Critica el "paper passiu" del Govern espanyol, acudint a Europa que li "resolgui els seus problemes" amb "advertències" a "uns i altres"
MADRID, 30 set. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol Felipe González creu que, després de les eleccions de diumenge passat a Catalunya, la situació està "exactament igual que abans", però ara és "més complicat gestionar-ho".
Així ho ha assenyalat l'expresident en declaracions als periodistes després de participar en un seminari organitzat per la Fundació Alternatives sobre els '30 anys d'Espanya a Europa', en què ha compartit taula amb els exministres Josep Piqué i Marcelino Oreja i l'exdirigent sindical Nicolás Sartorius.
González no ha volgut aprofundir en la seva valoració dels comicis de diumenge passat, en els quals va guanyar la llista de Junts pel sí que promou la independència de Catalunya i en què el PSC va treure 16 escons, uns resultats, segons la seva opinió, "escassos, però millor del que s'esperava".
Després de preguntar-li per quina creu que ha de ser la resposta al desafiament sobiranista, ha defensat que "cal fer el mateix que calia fer la setmana passada, però no es fa".
L'expresident s'ha referit a la crisi amb Catalunya durant la seva intervenció, en què es pretenia fer un balanç de l'aportació d'Espanya a la construcció europea en tres dècades de pertinença a la UE.
Així, ha defensat que el "gran immens avantatge" que ha tingut la incorporació europea per a Espanya ha estat resoldre el seu "problema històric" d'"orientació" i ha lamentat que s'hagi perdut el sentit de "formar" part d'Europa, més enllà d'"estar" en ella.
En concret, ha reclamat que Espanya "recuperi el seu paper de constructor d'Europa, aportant respostes europees" i abandoni el "paper passiu de demanar a Europa que ens resolgui els nostres problemes, tot i que siguin els problemes territorials --referint-se a Catalunya--, advertint els uns i els altres que això pot ser i això no pot ser".
González ha insistit que la pertinença a l'"espai públic compartit" que és la UE, "amb tots els seus defectes i errors", li dóna "sentit de l'orientació a Espanya".
ELS "DEBATS ESTÈRILS"
Per això, ha lamentat que, tot i això, a Espanya es produeixen "debats tan estèrils com si s'està o no s'està dins, si és una amenaça (dir) si s'està dins o no de la Unió si se'n va Andalusia, que és la meva terra", ha dit, referint-se als debats previs a les eleccions catalanes sobre els efectes que tindria la independència de Catalunya.
L'expresident ha aprofitat l'exemple que ha posat amb "la seva terra" per treure un altre dels assumptes que han estat objecte de debat en les últimes setmanes: la denominació de les comunitats autònomes.
Així, ha apuntat que Andalusia "també té identitat nacional a l'últim estatut". "Que probablement la tingui, jo no la vaig trobar mai, jo sóc un andalús de pro, l'he buscat per molts llocs, però no la vaig trobar enlloc", ha afegit.
Després, ha tornat a restar importància a les denominacions en parlar de l'"espai públic compartit" que es diu Espanya. "Espanya constituïda en Estat nació, Espanya Estat nació de nacions.... Em dóna exactament el mateix, aquest no és el problema", ha afirmat González, que ha recalcat que, en tot cas, el seu "perímetre" és el mateix des del 1517 i no des del 1714, any al qual recorren els nacionalistes per parlar de "lluita d'alliberament republicà".
Fa unes quantes setmanes, González va desmentir unes declaracions que li atribuïa 'La Vanguardia' on hauria afirmat que Catalunya ha de ser reconeguda com a nació.
Tot i que ha assegurat que no ho havia dit, va reobrir el debat en el PSOE sobre aquest extrem, un debat que ha tancat aquest dimarts el secretari general, Pedro Sánchez, assegurant que la proposta socialista de reforma de la Constitució no reconeixerà a Catalunya com nació tot i que sí les seves "singularitats".
Al seminari, i amb caràcter general, González també ha advertit que el que pot "destruir Europa" són els "nacionalismes irredempts, insolidaris i excloents", que corren el risc d'accentuar-se amb crisis com la dels refugiats.
