Assegura que els diputats no estaven emparats per la inviolabilitat quan van desatendre el TC
BARCELONA, 24 jul. (EUROPA PRESS) -
El tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha considerat en el judici als exmembres de la Mesa del Parlament que els acusats "van anunciar la seva desobedincia, van executar la desobedincia i van portar la desobedincia fins a l'extrem final", ha valorat, en allusió al ple del 6 i 7 de setembre del 2017 en el qual es va aprovar la llei del referndum i la de transitorietat jurídica.
En el seu informe final durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte continuat de desobedincia, Ariche ha argumentat que Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó (JxSí), Anna Simó (ERC) i l'exdiputada Mireia Boya (CUP) van idear i crear un pla per fer servir, tramitar i facilitar l'aprovació "de resolucions i lleis obertament inconstitucionals".
El fiscal ha defensat que els acusats en el seu moment "van renunciar al dileg en favor de la unilateralitat, van renunciar al dileg en favor de la ruptura amb la legalitat estatal i amb la legalitat prpia de Catalunya".
"Els acusats, en comptes de complir un mandat judicial, el van trencat. La seva conducta no es troba emparada en la inviolabilitat parlamentria", que no protegeix actes de desatenció a les resolucions del TC, ha insistit.
Per Ariche, "l'equilibri que imposa la separació de poders no és ali a l'existncia de límits en l'exercici d'aquests poders", perqu el poder judicial no és illimitat com tampoc no ho és l'executiu ni el legislatiu.
En la seva intervenció, Ariche ha citat el programa de JxSí, que contenia una "frase inquietant" en referncia al fet que no hi podia haver dileg amb el Govern de Mariano Rajoy perqu el condicionava a complir la llei, i ha considerat que no és gaire afortunat condicionar que no hi pot haver dileg perqu una de les parts vol respectar la legalitat.
El fiscal ha destacat que els acusats, com a membres de la Mesa del Parlament, estaven obligats a complir la legalitat: "No tan sols la mateixa legalitat constitucional, que també, sinó fins i tot de la legalitat estatutria que refereix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".
No obstant aix, van permetre presentar i tramitar lleis i resolucions independentistes des de la Mesa del Parlament, ignorant els advertiments i informes dels lletrats i rebutjant les propostes de reconsideració de l'oposició.
Ha rebutjat l'argument dels acusats que no podien entrar en el fons de les iniciatives a l'hora de tramitar-les perqu fan una "interpretació esbiaixada" de l'article 37 del Reglament, que regula la funció essencial de la qualificació i admissió, ats que segons ell eren conscients del mandat del Tribunal Constitucional.
"Ha quedat clar en el judici que el que no admet la Mesa no pot arribar al ple", ha dit Ariche per argumentar el paper clau que va tenir a l'hora d'aprovar les lleis de desconnexió i les propostes de resolució sobre la independncia.
PLE DE DESCONNEXIÓ
Sobre el ple del 6 i 7 de setembre, ha dit que es van tramitar les lleis de manera rpida per l'"enteniment pueril" que s'havia de fer tot en un dia --aprovar la llei del referndum, de transitorietat, nomenar la Sindicatura Electoral, entre altres trmits-- abans de la suspensió del TC, i que per aix van laminar els drets de l'oposició.
Ha qualificat de "performance" la votació secreta en el ple del Parlament de les propostes de resolució, el dia 27 d'octubre del 2017, i ha constatat que d'aquestes propostes la part declarativa --que contenia la declaració d'independncia i proclamació de la república-- no es va votar i no va tenir cap valor jurídic.
Sobre el paper de Corominas i Boya, en qualitat de presidents dels grups parlamentaris de JxSí i la CUP, respectivament, ha dit que se'ls atribueix haver presentat les iniciatives que després es van votar, i que existia un previ concert amb els membres dels seus grups: "Van tramitar les lleis rupturistes i altres iniciatives subsegüents".
