpar i van acorralar mitjançant amenaces i insults el diputat cec de CiU, Josep Maria Llop, i van copejar "nombroses vegades amb els braços en pujada" a Alfons López Tena (SI); també van patir la persecució els diputats Joan Boada, Gerard María Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.
MANIFESTACIÓ CONTRA RETALLADES
Els incidents van tenir lloc en el context d'una manifestació convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades' i després que durant la nit desconeguts posessin materials d'obra, com tanques, formigó, cordes i fustes, a les portes d'accés al recinte parlamentari per evitar l'accés dels diputats.
Davant de la concentració massiva de persones i el "bloqueig de l'accés al Parc de la Ciutadella, els diputats van accedir pel carrer Pujades, en què es van concentrar 600 persones que "van llançar objectes contundents contra els parlamentaris i agents policials que els protegien".
El jutge Eloy Velasco va continuar l'abril amb aquest procediment després de dictar una sentència que assenyalava que delictes menors i fins i tot de faltes, com els atribuïts als imputats, es converteixen en greus si existeix un component d'"intimidació ambiental".
Per ordre de la sala penal de l'Audiència Nacional, Velasco va enviar la causa als jutjats de Barcelona el febrer del 2012 tot i que el Suprem va resoldre el novembre que l'Audiència Nacional era la competent per investigar aquests fets perquè considera que el Parlament ha de considerar-se una institució de l'Estat.
