MADRID, 18 març (EUROPA PRESS) -
Un informe de l'Institut de Dret Públic, que dirigeix el constitucionalista Eliseo Aja, sosté que el Tribunal Constitucional ha impedit sentència rere sentència que les comunitats autònomes hagin pogut aprofitar les seves competències socials per pal·liar els "estralls" de la crisi, en negar-los la possibilitat d'anar més enllà de la legislació bàsica dictada pel Govern, per exemple sobre atenció sanitària, quan al seu judici tenen capacitat per a això.
Aquesta anàlisi forma part de l'informe sobre l'estat autonòmic el 2017 que elabora l'Institut, un centre universitari d'anàlisi i investigació en Dret Públic que tots els anys realitza aquest treball i ho presenta en una jornada al Senat, en col·laboració amb la Fundació Jiménez Abad.
En el treball s'explica que l'Estat pot aprovar legislació bàsica sobre les competències que comparteix amb les Comunitats Autònomes. Aquestes normes han de servir per establir un mínim "comú i uniforme en cada matèria" en tot el país, deixant capacitat a les autonomies per anar més enllà.
Durant "dècades", afegeixen, el Tribunal Constitucional ha sostingut aquest criteri, però en els últims anys s'ha convertit "paradoxalment" en la "principal amenaça" de l'exercici de l'autogovern. "La jurisprudència s'ha allunyat de la seva fi", asseguren.
BENEFICIS AMB CÀRREC AlS PROPIS PRESSUPOSTOS
Els efectes, segons el parer d'aquests experts, s'han notat durant la crisi econòmica. El Constitucional ha donat la raó al Govern contra decisions de diferents governs autonòmics que ampliaven beneficis per als seus ciutadans amb càrrec als seus pressupostos. Per exemple, la targeta sanitària per als estrangers en situació irregular aprovada pel País Basc o l'accés universal a la sanitat a la Comunitat Valenciana, declarades inconstitucionals.
S'agrega que similar futur d'inconstitucionalitat els espera a altres decisions sobre rendes mínimes d'inserció social, bonificacions a les taxes acadèmiques o mesures respecte desnonaments, que han anat prenent els governs regionals i que tenen el risc de ser declarades contràries a la Carta Magna.
"Sembla raonable creure que les bases estatals en matèria de sanitat poden ser completades, com ocorre en altres matèries com el medi ambient, amb normes autonòmiques més protectores i sufragades a les seves pròpies expenses", s'afirma en l'informe.
Els autors agreguen que s'està impedint així a les comunitats que pal·liin "els estralls provocats per les retallades" en els serveis públics, "sense que sigui senzill advertir les raons de la falta de sensibilitat social d'aquesta jurisprudència centralitzadora".
Aquests experts es pregunten per les causes que les normes bàsiques estatals esgotin "una vegada i una altra tot l'espai normatiu" i dubten que es pugui defensar aquest criteri apel·lant a l'equilibri pressupostari, a l'obligació constitucional de mantenir a ratlla el dèficit: al seu judici no hauria de donar permís per "destruir el sistema" de competències compartides.
