Publicat 29/06/2020 13:35CET

Una experta diu que la sentència de l'1-O vulnera drets substantius que reconeix la Constitució

Lla catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mercè Barceló.
PARLAMENT

Creu que Forcadell va exercir les funcions que li tocaven com a càrrec públic

BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -

La catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, Mercè Barceló, diu que la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre els fets de l'1-O vulnera alguns drets substantius que reconeix la Constitució, i creu que si el Tribunal Constitucional (TC) seguís la doctrina que ha seguit fins ara s'"hauria de declarar nul·la la sentència".

En una intervenció aquest dilluns en la Comissió d'Estudi sobre els Drets Civils i Polítics del Parlament, ha defensat que --segons la Constitució-- perquè es produeixi un delicte de sedició hi ha d'haver un alçament públic i tumultuós, i que la sentència no especifica què es considera un alçament després dels fets provats i quan es va produir: "La sentència no ho precisa, de vegades sembla que va ser l'1-O, en altres passatges també incorporen el 20-S".

Ha considerat que al llarg de la sentència tampoc no es prova la violència constitutiva d'un delicte de sedició, perquè només parla --diu-- de violència ambiental: "Es condemna per sedició uns actes hostils, però no es va obrir la possibilitat de la no-violència".

"Quan analitzes els fets del 20 de setembre, la gent estava reunida per protestar per un determinat acte, exercint un dret a la protesta legítim en un estat democràtic; de la mateixa manera que l'1-O, en què la violència va ser policial o individual, cosa que no impedeix que la resta exerceixi el seu dret a la pacífica reunió", ha argumentat.

A més, ha sostingut que la condemna dels nou processats va ser "totalment imprevisible", perquè creu que els actes provats no concorden amb la definició del delicte de sedició, creu que es va adaptar la llei als fets per aplicar aquest tipus delictiu i que va ser una condemna desproporcionada en aplicar la pena superior de l'article.

També assenyala que segons la Constitució i el TC, l'exercici d'un dret fonamental "no pot ser mai objecte d'una sanció sigui del tipus que sigui", i creu que el TS no ha estudiat correctament quines són les conductes dels imputats que estaven basades en l'exercici d'aquests drets fonamentals i que per tant no poden ser constitutives de delicte.

En aquest sentit, s'ha referit al fet que segons el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) quan es condemnen uns fets que poden tenir un efecte dissuasori s'ha de tombar la sentència, i creu que la de l'1-O és el contrari al que hauria de ser una sentència: "Ara com exercirem el drets a reunió? Com ens haurem de manifestar per no ser condemnats per sedició?".

CARME FORCADELL

Barceló ha defensat que l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va exercir les funcions que li corresponien pel seu càrrec públic i que, segons l'article 23.2 de la Constitució, un càrrec públic ha de poder exercir les seves funcions sense ingerències.

La sentència del TS condemnava Forcadell com a presidenta del Parlament per presumptament emparar des de la seva posició la creació d'una "legalitat paral·lela freturosa de validesa" amb les lleis de desconnexió --llei de Transitorietat i llei del Referèndum--.

Barceló ha explicat que el Reglament del Parlament atribueix a la Mesa la facultat de qualificar els documents d'índole parlamentària i declarar-ne l'admissió o no a tràmit, i retreu que el TS amb la sentència sostreu aquestes facultats i considera que es pot ordenar a una mesa parlamentària allò que pot tramitar o no.

"Això contradiu la jurisprudència del TC, que des dels anys 90 ha sostingut que les meses parlamentàries s'han de limitar a una simple comprovació formal dels documents parlamentaris, sense entrar-ne a valorar el contingut", ha dit, i apunta al fet que pel vot d'una cambra --en exercici de les seves funcions-- no es pot obrir un procediment contra Forcadell.

CUIXART I SÀNCHEZ

Quant a l'expresident de l'ANC i exdiputat de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, Barceló ha considerat que exercien el seu dret fonamental a la reunió pacífica que reconeix la Constitució i que, per tant, creu que no han comès cap delicte.

Creu que el TS s'ha basat en una "noció franquista" d'ordre públic per justificar la comissió d'un delicte, perquè la Constitució reconeix el dret a la protesta sempre que no es produeixin reunions violentes que alterin l'ordre públic.

Així, Barceló sosté que les concentracions que van convocar Cuixart i Sànchez no van desbordar els límits del dret a la protesta, perquè creu que no hi va haver violència i que si n'hi va haver "va ser per actes violents de la policia", ha dit, i que una reunió no deixa de ser pacífica tot i que hi hagi un determinat acte violent de persones limitat.

el més llegit

  1. 1

    Girona reconverteix les Fires en un Sant Narcís "100% cultural" amb una trentena d'actes en espais estables

  2. 2

    AMPLIACIÓ:L'Audiència de Girona deixa en llibertat els tres mossos de Santa Coloma de Farners, a dos d'ells sota fiança

  3. 3

    Trump té obert un compte bancari a la Xina malgrat les seves crítiques

  4. 4

    Les obres del nou Museu d'Art de Lleida s'enllestiran entre 2022 i 2023

  5. 5

    Moià posa en marxa un servei "d'acompanyament" als alumnes i exalumnes de l'institut que haurien patit assetjament

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés