BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El fiscal Fernando Maldonado ha assegurat aquest divendres que la pujada de sous als directius aprovada pel consell d'administració de Caixa Catalunya el gener i octubre del 2010 va suposar una "greu lesió als interessos de l'entitat" en una situació de crisi econòmica generalitzada i de la caixa, per la qual cosa ho considera dos delictes d'administració deslleial.
Així ho ha exposat en el seu informe final davant la Secció 8 de l'Audiència de Barcelona que jutja l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra, el seu ex-director general Adolf Todó i 39 acusats més que formaven part del consell d'administració que va aprovar els augments salarials --que el fiscal xifra en un efecte econòmic de 783.000 euros-- en ple procés de fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona.
Per al fiscal, que ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó, "l'entitat era un gegant amb peus de fang i els administradors no van ser ni empresaris ordenats ni representants lleials", perquè van gestionar els fons sense cap tipus de control.
"INADEQUADA I DELICTIVA"
Maldonado ha constatat que, en un context de crisi extraordinària a l'entitat bancària, de pràctica insolvència, en les seves paraules, l'augment salarial en dos consells d'administració, el gener i octubre del 2010, va ser "inadequada i delictiva".
Ha citat un informe del juny del 2008 del supervisor de Caixa Catalunya en el qual plantejava que l'entitat estava en un escenari difícil amb increment de la morositat i deterioració dels ràtios de solvència.
En la seva exposició, ha recalcat que Caixa Catalunya era la quarta entitat d'Espanya però necessitava el Fons de reestructuració ordenada bancària (Frob) --que el 2010 va injectar 1.250 milions d'euros; el 2011, 1.718, i el 2012 9.084 més-- en ser una "entitat vulnerable".
Ha recordat que en el moment de la pujada salarial dels sous dels directius Adolf Todó i Jaume Massana --que no està acusat perquè no era del consell d'administració-- l'entitat estava en ple ERO, que va acabar afectant 1.630 treballadors, i que no només va haver-hi baixes incentivades.
"EXTRAORDINÀRIAMENT PERILLOSA"
Així, ha ressaltat que la caixa estava en una "situació crítica, extraordinàriament perillosa", no era viable sense el Frob, i que, segons ell, no podia caminar per si mateixa, si bé ha rebaixat la seva petició de responsabilitat civil als acusats a 783.000 euros (inicialment demanava 2,56 milions).
A més, s'ha remuntat a aquest any 2010, quan Espanya estava immersa en plena crisi i els treballadors veien retallats els seus sous que, en molts casos, a dia d'avui no s'han recuperat: "Tots sabem d'on procedeixen els salaris mileuristes que encara s'estan patint".
SOUS DE PRIMERA
Per exemplificar el que va suposar aquest augment, Maldonado ha fet servir un símil futbolístic per expressar que Todó i Massana volien uns sous de primera divisió --que s'estaven pagant a directius de bancs-- quan la seva entitat --una caixa d'estalvis-- jugava a segona.
Ha carregat també contra els consellers que van votar a favor dels acords retributius, que es van escudar que no tenien formació financera, confiaven en l'equip directiu, tenien informació positiva de l'evolució de l'entitat i que volien fidelizar la direcció.
"Cobraven 1.625 euros en dietes per assistència i aquest any 80.000 euros en total de gener a novembre. El mínim que se'ls pot demanar és que es mirin les dades", els ha retret, en assegurar que van actuar amb ignorància deliberada.
CONSELLERS, COOPERADORS
Ha considerat que els membres del consell van ser cooperadors necessaris perquè "eren els únics que podrien haver articulat algun mecanisme de rebuig": per a ells demana penes de presó d'entre dos anys i tres mesos i nou mesos en funció de la seva participació.
El fiscal ha considerat provat que, al contrari del que van afirmar en el judici Serra i Todó, aquest últim va estar present en les votacions del consell d'administració perquè així ho va dir quan va declarar en el jutjat d'instrucció i ha defensat que el Banc d'Espanya no estava al corrent de les decisions i que es va assabentar posteriorment per la premsa.
