Actualitzat 07/06/2018 12:12

Ferrmed demana un calendari "clar" del Corredor Mediterrani

V.Ros,J.Amorós,J.Barios,R.Font,B.Schmitt,S.Guillermo
Europa Press

BARCELONA 7 juny (EUROPA PRESS) -

El president de Ferrmed, Joan Amorós, ha reclamat aquest dijous un calendari "clar" d'execució dels trams del Corredor Mediterrani, la data de finalització del recorregut espanyol del qual s'ha fixat per al 2023, si bé per a això seria necessari accelerar el ritme de treballs actual.

"No hi ha un calendari clar. Hi ha continus retards i tampoc hi ha una coordinació entre els plans dels diferents corredors europeus", ha dit en una sessió del Saló Internacional de la Logística (SIL), que se celebra aquesta setmana en el recinte Montjuïc de Fira de Barcelona.

A més, ha demanat que es resolgui al més aviat possible el coll d'ampolla a Lió (França): "Si no, el 2025 serà impossible creuar França".

Amorós també ha lamentat que les inversions en infraestructures s'han executat atenent a factors polítics i sense tenir en compte l'impacte socioeconòmic d'aquestes obres.

També han intervingut en aquesta jornada el coordinador del Corredor Mediterrani, Juan Barios; el secretari d'Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font; el project manager de la Union Internationale des Chemins de Fer (UIC), Bernard Schmitt, i el director de l'àrea d'Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

Barios i Font han centrat la seva intervenció a treballar en els serveis abans de finalitzar el Corredor Mediterrani per assegurar la generació de negoci, i això --han ressaltat-- es fa parlant amb operadors i empreses sobre les seves necessitats.

"Els serveis són fonamentals. No ens podem permetre finalitzar una infraestructura i que aquesta quedi sense ús", ha afirmat Barios, i Font ha remarcat que precisament aquest ha estat el problema de la política d'infraestructures en els darrers anys, l'escassa orientació al negoci.

QUOTA FERROVIÀRIA

L'objectiu de tot això és augmentar la quota ferroviària de mercaderies, que a Espanya se situa entre el 4% i el 5%, molt per sota del 18% i 20% que registren altres països com França i Alemanya, i només superant a Grècia, Xipre i Irlanda.

Font ha indicat que, si no s'impulsa el ferrocarril i els accessos als ports i terminals, pot ser que el camió elèctric li passi per davant en els propers anys.

Guillermo ha apostat per la internacionalització i per la recerca de l'impacte econòmic i social de les infraestructures, "eix vertebrador dels territoris d'Europa, com l'Erasmus ho ha estat de les persones".

Contingut patrocinat