Publicat 23/02/2020 11:07

Exteriors subratlla a JxCat que el vicepresident del Parlament estava obligat a informar del seu viatge a Islndia

La ministra va afirmar en la seva primera compareixena al Congrés que mostrar "lleialtat" si troba "lleialtat", per respondr si no n'hi ha

MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -

El Ministeri d'Afers Exteriors UE i Cooperació ha advertit JxCat que el vicepresident del Parlament, Josep Costa, estava obligat a informar oficialment del seu viatge a Islndia el passat mes de gener, conforme amb la Llei d'Acció i Servei Exterior de l'Estat.

Aquest recordatori, que representa el primer xoc per l'activitat exterior de l'independentisme en el mandat de la ministra Arancha González Laya, forma part d'una resposta parlamentria a la portaveu de JxCat al Congrés dels Diputats, Laura Borrs, a la qual ha tingut accés Europa Press.

El passat 17 de gener, Borrs va preguntar per escrit al Govern central per qu l'encarregada de negocis d'Espanya a Islndia s'havia sumat a les reunions que Costa tenia programades a Reykjavík i també "a través de quins canals" havia conegut el Govern espanyol "una reunió a la qual no estaven convidats".

La resposta de l'executiu central ha estat se'n van assabentar de la visita de les autoritats islandeses, tot i que aquesta "havia d'haver arribat" a Exteriors "a través de la Generalitat o del mateix Parlament", que té la "obligació", segons la Llei d'Acció Exterior de 2014, de mantenir informat aquest Departament "de les propostes sobre viatges, visites, intercanvis i actuacions amb projecció exterior".

Tot aix, prossegueix, amb la finalitat que el Ministeri pugui "informar i, si escau, emetre recomanacions motivades" sobre si les iniciatives són adequades a les "directrius, finalitats i objectius de la política exterior fixada pel Govern espanyol".

"UNITAT D'ACCIÓ EXTERIOR"

El text del Govern espanyol també recorda a JxCat que la política exterior respon, entre d'altres, als principis "d'unitat d'acció exterior i coordinació" i que a aquest "precepte legal" contribueix precisament l'acompanyament de les visites.

Que els diplomtics destinats a un tercer país acompanyin les autoritats en les seves visites, resumeix, "és una tasca habitual" de les ambaixades, "sense distingir si les autoritats són del Govern central o de les comunitats autnomes".

En el seu viatge a Reykjavík el gener passat, Costa es va reunir amb el president del Parlament islands i amb el director general de Comer Exterior del Ministeri d'Afers Exteriors. Des d'all va denunciar a les xarxes socials que l'Ambaixada espanyola s'hi havia "autoconvidat", un gest que li semblava "poc diplomtic" i que aix no variaria el seu missatge de "denunciar la repressió". En les mateixes dates Borrs va demanar explicacions per escrit al Congrés.

La resposta del Congrés té data del 20 de febrer, el mateix dia en qu la nova ministra, Arancha González Laya, compareixia per primera vegada davant la Comissió d'Afers Exteriors de la cambra baixa. All va assegurar als independentistes catalans i al PNB que, en relació amb l'acció exterior de les comunitats autnomes i les seves delegacions, si trobava "lleialtat" per la seva banda ella respondria amb una "increble lleialtat", per que si trobava "deslleialtat" hi hauria "respostes" del Ministeri.

ACTIVITAT DE LES 'AMBAIXADES'

"A la lleialtat, lleialtat; a la confiana, confiana", va resumir la ministra, en una sessió en que va quedar clar que aquesta confiana est encara per construir a tots dos costats, cosa que també va constatar el portaveu del PNB, Aitor Esteban, quant a l'acció exterior del País Basc.

Amb tot, en vespres de la primera reunió de la taula de dileg entre el Govern central i la Generalitat, ERC, per boca de Joan Josep Nuet, va confiar que l'activitat de les "delegacions, que no ambaixades" sigui un dels assumptes que es puguin "desconflictivizar".

En aquest punt sí s'han donat els primers passos cap a la "confiana". Al setembre, Exteriors no es va oposar als nous decrets de creació de les oficines de la Generalitat a Londres, París, Washington, Berlín, Roma i Ginebra. Al gener, va donar el seu vistiplau a noves delegacions a Tunísia, l'Argentina i Mxic, a les quals s'havia oposat a l'estiu, després que la Generalitat acceptés recomanacions per delimitar les seves competncies.

Així, en els tres darrers decrets de creació d'oficines, la Generalitat evita parlar de "relacions bilaterals" amb els pasos de destinació i assumeix que la llei catalana d'Acció Exterior ha d'interpretar-se conforme amb la sentncia del Tribunal Constitucional (TC) que es va pronunciar sobre ella.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés