MADRID 26 febr. (EUROPA PRESS) -
L'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, ha reconegut aquest dilluns al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel procés sobiranista, que al seu judici el dispositiu total de cara al referèndum il·legal de l'1-O --en què participarien Mossos, Policia i Guàrdia Civil-- era insuficient, si bé això era conegut pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació.
Pel que es refereix a la policia autonòmica, la majoria dels agents designats per a aquest dia no comptaven amb formació suficient en ordre públic.
Mentre que Pérez de los Cobos va declarar el passat 1 de febrer davant el jutge Llarena que els Mossos no el van arribar a informar de l'operatiu aportat per aquest cos --uns 7.500 efectius perquè n'hi hagués dos a cada col·legi electoral--, aquest dilluns Ferran López ha manifestat per contra que després de l'advertiment de la Fiscalia de la insuficiència en el número, el van augmentar en 800 agents més.
Ha afegit que ni abans ni tan sols en reunions posteriors Pérez de los Cobos li ha retret l'actuació del cos autonòmic.
Al llarg de les seves tres hores de declaració el comandament dels Mossos no ha volgut entrar a valorar les actuació de la Guàrdia Civil i la Policia en la citada jornada, si bé, segons fonts presents a la declaració, ha rebutjat qualificar el realitzat pels cossos nacionals de "càrregues".
López, que ja va prestar declaració divendres passat davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, igualment com a testimoni, ha tornat a comparèixer aquest dilluns en l'alt tribunal a petició de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, a la presó preventiva des del passat 2 de novembre.
Va arribar a l'alt tribunal gairebé mitja hora abans de la seva cita sense fer manifestacions als periodistes que l'esperaven les portes i tampoc ho va fer a la sortida.
Després de l'actual cap dels Mossos estaven citats al Suprem Joan Carles Molinero, que és cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos, i Emili Quevedo, màxim responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat.
COMPRA D'ARMES
Segons fonts presents en l'interrogatori, durant les gairebé dues hores de declaració, Molinero hauria ratificat davant el jutge l'intent de compra d'armes --subfusils-- que van planejar realitzar els Mossos setmanes abans de l'1 d'octubre i que va ser paralitzada pel Ministeri de l'Interior.
Ha assenyalat que això va ser així però no podia explicar quina seria la finalitat que es donaria a aquestes armes, ja que ell la va conèixer únicament com a responsable de recursos de cos.
Per la seva banda, Quevedo ha reconegut que durant la reunió de la Junta de Seguretat del passat 28 de setembre, en la qual va estar present l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va assenyalar que seguirien endavant amb el referèndum perquè calia complir amb el programa electoral.
També ha manifestat que el dispositiu dels Mossos es va organitzar tenint en compte també els agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional desplaçats a Catalunya.
Tots ells han comparegut a petició de Forn, que va sol·licitar que se'ls interrogués per demostrar que moltes de les manifestacions del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos a la seu de l'alt tribunal eren "radicalment inexactes".
Demà estan citats tres testimonis més, que són els responsables la Comissaria General d'Informació del Cos autonòmic, Manuel Castellví --també a petició de Forn--, a qui seguiran un sergent i un inspector que van estar presents en el registre de la Conselleria d'Economia del passat 20 de setembre, proposats pel líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
