Es queixen que la premsa hagi seguit en l'Audiència Nacional el judici en el qual han arribat a un acord de conformitat amb el fiscal
SAN FERNANDO DE HENARES (MADRID), 22 (EUROPA PRESS)
El germà i el nebot de l'exalt càrrec de CiU Lluís Prenafeta han arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia de l'Audiència Nacional, pel que han reconegut la seva implicació en un frau per obtenir de manera il·lícita ajudes de la Unió Europea i que els ha permès eludir el seu ingrés a la presó.
El pacte aconseguit entre el fiscal Daniel Campos amb la defensa del germà de Lluís Prenafeta, Francesc Prenafeta Garrusta, i del seu nebot, Pau Prenafeta Esteve, ha implicat rebaixar de tres a dos anys la pena de presó a la qual s'enfrontaven i el pagament de sengles multes de 70.635 euros. S'ha apreciat la concurrència de les circumstàncies atenuants de dilacions indegudes i col·laboració activa en el procés.
A la sortida de la vista oral, Francesc Prenafeta ha preguntat a la premsa si els processats eren tan importants com perquè es cobrís el seu judici. En la seva resposta, els informadors han explicat que el procés cobra rellevància donada la seva relació de parentesc amb qui fos secretari general de la Presidència de la Generalitat.
Després de titllar de "recargolat" aquest argument, Francesc Prenafeta s'ha dirigit amb aspecte seriós cap a la resta d'acusats i advocats defensors que esperaven als passadissos de l'Audiència Nacional.
PAGAMENT DE MULTES
Per la seva banda, els empresaris i treballadors de les societats que van participar en la trama Montserrat Torra, Joaquin Sastre, Fernando Rabell i Jaime Rabell també han acceptat el pagament de multes, que oscil·len entre els 83.260 i els 218.398 euros, i la reducció de les penes de presó des dels tres fins als dos anys.
Cadascun dels acusats ha respost afirmativament quan se'ls ha preguntat si es declaraven responsables i conformes amb els delictes continuats d'obtenció indeguda dels fons dels pressupostos generals de la Unió Europea que se'ls atribuïa.
Els advocats defensors han sol·licitat que les penes de presó quedin en suspens i que s'ajorni durant dos anys el pagament de la multa al "no resultar possible" la seva immediata satisfacció.
La responsabilitat civil es decidirà en execució de sentència. En el cas que es verifiqui que la Unió Europea ha estat compensada, els condemnats no hauran d'abonar cap quantitat, sense perjudici que Bulgària --país que ja va perseguir aquests fets i que ha pogut pagar el frau-- es dirigeixi contra ells en un procediment civil.
Els condemnats van participar en una trama que 'inflava' preus de maquinària agrícola per obtenir indegudament una major quantitat d'ajudes comunitàries. El Ministeri Públic havia demanat inicialment que Francesc i Pau Prenafeta fossin condemnats a tres anys de presó, al pagament de multes de 300.000 euros i que restituïssin als vint-i-vuit amb 141.270 euros.
AJUDES PER L'ADHESIÓ DE BULGÀRIA
En el seu escrit de conclusions provisionals, el Ministeri Públic sosté que el frau s'hauria comès amb motiu de les ajudes que la Comunitat Europea va decidir lliurar a final dels anys noranta a diversos països candidats a l'adhesió perquè poguessin portar a terme mesures socials i econòmiques i facilitar així la integració de les seves economies a les del marc comunitari.
En el marc del Programa especial d'adhesió per a l'agricultura i el desenvolupament rural de la República de Bulgària --anomenat programa Sapard-- diverses empreses búlgares van sol·licitar subvencions per adquirir maquinària relacionada amb la indústria càrnia i d'alimentació, que serien sufragades en un 75% per la Unió Europea i en un 25% per Bulgària.
Els acusats, actuant en representació de companyies espanyoles subministradores de l'esmentada maquinària, es van concertar amb altres empreses búlgares per falsejar els preus que van presentar en diversos projectes amb un valor per sobre del preu del mercat, aconseguint així que la UE lliurés fons en una quantia "molt superior" al valor de les màquines.
Com exemple, Serveis Industrials Automatizats, gestionada per Pau i Francesc Prenafeta, van signar diversos contractes per a la venda de maquinària en els quals van elevar els preus en milers d'euros i van justificar el sobrepreu amb factures falses en les que feien constar serveis ficticis.
Les empreses búlgares implicades en el frau van ser AVA, PRIM i ET Milena Boris Kikiov, interlocució de la qual amb les empreses espanyoles van estar portada a terme pel ciutadà búlgar, Petko Michev. A Bulgària ja es va continuar el procediment oportú contra els seus nacionals implicats en la trama.
