Jutges, fiscals i policia exigeixen a l'executiu més eines contra delictes econòmics
BARCELONA, 20 oct. (EUROPA PRESS) -
El fiscal Anticorrupció de Barcelona, Emilio Sánchez Ulled, ha definit aquest dilluns la porta giratòria com a "gestionar allò que, com a funcionari, hauries d'evitar", en unes jornades sobre corrupció organitzades pel Cos Nacional de Policia (CNP).
Al seminari 'La lluita contra la Delinqüència en un Món Global', el fiscal ha inclòs aquesta pràctica pròpia de polítics que han ocupat càrrecs públics i passen a ocupar un altre de calat, però en el sector privat, en una ponència titulada 'La batalla contra la Corrupció', i ho ha relacionat amb el fet que sigui "un costum que tot allò purament públic es gestioni de la mateixa manera que ho fa l'empresa privada".
L'acte l'ha clausurat la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que ha felicitat al cos pel seu "excepcional" treball.
Així, Ulled ha criticat que el finançament dels partits polítics per part de les empreses sigui "d'un boníssim que fa enrojolar", que segons la seva opinió cal tallar, ja que el sistema espanyol ha derivat en una situació que les oportunitats per a la corrupció són cada vegada més grans.
Ulled ha explicat que la corrupció ha canviat i ara s'estableixen relacions corruptes, més que es cometen actes corruptes, ja que "ja no es compra puntualment un funcionari perquè adjudiqui il·lícitament una contractació pública, sinó que s'estableix una relació que pot acabar transcendint al partit polític que l'ha nomenat", ha criticat.
"Hi ha moltes incongruències en el codi penal; s'ha legislat de manera deficient, no s'ha reflexionat el suficient sobre la redacció de codis penals, s'ha estat posant pegats a cop de titular de premsa i per l'obligació dels tractats internacionals", ha lamentat el fiscal, que ha exposat que alguns d'aquests redactats són traduccions literals de tractats internacionals de l'anglès, que perden sentit a l'integrar-los en el codi espanyol.
El jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, també ha carregat contra el poder legislador per no dotar de suficients eines a jutges i investigadors per desenvolupar el seu treball, per la qual cosa, segons la seva opinió, "en ocasions són els jutges els que han de treure les castanyes del foc perquè el legislador no vol ni rostir-les", ha dit i ha fet referència a la doctrina Parot, establerta i aplicada des del 2006 a partir d'una sentència del Tribunal Suprem i anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
PAGAR PER INFORMACIÓ
En el mateix seminari el Comissari principal cap de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef), Manuel Vázquez López, ha recordat que aquests delictes danyen a les institucions públiques d'un país, i s'ha sumat a les sol·licituds de mesures per part dels legisladors perquè no succeeixin fets com que "no hi hagi una consideració jurídica del que és un regal i del que no ho és".
Entre les idees que ha llançat està la de pagar a aquelles persones que donin informació que destapi un frau important en, per exemple, un ajuntament, aclarint que no es tracta de recompensar a confidents i que han de ser els governants els que prenguin aquestes decisions.
Una altra eina que el cap preveu com a una possible solució per aconseguir que els corruptes tornin els diners il·lícit amagat és que es penalitzi el fet de no retornar-lo --ara mateix la devolució de part dels diners és un atenuant, però no retornar-lo no implica un càstig extra--.
En la mateixa conferència el president de l'ONG 'Transparència Internacional', Jesus Lizcano, ha celebrat la millora que la llei de transparència ha fet a l'Estat com a la firma d'un compromís per la transparència i contra la corrupció davant de les eleccions Europees de maig del 2014 secundat pels principals partits "excepte UDC".
Amb tot, ha criticat l'opacitat dels partits polítics a l'hora d'ensenyar els seus comptes, ja que "hi ha partits que estan en fallida i, quan són les empreses les que ho estan, se'ls obliga a dissoldre's", per això se'ls sol·licita que, almenys, si no prenen mesures, facin pública la seva situació perquè els ciutadans la coneguin.
PARADISOS FISCALS
A la taula sobre 'Delinqüència Organitzada, Blanqueig de Capitals i Paradisos Fiscals' s'ha destacat la importància de la col·laboració internacional en un món globalitzat.
En aquest sentit, l'adjunt a l'Òrgan de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Consell General de Notariat, Mariano García Fresno, ha explicat casos com el de Panamà, que no permet invertir en països dels quals la llista de paradisos fiscals conté el seu nom, per la qual cosa per poder construir l'ampliació del canal de Panamà el país centreamericà va haver d'oferir una informació per poder sortir de la llista de països sensibles de ser utilitzats com a paradisos fiscals.
Alhora, ha ofert com a dades que el país que més inverteix a la Xina són les Illes Verges angleses, "que només tenen 30.000 habitants", mentre que Les Bahames tenen 4.500 entitats financeres.
FALSIFICACIÓ DE BITLLETS
En la ponència sobre falsificació de moneda, l'inspector en cap de la secció de la Brigada del Banc d'Espanya, Juan Carlos Sancho, ha exposat que a l'Estat les organitzacions que falsifiquen moneda, es dediquen a altres coses "perquè no dóna diners suficient".
"Van vinculats normalment a les drogues; s'utilitza molt en el pagament de grans quantitats de droga, una part es paga amb diners falsos", ha explicat, afegint que el 70% dels bitllets falsos confiscats a Espanya vénen de Nàpols, que utilitzen xarxes de persones africanes que estan establertes per tot Europa, i que difícilment es poden desmantellar perquè quan es deté a una baula es reemplaça de manera immediata per una altra.
