BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
L'ex-vicepresident segon de Caixa Catalunya Antonio Llardén, que va ser conseller del 2004 al 2010, ha declarat com acusat en el judici pels sous presumptament desproporcionats de l'entitat i ha justificat la pujada salarial a directius per mantenir una direcció "potent" que afrontés la crisi econòmica i la fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona.
En declarar aquest dimecres a la Secció 8 de l'Audiència de Barcelona, ha dit que la decisió del Consell d'Administració del 19 de gener del 2010 --única decisió per la qual ell està acusat-- que va apujar el salari fix i variable de l'exdirector Adolf Todó del 35 al 50% i a l'exdirector adjunt Jaume Massana del 35 al 45% va ser "raonada i no arbitrària".
Ha detallat que es va fer sobre la base d'un informe de la consultora Hay Group que es va utilitzar com "un informe de referència de reconegut prestigi que deixava molt clar l'anàlisi": fixava la mitjana de la retribució a l'alta direcció del sector financer (bancs i caixes) a 800.000 euros pel 2010, i sobre la base d'aquestes xifres es va determinar pujar gradualment els sous dels directius de Caixa Catalunya.
Llardén, actual president executiu d'Enagás, ha precisat que, si l'informe d'Hay Group hagués fixat un altre criteri salarial per a l'equip directiu, s'hagués seguit: "No estàvem emetent una opinió personal".
En ser preguntat pel fiscal Fernando Maldonado per què es van apujar els sous en un context complicat per a l'entitat, quan el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) era a punt d'aportar 1.250 milions d'euros, ha respost que precisament es va fer per "mantenir al timó un equip directiu potent" que pogués afrontar la fusió i la crisi econòmica.
L'exconseller, que també formava part de la Comissió de Retribucions, ha contestat al fiscal que la principal idea del Consell d'Administració de l'entitat al 2010 era sortir d'"una situació difícil", en trobar-se enmig d'una crisi econòmica terrible per a tots, no només per a Caixa Catalunya, i que preveia poder retornar al FROB el préstec de 1.250 milions, encara que finalment no va ser així.
"SENTIT COMÚ"
"Prenem les mesures de sentit comú d'intentar mantenir al capdavant de la nau" el millor equip directiu, ja que Todó era, en paraules seves, un executiu fort que va portar amb ell a la direcció de la Caixa un equip molt potent.
Llardén ha recordat que durant els anys que va ser conseller es feia una auditoria anual i mai va haver-hi cap excepció, ni tan sols en les retribucions: "L''alfa i omega' d'un conseller és l'auditoria, i en tots els anys que vaig estar a la Caixa no recordo ni una sola excepció de l'auditor".
Ha indicat que, segons els va informar el Banc d'Espanya, estava al cas dels salaris i els controlava --"Crec que es va fer"--, i ha afegit que els estatuts no obligaven a fer-ho però hi havia converses contínues i un contacte permanent.
En preguntar-li si l'exdirector Adolf Todó va votar en el consell del 19 de gener del 2010 a favor de l'augment del seu sou --Todó ho va negar en la seva declaració, contràriament al que va dir durant la instrucció del cas--, Llardén ha dit: "Recordo perfectament que es va absentar, no me'n recordo de si va votar".
ALTRES CONSELLERS ACUSATS
Joan Manel Pla, conseller de l'entitat del 2004 al 2010, ha explicat, en la línia de Llardén, que van decidir aprovar les pujades salarials davant d'"el risc de continuïtat" de l'equip directiu si considerava que el seu sou no era adequat a la mitjana del sector, tal com preveia el seu contracte.
Pla, que va ser secretari del Consell d'Administració però no va formar part de la Comissió de Retribucions, ha indicat que la decisió li va semblar "molt raonable" davant la complicada situació econòmica que havia d'afrontar l'equip directiu.
En aquest sentit, ha recordat que l'expresident de l'entitat Narcís Serra va expressar que calia mantenir els directius "motivats davant la càrrega de treball, pressió i responsabilitat".
En la mateixa línia, l'exconseller Josep Burgaya ha precisat que no es va tractar d'una pujada de sou sinó del compliment d'un compromís anterior en el contracte dels directius, i ha opinat que els sous "eren homologables al sector per la banda baixa", i els va considerar adequats.
"Si hagués pensat que això posava en perill l'entitat, hagués dimitit del Consell d'Administració", ha assegurat, i ha afegit que hagués retirat els seus estalvis.
Jordi Bertran, exconseller escollit com a representant de la Diputació de Barcelona, ha assegurat que el missatge que sempre se'ls va donar era que l'entitat era "sòlida, no vulnerable" i que l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) era una condició de la fusió imposada pel FROB.
Així mateix, ha expressat que en tot moment va tenir "la sensació que el Banc d'Espanya estava al corrent de tot i mai es va oposar" a la política salarial.
A preguntes del seu advocat, Bertran ha defensat que va actuar "amb la consciència de defensar els interessos de l'entitat" ja que el seu objectiu era assegurar-ne la viabilitat.
