Afirma que d'haver conegut els escorcolls planejats hauria pogut preparar un dispositiu "lleugerament diferent"
MADRID, 3 abr. (EUROPA PRESS) -
El comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López s'ha referit aquest dimecres durant la seva declaració en el judici del procés al Tribunal Suprem al paper adoptat per l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez --per a qui es demanen 17 anys de presó per rebellió-- durant la multitudinria concentració que va tenir lloc davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017. "No es va comptar amb ell per organitzar res", ha manifestat, i ha limitat el seu paper a una "mediació" per aconseguir que els voluntaris permetessin obrir una franja entre els manifestants i els policies.
Amb aquesta explicació, el comandament dels Mossos contradiu el que es va assenyalar en les sessions anteriors pels altres testimonis com van ser els comandaments de la Gurdia Civil presents en la concentració, que es van referir al líder social com a "interlocutor de la massa" durant tota la jornada d'escorcolls a la Conselleria.
També ha defensat el paper de la policia autonmica en tota la jornada ats que, tenint en compte que es van dur a terme simultniament 41 escorcolls a la província de Barcelona "es va fer tot el que es va poder all on es va poder".
L'actuació dels Mossos durant el 20S ha estat la primera qüestió en qu s'ha centrat l'interrogatori de l'advocada de l'Estat, María Rosa Seonane, després del recés del judici celebrat al migdia. López ha incidit que en aquesta jornada l'exconseller d'Interior Joaquim Forn no va estar al centre del comandament, per que va saber que va trucar al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, perqu es posés en contacte amb Snchez i aconseguir alguna mediació amb els manifestants, "per l'ascendncia que tenia amb ells".
Segons el comissari, a Snchez se li va demanar "el que es demana a totes les manifestacions des de fa 20 anys", intentar que participin en el bon fer del dispositiu. "L'acord al qual es va arribar va ser que, a través dels voluntaris, fer una primera franja lliure entre els manifestants i la policia, una prefiguració del passadís, res més --ha afegit el testimoni-- Snchez no va tenir cap intervenció més".
Segons López, el dia 20 de setembre es van atendre totes les peticions de la Gurdia Civil en atenció als escorcolls, dels quals ningú no va informar el cos autonmic i ell se'n va assabentar sobre les vuit del matí, de camí a la feina.
"No demano que la Gurdia Givil ens informi del contingut de les actuacions, el que dic és que hauríem d'haver tingut informació genrica sobre que aquell dia hi hauria 41 entrades i hauria estat possible fer una cosa lleugerament diferent", ha manifestat López en resposta a les preguntes de l'advocada de l'Estat.
PETICIONS DAVANT D'ECONOMIA
En relació amb la Conselleria d'Economia, i segons el relat de Ferran López, la primera petició es va fer sobre les nou del matí per gestionar l'entrada dels detinguts, cosa que va desaconsellar el cap d'ordre públic per entendre que és "impossible" a causa del nombre de manifestants que ja es concentraven en el lloc, que eren uns 2.000.
Per contra, va proposar que es fes un passadís policial perqu poguessin entrar a peu per aquest mai no va tenir lloc, perqu al migdia van ser informats per la Gurdia Civil que l'escorcoll se seguiria tirant endavant sense detinguts.
López ha insistit posteriorment a les preguntes de l'advocat Javier Melero, que defensa l'exconseller Forn, que totes aquestes decisions van ser tcniques del cap d'ordre públic sense que hi tingués cap intervenció la intendent dels Mossos Teresa Laplana --encausada per l'Audincia Nacional--, que es trobava en el lloc dels fets.
Tampoc no es va poder atendre, igualment a causa de la multitudinria presncia dels manifestants, els requeriments que es fes un cordó per protegir els vehicles de la Gurdia Civil per arribar a la Conselleria, que ha reconegut que van resultar "vandalitzats".
"Tant de bo haguéssim estat capaos d'obrir un passadís al matí per treure els cotxes i perqu la policia judicial fes la seva feina en les condicions que calia, si no es va fer a Economia va ser perqu va ser materialment impossible", ha reconegut en aquest moment, per afegir que "va ser impossible per l'actitud de no marxar" dels concentrats.
"Va ser impossible a l'hora que van considerar que era impossible?" ha insistit l'advocada Seoane, que ha estat interrompuda pel president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha retret la pregunta: "Ja li ha dit que va ser impossible".
NO ENS VAN DIR QUE SORTIRIEN FINS A LES ONZE
Quant a la sortida de la comissió judicial de la Conselleria, el testimoni ha insistit que els Mossos no van ser informats fins a les onze de la nit que l'escorcoll judicial havia acabat, per la qual cosa fins a aquest moment no es va demanar a l'organització un passadís policial que facilités el trnsit d'agents i de la secretria judicial. "Ens van demanar un passadís i si al matí era impossible, ara ho seguia sent", ha insistit.
En aquest punt, López ha estat molt taxatiu per assenyalar que el coronel Mariano Martínez de la Gurdia Civil amb qui es va comunicar durant tota aquesta jornada li va dir a les vuit de la nit que l'escorcoll prosseguia perqu hi havia problemes informtics.
A aix es van unir dues trucades "rellevants" segons el parer del testimoni: la que va fer al senyor Trapero el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, que va referir-se a problemes per 'habeas corpus' i recusació del jutge per part dels detinguts; i una altra a les deu de la nit en qu la Gurdia Civil encara parla de problemes de 'clonatge' d'arxius, per la qual cosa l'escorcoll continuava, uns obstacles que també van ser assenyalats a Laplana en la mateixa Conselleria, ha afegit.
Quant a les peticions de sortida, López ha assenyalat que primer li van demanar arbitrar un passadís que la comissió judicial sortís amb tots els vehicles, "la qual cosa era impossible perqu estaven vandalitzats"; més tard els van dir que sortiria la secretria judicial amb els agents uniformats, tan bon punt ho farien tots junts, si bé quan es parlava d'aquestes possibilitats l'escorcoll encara no havia finalitzat.
"A partir de les onze vam prendre una decisió", a la qual "van portar les circumstncies", ha afegit el testimoni en el seu relat dels fets. Malgrat que el passadís "hagués estat segur" un mosso del departament de Mediació va proposar una sortida alternativa que va ser la que finalment es va fer servir, i que va consistir en la sortida de la secretria judicial per un terrat que donava accés a un teatre contigu a la seu de la Conselleria.
Finalment i sobre aquest assumpte Melero ha preguntat al testimoni si en cap moment ell va retreure al coronel Mariano Martínez que no atenguessin les seves peticions, a la qual cosa López ha contestat afirmativament i ha afegit que "no es van fer perqu no es podien fer". L'única crrega es va dur a terme pels Mossos sobre les dues de la matinada en "un escenari totalment diferent" segons Ferran López, en veure que s'estaven extraient objectes de l'interior dels cotxes de la Gurdia Civil.
