Diu que no totes les eines digitals en aules tenen finalitats pedagògiques
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El catedràtic de la Universitat d'Alacant i Premi Nacional d'Informàtica Ramón Llull 2025, Faraó Llorens, ha qualificat de "fracàs educatiu" el recent anunci de la prohibició de xarxes socials a menors de 16 anys a Espanya perquè suposa la incapacitat d'ensenyar a conviure amb aquestes plataformes, a la seva semblar.
En una entrevista a Europa Press en el marc de l'EdTech Congress Barcelona 2026, celebrat aquesta setmana en el Palau de Congressos de Fira de Barcelona amb el focus en l'ús ètic de la IA en l'àmbit educatiu, defensa la necessitat d'establir regles, però lamenta que les prohibicions generen un gust "agredolç".
En el seu lloc, insta a gestionar els riscos en lloc de procedir directament al veto: "El risc existeix en tot. Si no ho gestiones, arribes on arribes. El més còmode és prohibir, però el control i la vigilància són un fracàs de l'educació", ha asseverat.
TECNOLOGIA "NO NEUTRA" I INTERESSOS COMERCIALS
Llorens ha alertat sobre la naturalesa de les eines digitals que s'intenten implementar a les aules, subratllant que moltes no han estat dissenyades amb finalitats pedagògiques.
"La tecnologia no és neutra; està dissenyada amb intencions. Les xarxes socials tenen la funció de maximitzar el 'scroll' i el 'm'agrada' mitjançant experiments psicològics que generen addicció que capten l'atenció per vendre-la a empreses de publicitat", ha argumentat.
En aquest sentit, el catedràtic de Ciència de Computació i Intel·ligència Artificial ha assenyalat que la IA amplifica aquesta capacitat de manipulació, permetent que dinàmiques nocives com el ciberbullying o el populisme es tornin "brutals".
"Hem arribat a un punt en el qual l'abusador del pati del col·legi està governant el món. Hem de reflexionar sobre quina societat volem perquè la tecnologia no destrossi la convivència", ha precisat.
ADOPCIÓ INSTITUCIONAL DE LA IA
Respecte a la irrupció de la IA generativa, l'investigador ha instat a les institucions a passar d'iniciatives individuals per part de certs membres de la comunitat educativa a una "adopció institucional" regulada.
Per a Llorens, és fonamental que els centres educatius comptin amb polítiques pròpies, garanties ètiques i infraestructures segures, preferiblement de la mà de socis tecnològics locals i propers que respectin aspectes com la protecció de dades.
"No és que la tecnologia sigui el dimoni, és que hem d'influir en el seu disseny. Té una capacitat de comunicar-se bestial, però no pot ser que el món tecnològic no tingui regles i es regeixi segons les grans tecnològiques", ha resolt.
