MADRID 27 set. (EUROPA PRESS) -
La fundació FAES que presideix José María Aznar considera que el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, en "el seu creixent extraviament a l'hora d'afrontar el desafiament secessionista" ha fet un pas més en posar el Quebec com a exemple per a Catalunya. Al seu entendre, la política pot donar solucions però "totes elles passen per la llei i cap se situa al marge d'aquesta".
En la seva anàlisi, el director de FAES, Javier Zarzalejos, critica l'admiració de Sánchez pel procés de secessió "feliçment fallit" al Canadà, un episodi polític que va ser, al seu judici, de "desoladora confusió". Aquesta suposada solució, subratlla, va ser el 1995 d'acord amb l'establert en l'anomenada 'Llei de Claredat', un assoliment dels federalistes canadencs per establir les condicions en les quals seria possible contemplar la secessió d'un territori.
FAES recorda que la 'Llei de la Claredat s'estableix per a un Estat --el Canadà-- que "es reconeix divisible". I aquesta diferència, que veu "substancial", ha fet que sigui Stéphane Dion, pare d'aquesta norma canadenca i arquitecte polític del procés, el que ha negat que aquest fos aplicable a Espanya.
De fet, Zarzalejos recorda declaracions de Dion en els últims anys com quan va dir que "si en la Constitució del Canadà hi hagués hagut alguna cosa com l'article 2 de l'espanyola", que declara la indissoluble unitat de la nació, haurien "al·legat que caldria respectar la Constitució" i que "hi ha tot un procés per fer-ho".
Preguntat pel federalisme com un model útil per canalitzar moviments separatistes, Dion va respondre: "Pot ser un remei en alguns països. Però davant dels separatismes nacionalistes hi ha poc a fer. No serveix de res oferir-los 10, perquè llavors en volen 20, i després 50, i després 100. El que volen és la seva pròpia bandera, el seu propi seient a Nacions Unides. No és que no tinguin suficients poders o universitats, és una qüestió d'identitat".
El director de FAES considera que en el raonament del president del Govern central "hi ha molt que es perd en la seva negligent traducció del cas quebequès". "La política pot donar solucions, sí, però totes elles passen per la llei i cap se'n situa al marge", adverteix.
