MADRID, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
Dos exconsellers de Carles Puigdemont a Catalunya que van ser cessats al juliol del 2017, abans de la celebració de l'1-O i de la declaració unilateral d'independncia (DUI), Jordi Baiget i Meritxell Ruiz, han manifestat aquest dimarts davant la sala que jutja el procés al Tribunal Suprem que el Govern del que van formar part mai es va parlar d'adoptar la via unilateral per aconseguir la independncia.
Baiget, l'últim a intervenir en la sessió d'aquesta tarda, va ser cessat en el seu crrec el 4 de juliol del 2017, un dia després que 'El Punt Avui' publiqués una entrevista en la qual el llavors responsable d'empresa assenyalava que aguantaria la presó, per no accions judicials contra el seu patrimoni, alguna cosa que el testimoni ha reconegut que pot interpretar-se com una reacció "causa-efecte".
A preguntes de Vox, Baiget ha incidit que, ni el president Carles Puigdemont ni el vicepresident Oriol Junqueras --per qui es reclamen 25 anys de presó en aquest procediment--, li van demanar mai suport per a una via unilateral, de la qual no es parlava en el si del Govern.
L'advocat Juan Cremades, en representació de l'acció popular exercida per Vox, li ha preguntat concretament a qu es referia en aquesta entrevista en manifestar que no podrien fer el referndum i haurien d'optar per una cosa diferent. "El govern tenia un compromís, que la ciutadania decidís sobre el seu futur, i es podria fer també un procés participatiu o unes eleccions", s'ha limitat a contestar el testimoni.
Sobre les seves manifestacions sobre la presó i el seu patrimoni, Baiget ha explicat que les entrevistes "cal contextualitzar-les" i que el director del diari que li va fer les preguntes volia reflectir el seu sentiment personal. En aquest punt, ha negat que quan va concedir l'entrevista ja s'estigués plantejant l'escenari d'una via unilateral.
Respecte al motiu del seu cessament, Baiget ha assenyalat sense més la "prdua de confiana" i ha negat que fossin necessries més explicacions per part de Puigdemont, que va ser qui el va nomenar i qui podia cessar-lo. Més endavant, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, aquest testimoni ha negat conixer que s'estigués optant per la unilateralitat quan el 9 de juny es va anunciar la pregunta i la data pel referndum independentista.
"REFLEXIÓ PERSONAL"
Per la seva banda, Ruiz també ha negat davant el tribunal que la seva decisió personal d'abandonar el Govern tingués alguna cosa a veure amb la via unilateral de dur a terme un referndum. Ha afirmat que "mai" se li va plantejar aquesta possibilitat, perqu sempre, almenys el temps que va ser consellera d'Ensenyament, es parlava d'un procés "pactat" amb el Govern espanyol.
L'exconsellera ha explicat que després del cessament de Baiget va fer una "reflexió personal" i va comunicar a Carles Puigdemont que "no volia seguir" al Govern perqu "creia que podia aportar poc" a un escenari en el qual hi havia una creixent "tensió dialctica" entre el govern central i l'autonmic.
Una situació en la qual tots els membres del govern catal demanaven al Govern de Mariano Rajoy que "s'escoltés la voluntat que havia expressat el poble de Catalunya en les últimes eleccions i també el 80 per cent dels ciutadans que demanaven un referndum pactat", ha postillat. "A mi em costava veure'm en aquesta tensió", ha concls.
Posteriorment, ha precisat, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, que en cap moment va expressar a l'expresident catal que el motiu pel qual deixava el seu crrec era que no volia veure's embolicada en un procés de referndum unilateral.
En resposta a Vox, Ruiz ha subratllat que l'únic compromís que li van exigir l'expresident de la Generalitat i el seu 'número dos', Oriol Junqueras, era "amb el Govern i amb la tasca que estava desenvolupant en aquell moment".
ERROR EN LA CITACIÓ DE L'EXDIRECTOR DELS MOSSOS
El tribunal del 'procés' havia convocat per a aquesta tarda l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle, que va dimitir també a l'estiu del 2017, per no ha comparegut al Tribunal Suprem a causa d'un error en la citació. El president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, ha explicat que aquest testimoni havia estat citat dos dies diferents --aquest dimarts i el dijous-- a causa que la defensa i l'acusació popular que van sollicitar la seva declaració van escriure el seu cognom de forma diferent.
Per esmenar aquest error el tribunal va comunicar a Batlle que la seva citació para dos dies més tard quedava anullada, per ja que aquest dimarts no s'ha presentat en la seu judicial els magistrats creuen que el testimoni va haver d'entendre que la d'aquest dimarts tampoc s'anava a produir. Per aix, l'han tornat a convocar aquest dimecres a les 13.00 hores.
RENÚNCIA DE TESTIMONIS
Per a la sessió d'aquest dimecres estava convocat l'actual conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, per finalment no compareixer després de renunciar al seu testimonial la defensa de Junqueras, exercida per Andreu van den Eynde, segons han informat fonts de l'alt tribunal.
Aquest lletrat també ha renunciat a les compareixences del president de la Fundació Marianao, Xavier Pedrós; i del senador d'ERC Miquel Angel Estradé, que estaven previstes per a aquest dijous, 25 d'abril.
