L'advocat de la víctima, l'Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra demanen també que la pena s'elevi fins als 18 anys
MADRID, 21 juny (EUROPA PRESS) -
La fiscal del Tribunal Suprem Isabel Rodríguez ha defensat aquest divendres que els cinc membres de La Manada van cometre un delicte continuat de violació (agressió sexual segons els articles 178 i 179 del Codi Penal) i van fer servir una "fora intimidatoria suficient" contra la seva víctima en els Sanfermines de Pamplona del 2016.
El Ministeri Públic defensa així que la condemna contra José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Pozas i Alfonso Jesús Cabezuelo s'elevi des dels 9 anys de presó per un delicte d'abús sexual que els va imposar el passat mes de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) -confirmant la condemna de primera instncia de l'Audincia de Navarra- fins als 18 anys de presó.
En la seva intervenció en la vista pública que se celebra al Suprem, la fiscal considera que per condemnar per abús sexual, els fets provats de la sentncia haurien d'haver recollit que "la superioritat dels acusats" va portar que la víctima accedís a dur a terme els actes sexuals descrits.
No obstant aix, de manera concisa i molt clara, Rodríguez ha defensat que en el relat de la sentncia del TSJN, que recull amb detall el que va fer en primera instncia l'Audincia Provincial, no queda reflectida aquesta versió en absolut, més aviat al contrari. "No consta en els fets provats que la víctima consentís o accedís; no consta que els acusats preguntessin. Amb la seva sola presncia i la seva actitud van constrnyer l'actitud de la víctima", ha explicat.
La fiscal ha passat llavors a resumir el que va passar en aquella entrada durant els Sanfermines del 2016, per no els fets que van tenir lloc amb anterioritat al carrer, perqu ha volgut deixar clar que "parlar en un banc" o "fer-se un petó" no és delicte i no té "gran transcendncia" per a la valoració final que ha de fer l'alt tribunal.
ANGOIXA I DESASSOSSEC
El que va passar després, en canvi, sí que la té i descriu, segons la fiscal, un delicte continuat de violació, amb l'agreujant de ser particularment vexatori. Segons Rodríguez, la víctima va entrar a l'entrada "constreta per dos dels acusats", que va ser introduda en un "habitacle de redudes dimensions" que "no tenia cap altra sortida" i que "portava a un acusat davant i els altres quatre darrere".
Dins, ha continuat, la víctima va ser "despullada" pels acusats, que van procedir a practicar amb ella els actes sexuals descrits en la sentncia. La jove "va patir una gran angoixa i desassossec", i va prendre així una "actitud de submissió, i no de consentiment", una actitud de "passivitat" en la qual va mantenir en gairebé tot el moment els ulls tancats. Aquests fets, ha concls, no porten a deduir que ella consentís.
Per a la fiscal, qualsevol "observador neutral" podria aconseguir el "convenciment de la inutilitat de l'oposició de la víctima", perqu aix "només podia implicar-li mals majors". Aquesta és la raó per la qual, segons el parer de Rodríguez, la jove "es va sotmetre a la voluntat dels seus agressors", tots ells superiors en edat i complexió.
DOCTRINA RECENT
Durant la seva exposició, la representant del Ministeri Públic ha citat una doctrina del Tribunal Suprem, en la seva majoria molt recent, segons la qual una agressió sexual es produeix quan "hi ha actes suficients per anullar la voluntat de la víctima". Fins i tot, hi ha hagut sentncies que estableixen que "cal una situació ambiental per la qual la víctima valori que és inútil una resistncia per la seva banda".
La superioritat en nombre dels agressors també ha estat objecte de raonament per a sentncies del Suprem que han condemnat per agressió sexual i no per abús, cosa que també passa en el cas La Manada: "aquesta presncia massiva de cinc homes és suficient com per vncer qualsevol signe de resistncia", ha remarcat Rodríguez.
Per a més de sollicitar elevar a agressió sexual la condemna per abús, la fiscal ha reclamat la substitució del delicte de furt pel de robatori amb intimidació en la substracció del telfon mbil de la víctima.
ACUSACIONS PARTICULAR I POPULARS
El segon a intervenir ha estat l'advocat de la víctima, Carlos Bacaicoa, que després d'adherir-se a les valoracions de la Fiscalia s'ha limitat a expressar la seva petició concreta de condemna, que igual que el Ministeri Públic i la resta d'acusacions és de 18 anys i 9 mesos de presó per a cadascun dels condemnats per agressió sexual, a més de 9 mesos d'inhabilitació i el pagament solidari de 250.000 euros en concepte de responsabilitat civil.
Per aplicar després del compliment de les condemnes aquesta part reclama l'ordre d'allunyament de 500 metres i prohibició de comunicació amb la víctima i 10 anys de llibertat vigilada.
Els lletrats de l'acusació popular, en representació de l'Ajuntament de Pamplona i del Govern foral, han coincidit a afegir un ingredient a la petició del fiscal i de l'advocat de la víctima, el de la violncia, que consideren acreditat en el mateix relat de fets de la sentncia d'instncia.
Així, l'advocat Victor Sarasa, en representació del Consistori navarrs, ha destacat que aquest relat assenyala que la víctima va entrar "agafada, conduda" per després qualificar aquesta situació de no violenta, la qual cosa no considera encertat. "Per la mateixa literalitat d'agafar ja implica violncia, ningú no pot tirar d'algú sense aplicar violncia, que encara que va ser poca va ser suficient per doblegar la voluntat de la víctima", ha afegit.
La violncia s'intensifica, segons aquest lletrat, si es té en compte l'enregistrament amb el mbil de 96 segons d'agressió, dels quals ha destacat que únicament suposen un 17 per cent del total dels 18 minuts d'agressió. En aquests breus segons, ha subratllat Sarasa, van agafar la víctima fins a set vegades pels cabells i en un altre moment va poder veure's com un bra li envolta el coll, al qual s'uneix que la sentncia consideri provat que se senten en aquest enregistrament "gemecs de dolor".
Aquest lletrat ha assegurat que tot aix condueix a manifestar que va haver-hi la violncia necessria per considerar els fets com a agressió i no abús sexual, atesa la situació intimidatria que patiria qualsevol persona en un cas similar, aquí "una nena de 18 anys en una ciutat desconeguda".
En la mateixa línia s'ha expressat l'advocat que representa el Govern de Navarra, una mica més concret en referir-se als detalls dels fets que van tenir lloc en el "cubiculum" de l'entrada en qu es van desenvolupar els fets.
Igual que el seu company, que la fiscal i que l'advocat de la víctima, l'advocat de l'Executiu foral també ha sollicitat que se substitueixi el furt de mbil de la víctima per robatori amb intimidació, encara que si escau no només aplicable a Guerrero sinó a la resta del grup com a cooperadors necessaris.
