L'absència de controls va permetre "idear, executar i ocultar" un pla per enriquir-se amb el Palau
Palau BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona constata en la seva sentència que els que van ser màxims responsables del Palau de la Música fins el 2009, Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma Montull, van idear una estratègia encaminada a "disposar il·lícitament" de quantiosos fons del Palau per a despeses particulars i altres finalitats alienes per complet als interessos propis i van arribar a espoliar 23 milions d'euros.
El Palau està format per tres ens: la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música, el Consorci del Palau de la Música i l'Associació Orfeó Català, l'adreça de la qual va ser exercida per Fèlix Millet "de forma personalísima i amb un intens caire jeràrquic".
La sentència constata que el seu segon al comandament era Jordi Montull --qui gaudia de la "absoluta confiança personal" de Millet-- i portava al principi l'adreça economicofinancera i comptable dels tres ens, si bé, a partir de desembre de 2003, va delegar aquesta funció a la seva filla Gemma Montull, sota la seva directa dependència com a directora financera.
Aquesta acumulació de càrrecs executius va comportar que en el desenvolupament de les relacions econòmiques bilaterals entre els ens del Palau de la Música, les mateixes persones, Fèlix Millet i Jordi Montull, estiguessin en els pols de la relació, "la qual cosa els va permetre, juntament amb l'absència de controls reals o efectius, idear, executar i ocultar el seu pla per enriquir-se a costa dels fons del Palau".
Quant a aquesta absència de controls, la sentència destaca que, malgrat que l'Associació va poder haver sol·licitat i obtingut la declaració d'associació d'utilitat pública --que li hauria permès gaudir d'importants exempcions i beneficis fiscals--, mai ho va fer perquè hagués suposat obligacions comptables i de rendició de comptes.
"Aquestes circumstàncies van ser conscientment aprofitades, si no provocades, per Millet i Montull, amb la necessària col·laboració de Gemma Montull, després de la seva entrada laboral en el Palau, amb ànim d'obtenir un il·lícit enriquiment, desviar per a les seves finalitats o directament apoderar-se, d'importantíssimes sumes de diners pertanyents als ens que conformen la institució", afirma.
Millet i Montull, amb coneixement de Gemma Montull, van decidir des d'almenys l'any 1998 i ininterrompudament fins a l'any 2009, apoderar-se de part dels fons dels ens del Palau de la Música retirant fons els comptes bancaris "mitjançant reintegraments en finestreta o presentació de xecs al portador, fent seus aquests fons".
"Amb la finalitat d'apoderar-se de fons de l'Associació i la Fundació, Fèlix Millet i Jordi Montull van configurar un confús entramat de comptes bancaris en aquests ens que facilités la seva consumació", argumenta.
Les disposicions en efectiu eren dutes a terme bé pels propis Millet, Montull o Gemma Montull, o per alguns empleats del Palau de la Música per encàrrec d'aquells, principalment de conserges i ordenances.
Per justificar aquestes sortides de diners, es va fer constar en els comptes en concepte d'incentius o bonus, un "artifici comptable" que va fer que les retribucions formals dels tres condemnats patissin un increment molt significatiu, i que per justificar-ho davant els auditors es va falsificar un certificat del secretari de la Fundació en el qual constava la vigència d'aquesta clàusula d'incentius.
Posteriorment, per ocultar aquestes quantitats a societats i evitar elevats pagaments d'IRPF, Millet i Montull van constituir unes societats formalment administrades per les seves esposes, com Bonoima, Aysen Productions i Aurea Rusula, que simulaven serveis prestats al Palau.
DESTINACIÓ DELS FONS
Segons la sentència, part dels diners saquejats va ser gastat en obres en els habitatges privats dels acusats, tant Millet com Montull i la seva filla, per valor de 2,5 milions d'euros.
"Per ocultar aquesta conducta als òrgans socials de l'entitat, van sol·licitar i van acordar amb els industrials que van efectuar aquelles obres, girar a aquesta entitat factures mendaces per suposades obres executades en els immobles del Palau", puntualitza.
Perquè els industrials consistissin a emetre aquestes factures simulades, Jordi Montull els va indicar que tant ell, com Félix Millet, ostentaven un crèdit contra el Palau de la Música i, amb l'abonament d'aquestes factures, aquest el pagava, "encara que no existia en la realitat i va ser una altra invenció de Millet i Montull per aconseguir portar endavant els seus plans relacionats".
NOCES I VIATGES
L'any 2000 i després al 2002, Fèlix Millet va decidir, "amb el coneixement i aquiescència de Jordi Montull, que la major part del cost de celebrar les noces de les seves filles Clara i Laila, seria abonat per la Fundació", amb càrrec als fons de la mateixa, a més de celebrar tots dos enllaços en les instal·lacions del Palau de la Música sense satisfer lloguer algun, argumenta la sentència El total de fons de la Fundació "indegudament destinats a sufragar els ostentosos enllaços de les filles de Fèlix Millet va ascendir a 164.269,93 euros".
A més, els acusats van destinar 778.428,85 euros del Palau a viatges familiars a destinacions exòtiques com Mèxic, Maldives, Polinèsia, Phuket, Kenya i el Caire que camuflaven com a viatges del cor, manteniment del cor i conceptes genèrics de dietes i viatges.
Altres despeses van ser el finançament del llibre de Jordi Montull "30 anys d'il·lusions" per 20.000 euros i el pagament a polítics com Àngel Colom, a qui Millet va lliurar 75.000 euros perquè pogués fer front al pagament de diversos deutes de l'extint Partit per la Independència camuflant-ho en un conveni de col·laboració.
Una altra de les formes que Millet i Montull "van idear per enriquir-se personalment" a costa dels fons de les institucions del Palau va ser la d'adquirir locals a través de societats controlades pels mateixos per posteriorment vendre'ls a l'Associació, aprofitant l'absència de controls sobre la mateixa, per un preu superior al de mercat.
