Bonet: "Crec que tornaria a apostar clarament. És pitjor el risc de perdre connectivitat"
BARCELONA, 13 febr. (EUROPA PRESS) -
El president de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, i el seu director general, Agustí Cordón, han defensat la seva intervenció en la despareguda aerolínia Spanair per millorar la connectivitat de l'Aeroport de Barcelona, el que en el cas de la institució firal revertiria en la captació de nous salons i més congressistes.
"Fira no va ser promotor inicial (de Spanair). Vam pujar al carro quan vam veure que era una possibilitat i per la nostra preocupació per la connectivitat absoluta", ha assegurat Bonet a la comissió d'investigació sobre la fallida de Spanair que se celebra aquest divendres al Parlament.
"Crec que tornaria a apostar clarament", ha assegurat el president de Fira, que ha admès el risc de l'operació, però considera que és més el perill de perdre l'oportunitat de fer del Prat un verdader aeroport de connexió.
Així, d'haver comptat amb les circumstàncies favorables, com un preu del petroli assequible i l'arribada d'un soci industrial, Bonet creu que Spanair era una companyia aèria viable: "Fira va actuar amb el convenciment que feia el que feia falta per a l'economia del país".
"Donar suport a Spanair i a l'aeroport de connexió de Barcelona va transcendir responsabilitats polítiques i cicles electorals perquè la voluntat era la de donar resposta a aquesta connectivitat", ha argumentat, ja que ha contextualitzat que el projecte de fer de Spanair l'aerolínia de bandera del Prat sorgeix quan Iberia decideix concentrar les seves operacions a Madrid-Barajas, el que va despertar la inquietud de l'empresariat català.
En suma, ha argumentat que Fira va participar en l'operació Spanair, en què es van injectar més de 175 milions de recursos públics, per dos motius: promoure l'economia del país i la internacionalització ajudant a crear un aeroport de connexió transoceànic i perquè la connectivitat és un "aspecte estratègic" de l'activitat firal.
25 MILIONS EN CAPITAL I 10 EN PRÉSTECS
En total, Fira de Barcelona va invertir 25 milions d'euros en el capital de Spanair i va injectar deu milions en un préstec en l'etapa final de l'aerolínia, just quan estava pendent de tancar-se l'acord amb Qatar Airways.
En la mateixa línia s'ha expressat Cordón, que va començar com a conseller de Spanair el 30 d'abril del 2009 i que ha sostingut que la companyia era viable quan es va comprar el 2009: "Hi havia una certa crisi, però ningú preveia una recessió. Teníem la il·lusió i el convenciment que era la millor opció per donar connectivitat a l'Aeroport".
Ha defensat que la majoria d'aerolínies han estat públiques en algun moment des de la seva creació, i ha lamentat que el projecte no fructifiqués després de la retirada de Qatar Airways com a soci industrial a causa de la denúncia presentada per diverses aerolínies, entre elles Vueling i Ryanair, perquè la Comissió Europea determinés si les injeccions de fons públics rebuts podien considerar-se ajudes d'Estat.
RESPONSABILITATS
El Jutjat Mercantil 10 de Barcelona va resoldre el setembre el concurs de Spanair com 'culpable' i va condemnar a tots els membres del consell d'administració i a la societat de la Generalitat Avançsa a pagar solidàriament 10.801.716,85 d'euros fruit de la qualificació de culpabilitat, una sentència recorreguda: "No estem d'acord i esperem la sentència de l'apel·lació", ha dit Bonet.
Pel que fa a responsabilitats polítiques, ha defensat que totes les parts van actuar de bona fe: "No hi ha hagut cap responsabilitat política perquè la gent va actuar de bona fe. Patien i van jugar tot el que van poder de bona fe, per tant, responsabilitat política, cap".
Fira de Barcelona realitza una aportació anual d'uns 2.600 milions d'euros a l'economia del territori, i tan sols el Mobile World Congress (MWC) té un impacte de 436 milions: "Sense la connectivitat no seria possible haver aconseguit tot això", ha remarcat Cordón.
