Casadevall: en els casos plantejats fins ara hi havia "risc per a la vida de les persones"
BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
El magistrat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Josep Casadevall, ha explicat aquest dimecres que no té coneixement que hi hagi jurisprudència sobre la petició que ha plantejat davant Estrasburg el president del Parlament, Roger Torrent.
Ho ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, després que Torrent anunciés aquest dimarts que portarà una solititud de mesures cautelars a aquest tribunal per defensar que la Cambra pugui investir president de la Generalitat el candidat de JxCat, Carles Puigdemont.
Casadevall, que va estar al TEDH del 1996 al 2015, ha explicat que aquest tribunal ha aplicat mesures cautelars quan s'han portat casos de "risc per a la vida de les persones o risc de maltractaments i tortures", sobretot quan Estats dicten extradicions a països que no ofereixen totes les garanties.
Així, el jutge ha conclòs que no coneix casos als quals el tribunal hagi plantejat una situació semblant a la qual vol plantejar Torrent: "No tinc coneixement de jurisprudència que s'hagi dictat en situacions semblants".
Casadevall ha pronosticat que la petició de Torrent per defensar la investidura invocarà l'article 2 del protocol primer del conveni en defensa del dret al sufragi actiu i passiu de les persones.
Si el TEDH acceptés la demanda i dictés mesures cautelars, ha recordat casos d'Estats com Bèlgica que de vegades no les han complert, encara que assegura que no coneix cap precedent d'incompliment per part d'Espanya.
INDEPENDÈNCIA DEL TEDH
El magistrat ha defensat la independència del TEDH, recordant que ell en la seva etapa a Estrasburg va votar a favor de sentències que eren desfavorables per al seu país --és andorrà--, i que el seu govern mai li "va insinuar" què havia de fer allà.
Preguntat per futures accions que puguin portar al TEDH líders independentistes, ha calculat que, si el tribunal acceptés abordar-les, les seves resolucions podrien trigar una mitjana de dos a tres anys.
Ha explicat que el temps depèn dels processos que els Estats acumulen en aquest tribunal i ha assegurat que Espanya té una ràtio baixa: uns 450-500 casos a l'any, mentre que a França són uns 2.000 i a Rússia 14.000-15.000.
A més ha assegurat que, quan el TEDH es va pronunciar contra la doctrina Parot, Espanya va ser un "exemple" a l'hora d'aplicar la sentència de forma voluntària.
També ha afirmat que, si hi hagués ciutadans a Catalunya que se sentissin agreujats perquè no s'ha permès a Puigdemont aspirar a la Presidència, podrien acudir individualment o col·lectiva a Estrasburg per defensar els seus drets, encara que ha recordat que primer haurien d'esgotar totes les vies judicials internes.
