La multinacional inverteix 1.600 milions anuals a fomentar una nutrició saludable
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 1 abr. (EUROPA PRESS) -
Nestlé ha aprofundit aquest dimarts a Alimentaria en les solucions i en el paper que han de fer les empreses del sector agroalimentari per combatre reptes com la malnutrició, l'obesitat i la deixalla d'aliments al Fòrum Nestlé de Creació de Valor Compartit.
A la trobada ha participat el director general de Nestlé España, Laurent Dereux, essent aquest el seu primer acte públic des que va substituir en el càrrec Bernard Meunier, i ha aprofitat l'ocasió per destacar la rellevància de millorar el vincle entre la nutrició i la salut, buscant aliances entre el sector públic i el privat.
"Cada dia hi ha més persones que estan disposades a seguir una dieta sana i equilibrada, però problemes com l'obesitat segueixen sense resoldre's", ha comentat Dereux, qui ha destacat l'aposta de Nestlé per posar al servei de la societat el seu coneixement en nutrició, una aposta que es tradueix en una inversió anual de 1.650 milions d'euros i amb un equip de 5.000 investigadors que treballen a 34 centres d'innovació i desenvolupament.
DEU COMPROMISOS
Dereux ha exposat també els deu compromisos nutricionals de Nestlé, centrats a promoure una alimentació saludable durant els primers 1.000 dies del nadó, reformular els productes pensats per a nens, alinear-se amb les recomanacions de l'OMS, reduir la quantitat de sal en totes les especialitats culinàries, utilitzar colorants i aromes naturals, proporcionar la màxima informació nutricional, complir els codis de regulació publicitària, impulsar programes d'educació i exercici físic, i promoure la divulgació científica i els hàbits de vida saludables, també en els propis utilitzats.
Es tracta del segon fòrum que promou la multinacional, i ha estat inaugurat pel president de Fira de Barcelona i d'Alimentaria, Josep Lluís Bonet, i pel conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, que ha remarcat la funció dels bancs d'aliments i la necessitat que les empreses es comprometin amb les persones que més ho necessiten, coincidint que el 2014 és l'any europeu contra la deixalla d'aliments.
PAPER DE LA INDÚSTRIA
El fòrum ha comptat amb diversos experts, com l'exsubdirector de la FAO José María Sumpsy, que ha centrat la seva intervenció en els factors sociodemogràfics que impactaran en la indústria alimentària, ja que el 2050 la població mundial arribarà als 9.200 milions de persones, un 38% més que actualment, segons dades de l'ONU.
Ha destacat que l'augment de l'esperança de vida --Espanya és el segon país de la UE amb una esperança de vida més elevada, superior als 82 anys--, requerirà noves pautes de nutrició per a persones d'edat avançada, i ha recordat que també s'està accelerant el procés d'urbanització, de manera que, mentre actualment la població es reparteix a parts iguals al camp i a la ciutat, la població urbana augmentarà fins al 75% el 2050.
En aquesta data, també es preveu que es dupliqui la renda per càpita, de manera que per a una major població, més urbana i amb major poder adquisitiu caldrà augmentar un 70% la disponibilitat d'aliments a través de l'increment de la producció d'aliments, l'ús de les noves tecnologies i de reduir les pèrdues d'aliments.
Aquest últim punt inclou l'etiquetatge i la data de caducitat dels productes, i Sumpsy ha recordat la imatge del ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, menjant-se un iogurt caducat per mostrar que molts aliments es poden consumir alguns dies més tard de la data de caducitat indicada a l'envàs.
DISTRIBUCIÓ DOLENTA
Sumpsy també ha abordat el problema de la distribució d'aliments, ja que 800 milions de persones passen gana a tot el món, mentre que 1.300 milions més tenen problemes per excés de nutrició, com l'obesitat: "Són dos problemes de malnutrició, un per defecte i un altre per excés".
Per la seva banda, el president de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició, Lluís Serra-Majem, ha posat l'accent en el paper que ha de desenvolupar la indústria agroalimentària per resoldre problemes de salut pública, com l'obesitat, ja que, segons dades del Ministeri de Sanitat, un de cada deu nens té obesitat, i dos de cada deu, sobrepès.
Serra-Majem ha destacat que la pèrdua de poder adquisitiu va relacionada amb l'augment de l'obesitat infantil --un informe de la Fundació Foessa indica que l'obesitat ha augmentat entre les classes més empobrides des del començament de la crisi, i ha passat d'un 14% a un 22% del 2003 al 2011--, i ha demanat una major conscienciació per part de la societat i promoció de l'exercici físic: "De manera lenta i tardana estem fent bé les coses, però queda molt per fer".
El professor i consultor sènior a l'Hospital Universitari d'Uppsala (Suècia), Tommy Cederholm, ha diagnosticat que "l'estar assegut és la nova malaltia de la societat dependent de la informàtica", pel que ha recomanat aixecar-se durant un minut cada mitja hora per reduir les malalties cardiovasculars.
També ha recomanat tornar a la Dieta Mediterrània, a la qual ha definit com el "millor model alimentari de tota la història", i ha afirmat que la indústria agroalimentària ha de produir aliments que se centrin en les necessitats nutricionals de les persones grans, aportant preus competitius, ajudant a visibilitzar els productes saludables i fomentant l'exercici.
