MADRID, 19 abr. (EUROPA PRESS) -
La fundació FAES ha demanat al Govern de Mariano Rajoy, el PSOE i Ciutadans que pensin en la "estratègia" a seguir a Catalunya després de la decisió del tribunal alemany sobre l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que, al seu parer, ha posat de manifest la "desnaturalització" de l'euroordre.
Després de considerar de "mínims, tardà i políticament insuficient" l'article 155 de la Constitució, la fundació que presideix José María Aznar insisteix que aquestes tres parts --PP, PSOE i Cs-- han de "reflexionar" sobre els passos a seguir a partir d'ara.
UN "EXCÉS" DE LA JUSTÍCIA ALEMANYA
En la nota editorial del nou número de quaderns FAES de pensament polític, la fundació entén que la decisió del tribunal "va més enllà d'una controvèrsia jurídica" sobre la qualificació de penal perquè "significa una lamentable reculada en la construcció i la consolidació d'un espai judicial comú en el si de la Unió Europea".
Segons FAES, en entrar en la qualificació del tipus penal de rebel·lió, la jurisdicció alemanya "no només incorre en un excés sinó que desnaturalitza la pròpia ordre europea de detenció i entrega" convertint-la en un procediment d'extradició convencional.
Al seu parer, en comptes d'afirmar el principi de confiança entre sistemes jurídics i judicials, com correspon en una unió d'Estats democràtics, "es torna a una relació presidida per la desconfiança i amb ella a la impossibilitat de desenvolupar la cooperació que requereix la UE com a espai comú".
NO HA D'ENTRAR EN EL TIPUS PENAL, NOMÉS EN SI ÉS DELICTE
De fet, recorda que la decisió-marc que regula l'ordre d'entrega preveu expressament que els òrgans jurisdiccionals de l'Estat d'execució "no han d'entrar en la valoració" dels elements constitutius del tipus penal pel qual es demana l'entrega ni en la qualificació d'aquests sinó en "si els fets pels quals es demana l'entrega constitueixen matèria delictiva".
Després d'assegurar que aquest episodi reclama que "s'esgotin les possibilitats de remei jurídic" després de la decisió dels jutges alemanys, FAES considera que també ha de provocar "una reflexió política" en el si de la UE.
Al seu entendre, Espanya té "legitimitat política i moral" per fer-ho, sobretot quan Espanya, amb el govern d'Aznar va impulsar l'ordre europea d'entrega des de 1999 fins a la seva adopció al juny de 2002.
Així mateix, la fundació estima que el desenvolupament dels procediments judicials contra els dirigents independentistes fa més evident "la bretxa entre el tractament penal dels seus actes i la possibilitat que se'ls ha donat de recuperar els seus mandats parlamentaris en convocar-se eleccions per al passat 21 de desembre".
Segons afegeix, el fet que per afrontar una rebel·lió es decidís convocar eleccions "a les quals es presenten els rebels" i que aconseguissin la majoria parlamentària "és un resultat que conté elements contradictoris" i "difícils d'explicar".
"Aquesta circumstància facilita l'estratègia dels independentistes per presentar Espanya com un país sospitós o directament freturós de garanties legals i de llibertats democràtiques, que és precisament l'efecte contrari al que es podia pretendre amb la convocatòria immediata d'eleccions a Catalunya a l'empara de l'article 155 de la Constitució", argumenta.
ES VA PERDRE EN LA NEGOCIACIÓ UN 155 MÉS LLARG
Encara que el consens entre el Govern espanyol, el PSOE i Ciudadanos té "un valor per si mateix inqüestionable en fer visible el reagrupament del constitucionalisme" davant la crisi a Catalunya, la FAES d'Aznar creu que es tracta d'un acord que, amb la perspectiva del temps transcorregut, "es pot considerar de mínims, tardà i políticament insuficient per al seu objectiu de recuperar la normalitat a Catalunya".
La fundació assenyala que la idea d'un període d'aplicació de l'article 155 abans de pensar en unes noves eleccions va ser evocada pel propi Govern espanyol abans de la seva decisió.
I lamenta que aquesta idea es perdés en la negociació amb Pedro Sánchez i Albert Rivera, la qual cosa, al seu judici, "resulta un preu molt alt tant per exigir-lo com per concedir-lo en honor del consens".
"No hauria de ser impossible que aquestes tres parts reflexionin també sobre l'estratègia a seguir quan sabem que el millor escenari no sempre es dona", conclou.
