BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
El president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha reclamat aquest dimecres una fiscalitat superior per al transport de mercaderies per carretera, amb l'objectiu de millorar la competitivitat i l'ús del ferrocarril.
En roda de premsa al saló BCNRail, que organitza Fira de Barcelona, Ferre ha lamentat que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui del 3% a Espanya, mentre a la resta d'Europa "les xifres són espectacularment superiors".
"Per estructura tenim una capacitat de creixement enorme, però en canvi no estem creixent", ha sostingut Ferre, que ha afegit que el ferrocarril no ha estat capaç d'obrir-se pas encara.
"Si estem movent el que estem movent per ferrocarril serà per alguna cosa, perquè no crec que la gent li tingui mania", ha ironitzat, sense aclarir si quan parla de més fiscalitat es refereix a implantar l'eurovinyeta --que el Govern espanyol ha descartat de moment, però la Generalitat l'aplicarà el 2014 a l'Eix Transversal (C-25)--.
En declaracions als mitjans, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha sostingut que "no es tracta d'augmentar la fiscalitat, sinó d'aplicar les directives europees, el pagament per ús i que qui contamina, paga".
Ha afegit que és un pagament racional que també contribuirà a modernitzar el sector del transport de mercaderies de Catalunya, així com a fer més competitiva tota la cadena logística: "Es tracta d'equiparar fiscalment les mercaderies per carretera i ferrocarril per ser més competitius".
Font ha apostat per no reduir el debat simplement a la carretera i el tren: "Que tot el món contribueixi a una fiscalitat verda i al manteniment de la xarxa, el que contribuirà a l'activitat econòmica".
PASSATGERS
Sobre la liberalització del transport ferroviari de passatgers, el president d'Adif ha indicat que és un procés complex que no es pot basar només a copiar models d'altres països europeus, perquè Espanya té com a element diferenciador una densitat molt baixa d'habitants per quilòmetre quadrat en comparació d'Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia.
"Hem d'assumir que Espanya té un cost d'infraestructura superior als països del nostre entorn per la població que tenim i la mida de país", ha assenyalat, i ha apuntat que a més el ferrocarril és clarament la via de transport més cara.
Per a ell, el gran repte del ferrocarril és reduir costos i que vagi més d'acord amb la butxaca del ciutadà, i ha aprofundit en la necessitat de definir el repartiment del cost del sistema ferroviari entre l'usuari i el contribuent, "que paga amb independència de pujar o no en un tren en la seva vida".
Ha indicat que cada any rep una subvenció d'al voltant de 600 milions d'euros de l'Estat per a manteniment de la xarxa, si bé les pèrdues ascendeixen a 300, de manera que la xifra final per al contribuent queda en 900 milions.
A més, ha aprofundit en la competència entre les diferents maneres de transport, i ha afirmat que és el contribuent qui paga aquesta competència: "No sembla que sigui raonable que existeixin diverses maneres de fer en paral·lel i que apostem a 'full' per tothom invertint una pila de diners perquè el ciutadà esculli".
