Revela que ha parlat algun cop amb Rivera perquè li ha trucat i que estaria disposat també a conversar amb Sánchez
MADRID, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol Felipe González ha reconegut aquest dimarts que té "dificultat" per veure la comissió d'un delicte de rebel·lió per part dels dirigents independentistes que van dissenyar i van engegar el full de ruta del procés sobiranista, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica, i el seu exvicepresident, Oriol Junqueras, en presó preventiva.
Així com creu que es donen "pràcticament totes les condicions" per considerar que s'han comès delictes de sedició i de malversació de cabals públics, González ha afirmat en una entrevista a la cadena Ser, recollida per Europa Press, que la rebel·lió és "un delicte difícilment probable".
González, que va advertir el 2012 el president del Govern central, Mariano Rajoy, que havia de prendre la "iniciativa política" a Catalunya --van començar llavors una sèrie de contactes a Barcelona i Madrid-- creu que hauria d'haver-se evitat arribar a la "dimensió penal" del conflicte, cosa que ja s'ha tornat inevitable.
Assegura que ell hauria estat partidari d'aplicar l'article 155 de la Constitució per aturar la consulta sobiranista de Catalunya del 9 de novembre del 2014.
Això sí, ha dit, en una versió "més restrictiva" que la que hi ha vigent en l'actualitat.
En la seva opinió, llavors potser n'hi hagués hagut prou amb suspendre de les seves funcions el llavors president de la Generalitat, Artur Mas.
QÜESTIONA LA PRESÓ PREVENTIVA
González ha assenyalat que, en general, la presó preventiva és una mesura que a ell no li agrada, i encara que reconeix que el jutge del Suprem Pablo Llarena que instrueix la causa "li ho estan posant molt difícil" perquè posi els presos del procés sobiranista en llibertat, admet que ell estaria més còmode si fossin alliberats.
Però la insistència de l'entorn de Puigdemont a tirar endavant una investidura a distància del president destituït "condueix immediatament al fet que la instrucció que hi ha al Suprem en contra dels seus propis companys d'ideologia s'enterboleixi encara més" perquè posa de manifest un "propòsit de no respectar la legalitat estatutària", ha explicat.
Segons González, les investidures a distància no és que no les contempli l'Estatut català ni l'ordenament jurídic nacional, sinó que no existeixen enlloc del món: "Podríem proposar que un elefant fos president perquè no ho impedeix el reglament?", ha ironitzat.
L'expresident no ha volgut parlar del seu partit, el PSOE, perquè prefereix evitar interferir en la presa de decisions, però sí ha revelat que ha parlat "alguna vegada" amb el líder de Cs, Albert Rivera, perquè aquest li ha trucat.
No ha conversat en canvi darrerament amb el secretari general socialista, Pedro Sánchez, però està disposat a fer-ho si li truca i fins i tot confia que aquesta conversa es produirà.
Amb qui no parla des de fa uns tres anys i mig és amb el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy.
Ha incidit que, encara que pugui coincidir amb algun discurs polític dels que escolta, no veu en cap d'aquestes forces "un projecte d'Espanya", reformista i il·lusionant i ha advertit que Espanya "ni està ni se l'espera a l'estranger, en primer lloc perquè aquest país no sap què fer amb si mateix.
En la seva opinió, és imperiós dissenyar una estratègia per a les pensions, l'educació, per "dignificar la feina", perquè l'única aportació genuïnament espanyola per sortir de la crisi ha estat devaluar els salaris.
A FAVOR DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL
González ha mostrat una "actitud proactiva" per reformar la Constitució, la qual cosa considera necessari per canviar algunes coses, entre elles el títol VIII sobre l'organització territorial i el Senat.
En la seva opinió, no cal tenir por a revisar-la perquè la Carta Magna és "més avançada, oberta i garantista" que totes les anteriors que es van copiar en part.
Amb sarcasme ha comentat que el debat sobre la reforma constitucional constitueix una oportunitat "fantàstica" perquè tots "la rellegeixin" i la coneguin en profunditat.
I alhora que ha defensat l'article 155 de la Constitució com un mecanisme "necessari" en països descentralitzats per garantir la lleialtat institucional, ha advertit al Govern espanyol que perd legitimitat a l'hora d'exigir a les autonomies que siguin lleials amb l'Estat quan actua, per exemple, envaint les seves competències o quan el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, exerceix una "pressió irregular" a les Comunitats Autònomes amb l'únic objectiu que els seus partits donin suport als pressupostos del Govern central.
