MADRID, 26 jul. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Afers exteriors, UE i Cooperació ha enviat documentació sobre Catalunya a corresponsals estrangers a Espanya, i a més, als cònsols destinats a Barcelona "perquè coneguin la realitat", segons ha relatat el ministre, Josep Borrell, al seu compte de Twitter.
Borrell s'ha referit a la reunió que va mantenir dimarts passat amb el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els cònsols estrangers a la ciutat, en la qual aquest va proclamar que el dret d'autodeterminació és una cosa "essencial" i que l'independentisme no es rendirà fins a aconseguir-ho.
"Torra va tornar a explicar als cònsols el "dret d'autodeterminació" de Catalunya que tots saben que no és aplicable ja que Catalunya no és una colònia", ha replicat el ministre d'Exteriors.
La reunió de Torra amb els cònsols va ser un dels assumptes que Borrell va abordar aquest dimecres en una trobada amb corresponsals estrangers, als quals també se'ls ha facilitat la mateixa documentació. Es tracta, principalment, de l'estudi sobre la dimensió internacional del 'procés' del Real Instituto Elcano i documents relacionats amb el curs 'Anatomia del procés' que van donar a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo els experts Manuel Arias Maldonado, Joaquim Coll i Ignacio Molina.
"És fonamental explicar la realitat d'Espanya cap a l'exterior de forma veraç", ha escrit Borrell a Twitter, insistint en el que s'ha marcat com una de les seves prioritats en el Ministeri, presentar l'Espanya "real" i no el quadre de "llegenda negra" i d'Espanya "neofranquista" que volen pintar els independentistes, segons ha dit ell mateix en diverses intervencions públiques.
OFENSIVA DE COMUNICACIÓ
Borrell ha reconegut en públic que el Govern anterior va fer una bona feina amb els Governs estrangers, atès que cap va reconèixer la independència de Catalunya però vol activar una nova ofensiva de comunicació amb mitjans de comunicació, universitats i societat civil.
En la seva reunió amb els corresponsals estrangers, Borrell va admetre, com ja va dir en una entrevista a 'El País', que no veu grans canvis en l'actitud del nou Govern català i va insistir que el dret d'autodeterminació no cap en la Constitució espanyola, segons ha pogut saber Europa Press.
També va admetre que l'euroordre és un instrument que ha de perfeccionar-se, com s'ha demostrat en el cas de l'expresident català Carles Puigdemont, però no creu que aquest cas impliqui que calgui acabar amb l'espai Schengen.
COS CONSULAR A BARCELONA
La situació dels cònsols a Barcelona ja va ser un maldecap per al Govern anterior en el marc del procés, perquè ha estat freqüent que l'independentisme els tracti com una espècie de cos diplomàtic acreditat davant la Generalitat --quan en realitat els consolats depenen de les ambaixades, que solament poden acreditar-se davant el Govern central-- i, a més, que intenti que siguin corretja de transmissió dels seus postulats.
A Barcelona hi estan situats 112 Consolats, dels quals 42 estan ocupats per cònsols de carrera i la resta són cònsols honoraris, ciutadans que no són diplomàtics, que en molts casos són de nacionalitat espanyola i que tenen funcions limitades respecte a les d'un cònsol de carrera.
L'anterior ministre i els seus col·laboradors estaven cercant fórmules per mantenir una relació més directa amb aquests cònsols i va intensificar la relació amb ells al fil de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. De fet, va haver-hi almenys dues reunions a Barcelona d'alts responsables d'Exteriors amb els cònsols, el 31 d'octubre i el 22 de febrer, i dos més amb diplomàtics acreditats a Madrid.
Amb els cònsols honoraris hi ha hagut diversos incidents, i quatre d'ells han estat cessats en els últims anys pel seu suport a l'independentisme. L'últim d'ells va ser el de Finlàndia, Albert Ginjaume, cessat per la seva ambaixada a petició del Govern espanyol després de mesos d'avisos sobre les seves activitats.
Anteriorment havien estat cessats cònsols honoraris de Letònia, Xavier Vinyals --el 2016, per exhibir una estelada en la façana del consolat--; el de Filipines, Jordi Puig --que va participar en una manifestació durant l'aturada convocada a Catalunya el 3 d'octubre-- i el búlgar Hristo Stoichkov. L'exfutbolista va ser cessat a l'octubre de 2017 després d'una aparició pública en la qual va titllar de franquista la llavors vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.
