Publicat 29/06/2020 13:35

Una experta diu que la sentncia de l'1-O vulnera drets substantius que reconeix la Constitució

Lla catedrtica de dret constitucional de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), Merc Barceló.
PARLAMENT

Creu que Forcadell va exercir les funcions que li tocaven com a crrec públic

BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -

La catedrtica de Dret Constitucional de la UAB, Merc Barceló, diu que la sentncia del Tribunal Suprem (TS) sobre els fets de l'1-O vulnera alguns drets substantius que reconeix la Constitució, i creu que si el Tribunal Constitucional (TC) seguís la doctrina que ha seguit fins ara s'"hauria de declarar nulla la sentncia".

En una intervenció aquest dilluns en la Comissió d'Estudi sobre els Drets Civils i Polítics del Parlament, ha defensat que --segons la Constitució-- perqu es produeixi un delicte de sedició hi ha d'haver un alament públic i tumultuós, i que la sentncia no especifica qu es considera un alament després dels fets provats i quan es va produir: "La sentncia no ho precisa, de vegades sembla que va ser l'1-O, en altres passatges també incorporen el 20-S".

Ha considerat que al llarg de la sentncia tampoc no es prova la violncia constitutiva d'un delicte de sedició, perqu només parla --diu-- de violncia ambiental: "Es condemna per sedició uns actes hostils, per no es va obrir la possibilitat de la no-violncia".

"Quan analitzes els fets del 20 de setembre, la gent estava reunida per protestar per un determinat acte, exercint un dret a la protesta legítim en un estat democrtic; de la mateixa manera que l'1-O, en qu la violncia va ser policial o individual, cosa que no impedeix que la resta exerceixi el seu dret a la pacífica reunió", ha argumentat.

A més, ha sostingut que la condemna dels nou processats va ser "totalment imprevisible", perqu creu que els actes provats no concorden amb la definició del delicte de sedició, creu que es va adaptar la llei als fets per aplicar aquest tipus delictiu i que va ser una condemna desproporcionada en aplicar la pena superior de l'article.

També assenyala que segons la Constitució i el TC, l'exercici d'un dret fonamental "no pot ser mai objecte d'una sanció sigui del tipus que sigui", i creu que el TS no ha estudiat correctament quines són les conductes dels imputats que estaven basades en l'exercici d'aquests drets fonamentals i que per tant no poden ser constitutives de delicte.

En aquest sentit, s'ha referit al fet que segons el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) quan es condemnen uns fets que poden tenir un efecte dissuasori s'ha de tombar la sentncia, i creu que la de l'1-O és el contrari al que hauria de ser una sentncia: "Ara com exercirem el drets a reunió? Com ens haurem de manifestar per no ser condemnats per sedició?".

CARME FORCADELL

Barceló ha defensat que l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va exercir les funcions que li corresponien pel seu crrec públic i que, segons l'article 23.2 de la Constitució, un crrec públic ha de poder exercir les seves funcions sense ingerncies.

La sentncia del TS condemnava Forcadell com a presidenta del Parlament per presumptament emparar des de la seva posició la creació d'una "legalitat parallela freturosa de validesa" amb les lleis de desconnexió --llei de Transitorietat i llei del Referndum--.

Barceló ha explicat que el Reglament del Parlament atribueix a la Mesa la facultat de qualificar els documents d'índole parlamentria i declarar-ne l'admissió o no a trmit, i retreu que el TS amb la sentncia sostreu aquestes facultats i considera que es pot ordenar a una mesa parlamentria all que pot tramitar o no.

"Aix contradiu la jurisprudncia del TC, que des dels anys 90 ha sostingut que les meses parlamentries s'han de limitar a una simple comprovació formal dels documents parlamentaris, sense entrar-ne a valorar el contingut", ha dit, i apunta al fet que pel vot d'una cambra --en exercici de les seves funcions-- no es pot obrir un procediment contra Forcadell.

CUIXART I SNCHEZ

Quant a l'expresident de l'ANC i exdiputat de JxCat, Jordi Snchez, i el president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, Barceló ha considerat que exercien el seu dret fonamental a la reunió pacífica que reconeix la Constitució i que, per tant, creu que no han coms cap delicte.

Creu que el TS s'ha basat en una "noció franquista" d'ordre públic per justificar la comissió d'un delicte, perqu la Constitució reconeix el dret a la protesta sempre que no es produeixin reunions violentes que alterin l'ordre públic.

Així, Barceló sosté que les concentracions que van convocar Cuixart i Snchez no van desbordar els límits del dret a la protesta, perqu creu que no hi va haver violncia i que si n'hi va haver "va ser per actes violents de la policia", ha dit, i que una reunió no deixa de ser pacífica tot i que hi hagi un determinat acte violent de persones limitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés