MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
Quatre exmembres de la Mesa del Parlament, Lluís Guinó, Joan Josep Nuet, Anna Simó i Lluís Corominas, han comparegut a les deu del matí d'aquest dilluns en el Tribunal Suprem, on havien estat citats pel magistrat Pablo Llarena per ser informats del seu processament per un delicte de desobediència relacionat amb el procés independentista a Catalunya.
Tots s'han negat a contestar a la Fiscalia i resta de parts i han insistit que van pensar que tramitaven les resolucions parlamentàries qüestionades emparats per la inviolabilitat parlamentària, menys Nuet (Catalunya Sí que és Pot), que ha aclarit que únicament va donar suport a dues de les sis resolucions contràries al Tribunal Constitucional (TC) que se li imputen si bé després en el ple va votar en contra de les mateixes.
L'única que no ha comparegut ha estat Ramona Barrufet del PdeCAT, que vol fer-ho per videoconferència per motius de salut segons ha sol·licitat el seu advocat, que ha presentat al jutge documents per acreditar aquesta petició. Aquesta compareixença per mitjans telemàtics encara no ha estat fixada pel jutge.
Llarena ha començat amb Corominas, que amb prou feines ha estat deu minuts enfront del magistrat i els representants de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular i les defenses. L'han seguit Guinó i Simó, que tampoc han romàs més de cinc minuts en aquest tràmit judicial.
Llarena els acusa d'un delicte de desobediència per incomplir de forma "tenaç i perseverante" els requeriments realitzats pel Tribunal Constitucional per impedir l'aprovació de les lleis del procés que van culminar amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del passat 27 d'octubre.
Per la seva banda, Nuet (Catalunya Sí que és Pot) ja havia manifestat a les portes del Suprem que no se sent cap "delinqüent", si no "representant del poble de Catalunya". És l'únic que s'ha sotmès aquest dilluns a les preguntes tant de fiscal Javier Zaragoza com del representant de l'Advocacia de l'Estat, si bé no ha volgut contestar als advocats de l'acusació particular que exerceix Vox.
"Portem al Parlament un debat polític en un moment complex --ha afegit--. Podem evidentment haver comès errors però cap dels errors que puguem haver comès mereixen una persecució criminal i ho explicarem i convèncerem el jutge que, com a representants polítics vam fer cas al nostre mandat democràtic", ha afegit d'entrar a declarar.
Al llarg de la seva intervenció, que s'ha estès durant almenys 45 minuts, Nuet ha estat interrogat de forma molt "insistent", segons fonts presents a la declaració pel fiscal Zaragoza sobre cadascuna de les iniciatives aprovades per la Mesa relacionades amb el procés.
Segons la seva versió, en cap moment diu haver tingut consciència d'estar incomplint cap resolució del Constitucional, i que de fet si bé va aprovar la tramitació d'aquestes resolucions després en el ple va votar en contra de les mateixes.
Per la seva banda, i segons les mateixes fonts, el mateix magistrat Llarena ha insistit a aquest investigat per la raó que mai votés en contra, sinó que simplement s'abstingués en les resolucions que donaven tràmit a les lleis de desconnexió si després el seu vot en el ple seria negatiu. L'actual parlamentari de Sí que és Pot li ha contestat que era perquè la tramitació de les resolucions li generaven dubtes.
"UNA EXCEPCIÓ HISTÒRICA", SEGONS NUET
Després de concloure aquest tràmit judicial, l'encara diputat --ara de Catalunya en Comú Podem-- ha tornat a contestar a les preguntes dels periodistes que l'esperaven les portes de la seu judicial, on ha manifestat que l'ocorregut en el Parlament amb el procés sobiranista "és una excepció històrica", i que "quan la Mesa tramita una iniciativa no sap si s'aprovarà, quina és la intenció de la majoria parlamentària".
Al seu parer, la querella "emmalalteix d'una falta de coneixement de cuales són els mecanisme parlamentaris que es basen que als parlaments es debaten idees polítiques i que quan estan es converteixen en lleis o en resolucions poden ser suspeses pel Tribunal Constitucional".
En aquest cas, segons ha afegit s'ha modificat la tradició parlamentària dels últims quaranta anys, que és que el TC suspenia al final del tràmit parlamentari.
"En aquest cas s'ha introduït el debat previ i la constitucionalitat prèvia i evidentment els membres de la Mesa d'un parlament no són experts constitucionalistes i per tant poden presentar dubtes i facilitar tràmits que després poden ser suspesos --ha afegit--. Els parlaments, no només el de Catalunya també el d'Espanya i resta de parlaments autonòmics, seguiran existint i hauran de continuar fent debats parlamentaris moltes vegades complexos i això no pot comportar que anem a partir d'ara amb cura i hi hagi coses prohibides de les quals no es puguin parlar".
Tots els exmembres de la Mesa, excepte Nuet, van estar una setmana a la presó, acordada el 9 de novembre després de declarar davant el jutge Pablo Llarena, i van sortir després de l'abonament d'una fiança de 25.000 euros cadascun.
Aquest dimarts hauran d'acudir al Tribunal Suprem els exconellers Meritxell Borrás (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa i Coneixement), processats pels delictes de desobediència i malversació de fons públics. També està citada l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, a la qual se li atribueix un delicte de desobediència.
El jutge Llarena considera que Borrás, Mundó i Vila també van eludir els requeriments del tribunal de garanties en aprovar el decret que regulava la convocatòria del referèndum. A més, en la seva ordre de processament, assenyala que aquests consellers van autoritzar els seus departaments les accions i contractacions necessària per fer possible la celebració de la consulta il·legal, així com la disposició de fons públics destinats per a altres finalitats.
Pel que fa a Boya, el magistrat del Tribunal Suprem diu que es va saltar les decisions del Tribunal Constitucional en registrar en el Parlament la proposició de Llei de Transitorietat Nacional i fundacional de la República, que perseguia la 'desconnexió' de Catalunya, i presentar la del Referèndum.
