"Mai no vaig pensar que era perillós. Era perillós perquè a mi em torturava", ha declarat
BARCELONA, 11 març (EUROPA PRESS) -
La filla i la tieta dels tres assassinats al 287 del carrer Sardenya de Barcelona el 27 de gener del 2012, Mónica C., que havia mantingut durant uns 10 anys una relació sentimental amb l'acusat Alejandro C.G., ha relatat que la seva exparella l'assetjava, l'espiava i seguia i ha sentenciat: "Mai no vaig pensar que era perillós. Era perillós perquè a mi em torturava".
A la seva declaració el segon dia del judici amb Jurat contra Alejandro C.G., Mónica C. ha respost les preguntes mentre que l'acusat era a un racó de la sala darrere d'una mampara que no permetia el contacte visual, i ha desmuntat la versió de l'acusat que assegurava que no volia tornar amb ella --"Mai" no li va dir que no volgués tornar-- i que va negar haver comès el crim perquè ella tornés amb ell, tal com afirma la Fiscalia.
"Em sentia incapaç de tallar aquesta relació, si quedava amb ell perquè hi quedava, i si no ho feia, perquè no. Era angoixant", ha explicat la testimoni, que ha indicat que cada dia rebia nombrosos correus electrònics, missatges de text i trucades, per la qual cosa finalment va acudir a l'oficina del servei d'atenció a la víctima, tot i que els dos se seguien veient.
Ha confirmat que la nit de cap d'Any del 2011 li va enviar un missatge de text amb una fotografia on s'encanonava el cap amb una pistola i li deia que un dia li faria prémer el gallet, i ha dit que en cap cas no traficava amb drogues amb la seva neboda ni tenia deutes.
Ha explicat que va deixar la seva relació amb Alejandro C.G. perquè tenia la necessitat emocional de cuidar d'ells i de la seva neboda, i perquè la seva relació amb ell "era cada vegada més possessiva, narcisista i furiosa", ja que volia que cuidés tot el temps d'ell perquè tenia un tumor cerebral i no li agradava que estigués tant amb els seus pares i la seva família, sobretot després de la mort de la seva germana per càncer.
Ha relatat el moment en què es va trobar a l'escena del crim, cap a les 17.30 hores del 27 de gener quan tornava de la perruqueria, es va trobar la porta entreoberta, i va veure al menjador el cos de la seva mare i la seva neboda sota unes mantes a l'habitació dels seus pares, va sortir al replà en un estat extrem d'excitació i en veure un veí va cridar: "Tothom és mort a casa meva".
Sobre la qüestió de la trucada a Alejandro C.G. des de l'escena del crim, la dona ha explicat que va telefonar per demanar-li que hi acudís, ja que ell l'havia trucat a les 17 hores per demanar-li si havia arribat a casa seva i perquè era l'últim telèfon que tenia a les trucades.
EL GOS
La fiscal després ha hagut d'interrogar-la sobre un punt clau del cas: el gos de la família present a l'escena, ja que Alejandro C.G. ha assegurat que va ser el gos que el va embrutar amb la sang del crim i per això van aparèixer restes d'ADN a les seves ulleres i al cordó, ja que un mosso d'Esquadra li va demanar que cuidés de l'animal.
Tot i això, Mónica C. ha indicat que la policia va treure l'animal del pis (primer el va agafar una amiga seva, després ella mateixa, i en cap moment no les va tacar de sang), i que l'acusat només el va cuidar quan ja tenia la corretja posada i en cap cas no va tenir contacte directe amb ell ni el va agafar en braços.
També ha desmentit la seva exparella després d'assegurar que no el va veure tacat de sang i que una vegada van ser els dos a la comissaria, mai no va demanar rentar-se les mans, cosa que ell ha assegurat.
Respecte als SMS que havia rebut d'uns suposats sicaris que la intentaven incriminar amb el cas --que segons l'acusació els enviava la seva exparella--, ha indicat que des del primer moment va avisar els Mossos, que van ser ells els que la van aconsellar quan va respondre els esmentats missatges, i que des d'un primer moment "al·lucinava i estava descol·locada totalment".
"Em van intranquil·litzar molt. Tenia por", ha indicat, a més de puntualitzar que mai no n'havia rebut cap quan estava amb Alejandro C.G. i que una vegada el van arrestar, el 24 de febrer del 2012, es van acabar.
Tot i això, ha indicat que "mai no" va sospitar de la seva exparella, però sí que quan es veien ell li feia comentaris surrealistes sobre que tot el món sospitava d'ella i insinuava que era l'assassina, cosa que li ha servit per justificar que alguna vegada ella li digués si creia que era l'autora dels crims.
ESTRATÈGIA DE LA DEFENSA
La defensa de l'acusat, en el seu torn d'interrogatori, ha intentat demostrar la fredor de la testimoni i ha demanat que se li fessin escoltar converses telefòniques gravades, entre les quals hi ha una en la qual parlava amb una amiga pocs dies després del crim de manera riallera, però ella ha rebatut: "Es clar que estava afectada per la mort dels meus pares".
A més, després de preguntar-li per una conversa amb una amiga de la neboda morta, en què la interroga sobre si potser anaven amb una banda de llatins, dos dies abans de rebre el primer missatge dels suposats sicaris llatinoamericans, i per què parlava de bandes.
Ella ha respost que li ho va demanar perquè no s'imaginava qui havia comès el crim i volia saber-ho, i ha afegit que sap que "els adolescents es fiquen en embolics".
Sobre per què va citar a una conversa que a la neboda la van matar a la dutxa, ha al·legat que ho va dir perquè una amiga li va explicar que havia sortit a la premsa, i no s'havia enrecordat d'un missatge de text en què demanava a un amic informació sobre un expert en herències i un advocat penalista el 31 de gener.
