Publicat 3/4/2019 13:53:41 +02:00CET

Ferran López assegura que Pérez de los Cobos no va posar impediments al dispositiu dels Mossos per l'1-O

Procés.- Puigdemont va avisar que si l'1-O hi havia violncia, declararia la ind
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 3 abr. (EUROPA PRESS) -

El comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López ha defensat aquest dimecres durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem l'actuació de la policia autonmica l'1 d'octubre del 2017, perqu, segons ha dit, el coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de coordinar el dispositiu policial aquell dia, no va expressar cap dubte sobre el binomi que hi hauria present als collegis electorals.

Ha assegurat que va informar "peridicament" a Pérez de los Cobos sobre l'actuació dels Mossos durant els dies previs al referndum i que la decisió de collocar una parella de mossos a cada centre de votació va ser "acordada i consensuada" en la primera reunió de coordinació, el 25 de setembre.

El comissari ha recordat en l'inici de la seva compareixena que est investigat en un jutjat de Cornell de Llobregat (Barcelona) sobre l'autoria de les pautes d'actuació de la policia catalana, si bé tot i que podia haver-se acollit al seu dret a no declarar, ha optat per contestar totes les parts. Així, ha comenat a ser interrogat per l'acusació popular Vox, que ha estat qui ha sollicitat el seu testimoniatge.

A preguntes de l'advocat d'aquesta acusació, Pedro Fernández, ha assegurat que el seu cos sempre ha seguit les instruccions de la Fiscalia i després la interlocutria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas sobre impedir la celebració de l'1-O. En aquest sentit, ha explicat que ell juntament amb del comissari Joan Carles Molinero --que declarar després de López-- van redactar una nota interna pel "soroll" que va provocar la designació del coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos com el coordinador del dispositiu policial per al referndum en la qual s'afirmava rotundament que acataven aquest nomenament.

"Una altra cosa és que no ens semblava bé la figura que havia de coordinar el dispositiu. Ens semblava que aquesta figura era híbrida entre la política i l'operativa", ha afegit, alhora que ha destacat que totes les reunions que va tenir amb ell van ser "cordials" i no va haver-hi "discrepncies" en cap sentit.

LÓPEZ: DE LOS COBOS "VA FRACTURAR L'ARQUITECTURA" DEL DISPOSITIU

En aquest sentit, López ha ressaltat que va convidar els tres cossos a controlar l'operatiu dissenyat i "pactat" per a aquell dia des de "la cuina dels Mossos". Segons ha explicat, el pla era que un binomi de la policia catalana es desplacés fins a cadascun dels centres de votació per mantenir tancats els que no s'havien arribat obrir o, per contra, "determinar el moment ptim" per demanar suport i fer la intervenció.

El suport, en primer lloc, seria donat per les unitats d'ordre públic dels Mossos i all on ja no podien actuar, ho farien la Policia Nacional i la Gurdia Civil, ha concretat. No obstant aix, ha continuat explicant que el mateix dia 1 d'octubre, des de l'obertura dels centres a les 8.00 hores, van comenar a arribar "successives" comunicacions dels binomis sobre com els altres dos cossos estaven actuant.

López ha dit que va trucar a Pérez de los Cobos per demanar explicacions de per qu s'havia "fracturat l'arquitectura" del dispositiu i ha recordat que mai no les hi va donar. Només li va comunicar que totes les reunions de seguiment previstes aquell dia quedaven desconvocades perqu estaven "intentant desactivar el cens universal", ha assenyalat.

VA DEMANAR PER "OBERT" SABER LA POSICIÓ DE POLICIA I GURDIA CIVIL

Va ser per aix que López va decidir demanar "per obert, per emissores" --perqu a més tenien problemes tcnics "letals" i no arribava informació, ha indicat-- saber on estaven actuant els agents de la Policia i de l'Institut Armat per tenir un coneixement d'on no calia enviar unitats d'ordre públic dels Mossos.

"No va haver-hi cap ordre de seguiment ni res que s'hi assembli. Aquestes suspiccies, mal interpretades es podrien haver estalviat si ho haguéssim fet de manera conjunta", ha lamentat López.

El comissari ha reconegut que l'actuació autnoma de cada cos no és per res "una cosa anmala", perqu la interlocutria del TSJC deia que era una "petició per igual" a tots tres. "Per no va ser el que es va pactar", ha indicat.

Sobre un altre tipus d'identificació de policies o gurdies civils, el comissari dels Mossos els ha emmarcat dins de l'anomenat pla gora, pel qual "des de finals d'agost o principis de setembre", diversos mossos d'uniforme o de pais "protegien" les seus d'institucions estatals i es comprovaven matrícules de nombrosos vehicles. "Els Mossos feien bé la seva feina, si no hi hagués hagut identificacions estaria preocupat perqu no haurien fet el que havien de fer", ha postillat.

LA JUTGESSA VA FER "CREU I RATLLA"

Posteriorment, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, López ha precisat que el "pacte" entre Mossos, Policia i Gurdia Civil només era per a l'1-O i no per als dies previs. Aquest acord va arribar després que la magistrada Mercedes Armas fes "creu i ratlla" respecte a les instruccions del fiscal, i posés "els tres cossos de manera jerrquica".

Preguntat sobre per qu no es van tancar alguns centres abans de l'1 d'octubre, tal com indicava la interlocutria del TSJC, per impedir el referndum, López ha emfatitzat que "no es va interpretar que una botifarrada o un partit de futbol fossin activitats preparatries". Tot i així, ha assegurat que va anar "avisant peridicament per telfon" el coronel i que "ni el 29 ni 30" de setembre li va dir "res en absolut" sobre l'actuació dels Mossos.

En el marc de la defensa de l'actuació dels Mossos el dia 1 d'octubre, ha apuntat que l'endem passat es va obrir una informació reservada per investigar els comportaments d'aquells agents de la policia autonmica que van actuar "per sota del que s'exigia" i que, precisament, una parella de mossos va ser retirada d'un collegi pel mateix motiu.

En la mateixa línia, ha criticat que s'hagi traslladat a l'Audincia Nacional una quarentena de vídeos sobre les accions dels Mossos considerades "insuficients" quan algunes d'aquestes imatges tan sols duren "uns segons".

ÚS D'ANTIAVALOTS

Finalment, ha indicat que les unitats Arros --antiavalots territorials dels Mossos-- van actuar en 109 punts votació, per que no es va poder disposar dels Brimo --la brigada mbil antiavalots de Barcelona-- perqu estaven ocupats en un altre tipus d'escenaris "conflictius", com manifestacions i partits de futbol. A més, ha recordat, que aquell dispositiu havia d'estar disponible perqu es trobava vigent l'alerta 4 antiterrorista.

En aquest punt ha assegurat que no es penedeix de no haver enviat els antiavalots de Barcelona als centres de votació, i també ha reconegut que "va ser un error" enviar-los als camps de futbol: "De les mil decisions que aquell dia vam prendre, no n'estic satisfet. El de no enviar als centres de votació ho faria cent vegades més, per la del partit no ho tornaria a fer", ha concls.