El Mobile World Congress (MWC) té un pes econòmic del 25% del total
BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
L'activitat de la Fira de Barcelona genera un impacte econòmic anual de 2.624 milions d'euros, un Valor Afegit Brut (VAB) equivalent a l'1,21% del PIB de Catalunya (2.360 milions) i més de 40.500 llocs de treball, així com 782 milions de recaptació fiscal entre IVA, IRPF i Impost de Societats, segons un estudi sobre l'impacte econòmic i social de l'organisme firal elaborat per ESADE.
En la presentació del document --que ha analitzat el període 2012-2014-- en el Cercle d'Economia, el president de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, ha recordat que la Fira ja va fer una anàlisi prospectiva el 2005 (amb una estimació d'impacte de 2.000 milions) revisada el 2008 (2.500 milions), i ha assenyalat que el nou informe té un "especial valor" perquè fa referència a anys de plena crisi.
Entre el 2012 i el 2014, la Fira de Barcelona ha fet prop de 200 esdeveniments amb més de 27.000 expositors directes i més de dos milions de visitants anuals.
Bonet ha afegit que el nou estudi mostra que "no només hi ha un efecte econòmic molt important per a la ciutat i el seu entorn, sinó que té un valor social --analitzat per primera vegada-- en què cal aprofundir".
UNIÓ I COMPETÈNCIA AMB MADRID
Alhora, Bonet ha volgut destacar que la Fira de Barcelona ha estat un projecte d'èxit per la unió de les institucions públiques de Barcelona, Catalunya i Espanya i el suport del sector privat: "Perquè hem anat tots a una; si no està tothom unit, es fracassa; cal estar junts".
També ha remarcat la importància de la creació del recinte Gran Via de la Fira de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat per impulsar l'organisme, anteriorment concentrat al recinte Montjuïc: "El congrés mundial de mòbils no hauria vingut a Barcelona sense Gran Via", ha exemplificat, i ha concretat que l'aportació econòmica del Mobile World Congress (MWC) suposa un 25% del total.
Preguntat per la comparació entre la Fira de Barcelona i la Fira de Madrid, Ifema, Bonet ha explicat: "En els anys noranta, Ifema va avançar la Fira per l'esquerra i li va passar la mà per la cara, però en els 2000 la Fira va recuperar el lideratge de manera rotunda i actualment és el referent del sistema firal espanyol" i està al nivell de la Fira de Munic.
El vicepresident del Cercle d'Economia Josep Oliu ha indicat que Barcelona és un punt estratègic per als negocis i és un eix clau d'atracció internacional en molts aspectes, ja que la ciutat "s'ha sabut adaptar als canvis amb creativitat i lideratge", amb una marca pròpia i reconeguda.
En aquest context, el també president de Banc Sabadell ha afirmat que la Fira de Barcelona ha contribuït de manera destacada a aquesta marca 'Barcelona', i ha agraït a les institucions impulsores de l'ens haver creat i potenciat "un dels elements més dinamitzadors" de la ciutat.
També ha afirmat que és molt difícil crear una marca de prestigi, però que és molt fàcil que es deteriori, i per aquesta raó, ha instat a continuar treballant i "fer tot el que calgui" perquè es mantingui i estengui el seu impacte positiu.
ÀREES D'IMPACTE ECONÒMIC
El responsable de l'estudi, Albert Serra, ha parlat de l'impacte econòmic directe, indirecte i induït de la Fira de Barcelona en quatre grans àrees.
Són les de despesa de visitants i expositors (1.021 milions, un 39% del total), despeses operacionals i de funcionament (166 milions; 6,3%), inversió en infraestructures i instal·lacions (34 milions; 1,3%), i creació d'activitat econòmica (1.403 milions; 53,4%).
Els sectors que reben un impacte econòmic més gran de l'activitat de la Fira són la restauració, l'allotjament i la tecnologia (amb un 9% del total cadascun), seguits del comerç (8%) i l'oci (6%).
IMPACTE SOCIAL
Serra ha emmarcat l'impacte social de la Fira en la seva ubicació urbana i en la seva naturalesa i estructura amb un impuls públic-privat a través d'un sistema de governança "excel·lent, mantenint els equilibris de poder sense perdre eficiència ni eficàcia", que s'ha convertit en un model internacional.
Com a fonts de valor social, ha indicat la dinamització del desenvolupament econòmic i productiu, la posada a disposició d'espais públics, l'impuls del coneixement i la innovació, la cohesió social i multiculturalitat per la seva vocació internacional, i el posicionament i identitat de la ciutat i la seva àrea metropolitana.
Ha posat com a exemple de saló social el Saló de la Infància i ha advocat per potenciar els aspectes d'impacte social "de manera explícita" i, no només com a conseqüència de l'activitat de la Fira, per maximitzar els resultats positius per a la ciutat i el seu entorn.
També ha animat la Fira a seguir diversificant l'activitat i mantenir el vincle amb l'estructura productiva i amb la ciutat, a la qual cosa Bonet ha afegit l'aposta de l'entitat d'animar les pimes a internacionalitzar-se, ja que aconseguir-ho suposaria "un nou pas endavant" per a Catalunya i Espanya.
L'acte de presentació ha comptat amb l'assistència entre el públic del director general sortint de la Fira de Barcelona, Agustí Cordón, que al novembre deixarà el càrrec --que ocupava des del setembre del 2004-- per ser conseller delegat de Grupo Zeta, i al qual Bonet ha agraït la seva contribució, que prosseguirà com a membre del consell d'administració de la Fira de Barcelona.
No ha acudit al Cercle d'Economia cap representant del govern municipal d'Ada Colau i sí membres de l'oposició, com CiU i PSC.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
