Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 13 Feb. (EUROPA PRESS)
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, acudeix avui al Congrés per explicar la trajèdia de Ceuta dijous, en la que hi ha disparitat de versions.
Ho explicarà davant de la Comissió parlamentària del ram, una tragèdia envoltada d'incògnites, motivades especialment per les divergències entre la versió oficial dels fets i les denúncies elevades per alguns dels immigrants que ho van viure en primera persona. La compareixença tindrà lloc al terme del ple.
L'única dada en la que les dues parts coincideixen és que tot va començar de matinada, quan un grup d'immigrants va baixar de la muntanya marroquina de Donar Kuiba cap al pas fronterer de Buitz, una zona pròxima a la platja ceutina d'El Tarajal separada per una tanca coronada amb un filferro de ganivetes i un espigó, que, a manera de frontera natural, dibuixa la divisió entre les aigües del Marroc i les espanyoles. El grup es va separar i diverses persones van intentar provar sort tirant-se al mar, amb l'esperança d'arribar a Ceuta vorejant l'espigó nedant.
La primera de les incògnites està a les xifres. La Delegació del Govern a Ceuta i la Guàrdia Civil parlen de que unes 200 o 250 persones haurien intentat accedir a Ceuta. L'ONG Caminando Fronteras, que opera entre la ciutat autònoma i les poblacions veïnes del Marroc, xifra en 400 els immigrants que aquella nit van intentar creuar a Espanya i diu que uns 350 van ser detinguts per les forces marroquines.
Tampoc està clar el nombre de morts. Oficialment només s'ha confirmat la mort d'11 persones, quatre d'elles per esclafament (d'aquest punt no hi ha més detalls) i sis ofegades intentant vorejar nedant l'espigó. Un dels cossos va ser rescatat en aigües espanyoles, on hauria arribat arrossegat per la mar. Cap d'ells hauria mort, així, en territori nacional. Tot i això, fonts de la Guàrdia Civil i de la Delegació del Govern a Ceuta han elevat la xifra fins a 15. Les ONG creuen que podria haver-n'hi més.
L'assumpte més polèmic és, sens dubte, l'actuació policial davant de l'arribada d'immigrants, que ha suscitat tant una denúncia penal d'una vintena d'ONG davant de Fiscalia General de l'Estat com una investigació d'ofici per part de la Defensora del Poble. El Govern diu que ha estat "impecable".
Els immigrants que van sobreviure a la tragèdia afirmen que la Guàrdia Civil va disparar contra els que eren a l'aigua tant amb pilotes de goma com amb pots de fum per punxar els flotadors amb els que estaven equipats. Expliquen que aquesta actuació va provocar que s'estengués el pànic i ho relacionen amb els ofegaments.
La Guàrdia Civil sosté que efectivament es van utilitzar pilotes de goma i pots de fum per evitar l'entrada dels immigrants, però amb efecte dissuasori, disparant sempre a l'aire i exclusivament a la zona de la tanca, mai contra els qui ja es trobaven a l'aigua. A més, diu que els estrangers no portaven flotadors.
La Guàrdia Civil i la Delegació del Govern a Ceuta van justificar aquesta actuació per la violència que, segons diuen, van exercir els immigrants, llançant pedres i objectes diversos contra els agents espanyols.
La Guàrdia Civil ha difós un vídeo per provar aquest punt. Tot i això, no mostra que els immigrants arribessin amb la violència que argumenten a la frontera, i només deixa veure com un grapat de persones, ja de dia i a la platja, llancen pedres cap a la zona espanyola de la tanca fronterera. El vídeo no ensenya el que ha passat a l'aigua, però sí deixa veure a diversos dels immigrants equipats amb flotadors.
Els immigrants que van donar el seu testimoni reconeixen des del primer moment que els hi van llançar pedres, però diuen que ha estat després de la tragèdia, com a expressió de ràbia, quan van haver de treure del mar els seus companys morts. Han estat ells qui van rescatar els primers cadàvers, no els gendarmes marroquins. Caminando Fronteras ha informat de que diversos estrangers presentaven ferides de diversa consideració i un dels cadàvers del dipòsit de cadàvers marroquí, suposadament ofegat, tenia el cap embenat.
