Li sorprn la "falta de reacció" del CNI i redacta un desenlla fictici per versemblant
BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Fernando Rueda tot just ha publicat 'Destrucción masiva' (Roca Editorial), la histria novelada dels vuit espies espanyols assassinats al 2003 a l'Iraq, barrejada amb un final fictici per que considera versemblant.
En una entrevista d'Europa Press, Rueda --periodista especialitzat en espionatge i autor de 16 llibres-- ha explicat que la primera part narra fidelment el pas dels espies per l'Iraq des del punt de vista d'ells mateixos, limitant la ficció als dilegs i a algun personatge.
A finals del 2003, després de la invasió de l'Iraq, un espia va ser crivellat i set més van morir poc després en una emboscada en una carretera.
Rueda va triar la ficció en comptes del gnere periodístic perqu va necessitar afegir un final novellat, perqu li va semblar "molt trist com acaba realment"; no només pels assassinats, sinó per actituds del CNI i del Govern: la desprotecció amb qu treballaven en vida i l'insuficient reconeixement una vegada morts, afirma.
'Destrucción massiva' (que ja té segona edició) és la histria professional i personal d'aquests espies, des que els dos primers arriben a l'Iraq (abans de la invasió iraquiana) fins que els vuit són al país després de ser envat: la percepció que l'espionatge iraqui va tenir d'ells abans i després de la invasió és molt diferent, i fatalment decisiva després del suport del Govern de José María Aznar als EUA, segons l'autor.
Rueda es "va obsessionar" amb els personatges i va aprofundir durant anys entrevistant familiars dels morts i fonts diverses: amb aix va construir la primera part del llibre, amb la voluntat de reflectir qu feien i opinaven aquests espies.
VEUEN "DETERMINANT" EL PETROLI
En aquesta part, Rueda constata que aquests membres del CNI "conclouen que el petroli és determinant" en la invasió i adverteixen els seus superiors que Saddam Hussein no tenia armes de destrucció massiva en aquell moment, advertiment que es va elevar a Aznar.
Per, segons Rueda, a Aznar "li donava exactament el mateix el que deia el CNI" perqu estava decidit a canviar la projecció mundial espanyola, i recorda la frase atribuda a Aznar i extreta de les actes de la seva visita del 2004 al ranxo de George W.Bush a Texas: que el seu govern del PP pretenia canviar la política espanyola dels darrers 200 anys.
El llibre reflecteix que els espies espanyols se sentien desprotegits pel CNI i incompresos pel govern de l'poca, malgrat que van complir totes les ordres i van acceptar els riscos, perqu eren l'exemple perfecte de "funcionaris absolutament lleials".
També els retrata com a lleials amb els seus principis militars, fins al punt que un d'ells roman amb un altre ja moribund, dhuc tenint possibilitats d'escapar, la qual cosa l'autor contrasta amb l'únic supervivent de l'atac.
El llibre narra que aquest espia es va salvar perqu va abandonar el lloc en l'atac, mentre que el mateix supervivent va assegurar en tornar a Espanya que un superior li havia ordenat buscar ajuda.
No obstant aix, la versió de l'escriptor i la de l'espia sí coincideixen que es va acabar lliurant d'un linxament després de l'atac perqu un home de la zona va aparixer entre la munió i el va besar: "Tal com m'ho expliquen, és un acte de casualitat", explica Rueda.
La segona part del llibre és fictícia, per "una cosa així va poder haver passat" després dels assassinats: Rueda no afirma que passés necessriament així, sinó que en els serveis secrets de molts pasos han passat trames com les d'aquest desenlla per no se solen descobrir.
"CONTINUO TENINT ELS MEUS DUBTES"
Després de tants anys investigant, Rueda admet que continua sense entendre-ho tot, i es limita a narrar amb el punt de vista de les víctimes: "Continuo tenint els meus dubtes sobre una part de la histria".
Les seves fonts li han explicat que el CNI no tenia llavors l'experincia necessria per protegir-los en aquestes circumstncies concretes, per a Rueda li sorprn que no dotessin els espies d'escorta i d'un cotxe blindat, i també que, arran de l'atac, "no els busquin sobre el terreny.
Per ell, es deu a "una falta de reacció" del CNI davant l'extrem risc d'aquells espies, la qual cosa atribueix en part a una mentalitat funcionarial excessivament burocrtica, per la qual retardava l'aplicació de mesures.
Rueda creu que no es van assumir responsabilitats i que el llavors director del CNI, Jorge Dezcallar, "va haver de reconixer al seu moment el greu error", per li consta que va haver-hi millores quan el va succeir Alberto Saiz, aprenent d'aquesta experincia.
FERNANDO SAN AGUSTÍN I SANTIAGO BASTOS
L'autor inclou en la seva novella personatges reals --entre espies i polítics-- i d'altres ficticis, entre els quals destaquen dos homenatges a professionals als qui admira.
Un és 'Jaime San Agustín' (en honor a Fernando San Agustín, i al que nomena Jaime evocant a James Bond) i l'altre, 'Arturo Bastos' (en allusió al recentment mort Santiago Bastos: Rueda el considera un gran modernizador dels serveis secrets espanyols, a més de combatre el colpisme en la Transició).
