Actualitzat 20/11/2020 16:41

Fernández (PP) creu que la llei Celaá posa l'educació especial "al servei d'una ideologia"

Líder del PP, Pablo Casado, i el president del PP català, Alejandro Fernández, en la visita a Alcarrás (Lleida) aquest divendres 20 de novembre del 2020.
DAVID MUDARRA - PP

LLEIDA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -

El president del PP català, Alejandro Fernández, ha retret al Govern espanyol que la reforma de la llei d'educació, l'anomenada llei Celaá, fa de l'educació especial "un objecte al servei d'una ideologia" i creu que les oportunitats que necessiten aquests infants queden liquidades amb la norma.

Així s'ha pronunciat aquest divendres en un vídeo que ha difós la formació i que ha recollit Europa Press després d'una visita a Alcarràs (Lleida), juntament amb el líder del PP, Pablo Casado, i la presidenta del PP de Lleida, Marisa Xandri, que a la tarda visitaran la capital de Lleida i es reuniran amb el sector educatiu.

L'endemà que el Congrés aprovés la llei Celaá, Fernández ha retret al govern de Sánchez que aquesta llei no contempla les necessitats especials d'aquests estudiants i que només serveix "perquè es percebi la diversitat al centre".

"Cal recordar que els nens amb necessitats especials requereixen precisament una educació especial. El més important són les seves oportunitats i necessiten l'oportunitat que se'ls dona en aquests centres, que la llei Celaá liquida", ha incidit.

D'altra banda, ha reiterat el compromís amb l'escola bilingüe i afirma que defensaran la qualitat educativa i la llibertat perquè són "les famílies les que han de triar l'educació per als seus fills; els fills no són de l'Estat, són dels seus pares".

"I cal recordar una cosa que l'esquerra no ha entès mai: que el sistema públic educatiu és l'educació pública, però també la pública concertada. No són sistemes que s'enfrontin", ha insistit.

La visita d'aquest divendres ha estat a una explotació agrària i ramadera, en la qual Fernández ha aprofitat per reiterar el seu rebuig a l'Agència Catalana de la Natura perquè considera que implica una "autèntica agressió" del Govern a la possibilitat que el sector gestioni lliurement el seu territori.