Recalca que la informació que es va remetre al Ministeri podia ajustar-se o no a "la realitat material dels fets"
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
Felipe Martínez Rico, que va ser sotssecretari d'Hisenda i Funció Pública durant el mandat de Cristóbal Montoro, ha admès aquest dimarts en el judici pel procés al Tribunal Suprem que la Generalitat podria haver eludit el control que se li va imposar el 2017 perquè la certificació de despeses no tenia per què ser "la realitat material dels fets". Aquests sistemes "arriben fins on arriben i tenen els límits que tenen", ha reconegut.
Així ha respost aquest ex-alt funcionari a les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal sobre la fiabilitat dels controls que es van imposar a les despeses autonòmiques a Catalunya, que van començar el novembre del 2015 i que van arribar a ser de caràcter setmanal el setembre del 2017.
Es tractava, segons Martínez Rico, d'un sistema d'intervenció comuna a tots els que es feien en diferents organismes públics i "per fer una certificació de despeses, però no són la realitat material dels fets", que és "més complexa", segons ha reconegut.
"Una contractació irregular podria haver eludit el control?", li ha preguntat la fiscal, a la qual cosa el funcionari, actualment resident a Londres, ha respost que sempre que sigui contrària a les pautes de contractació del sector públic es pot parlar de contractació irregular, sigui certificada o no, i en aquest cas quedaria "fora del marge de control".
En aquest sentit, la representant del Ministeri Públic ha volgut saber si "va haver-hi un perjudici del deute públic estatal". No obstant això, el president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, ha interromput aquesta part de l'interrogatori, per demanar a la fiscal que no tracti el testimoni com un perit i ha advertit que serà la sala qui conclourà si va ser així o no.
La fiscal Madrigal ha repreguntat si "està d'acord" sobre els termes en els quals l'exministre Montoro es va expressar en una entrevista, en la qual va negar que el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 es financés amb fons públics. Davant d'un altre avís de Marchena, ha tornat a formular la pregunta, aquesta vegada més directa: "La consulta es va finançar amb fons públics?".
Martínez Rico ha emfatitzat que el Ministeri va posar tots els elements a disposició per fer un seguiment per veure com es gastava el pressupost a la Comunitat Autònoma, perquè hi estaven "involucrats" molts departaments. Així, ha posat l'accent en què, encara que va haver-hi un "compliment formal" per part de la Generalitat de totes les obligacions d'informació, és possible que després s'ajustés o no a "la realitat material dels fets".
Tot i així, "el Ministeri d'Hisenda va sol·licitar als serveis jurídics de l'Estat que es personés en totes les causes penals en les quals pogués haver-hi un perjudici a la hisenda estatal", ha subratllat.
INTENSIFICACIÓ DEL SISTEMA DE CONTROL
L'exsubsecretari d'Hisenda ha explicat en la seva declaració com a testimoni que la intervenció va començar per assegurar la prestació de serveis públics davant les manifestacions d'alguns responsables de la Generalitat sobre la "impossibilitat" d'impagament del deute existent.
En aquell moment la periodicitat dels informes sol·licitats a la Intervenció General de la Generalitat eren de caràcter mensual, que va passar a ser cada 15 dies el juliol del 2017 quan Hisenda es va percatar que el Parlament havia aprovat unes partides pressupostàries destinades a processos electorals i consultes populars, que havien estat anul·lades pel Tribunal Constitucional, segons ha explicat.
Així mateix, ha indicat que aquest "sistema de control i verificació" es va intensificar el setembre del 2017 quan la Generalitat va traslladar que no donaria més informació en al·legar que és "incompatible" amb el marc jurídic de la comunitat autònoma. La reacció del Govern de Mariano Rajoy --ha prosseguit-- va ser denunciar la situació a la Fiscalia General de l'Estat i reforçar encara més el seguiment "en virtut del principi de responsabilitat de l'Estat", actuant com l'"últim garant dels serveis públics" i per garantir que no hi hagués desviament de fons públics.
L'acusació popular exercida per Vox ha fet referència a la partida pressupostària declarada inconstitucional pel tribunal de garanties i ha preguntat si té cap coneixement que aquesta despesa s'arribés a executar. Martínez Rico ha afirmat que l'expedient de despesa es va iniciar, però ha precisat que això "no vol dir que s'hagi pagat".
LES INEXACTITUDS ES VAN DENUNCIAR A LA FISCALIA
D'altra banda, Martínez Rico ha afirmat diverses vegades que segons s'anaven detectant irregularitats en les informacions que remetia la Intervenció General de la Generalitat, es van anar posant en coneixement al Ministeri Públic: "En molts casos es va considerar que era inexacta i es van prendre mesures, es va denunciar a la Fiscalia", ha dit.
Quan es va considerar que la informació no complia amb el que s'havia sol·licitat va ser en les certificacions sobre les despeses relacionades amb l'empresa Unipost --on la Guàrdia Civil va confiscar milers de targetes censals i cartes destiandes a integrants de meses electorals per al referèndum de l'1-O--,amb el Diplocat o amb la campanya 'Civisme'.
Sobre la campanya ha indicat que des de la Generalitat es va dir que no es va executar la despesa perquè el concurs va quedar "desert", argument que no va convèncer Hisenda, perquè les empreses adjudicatàries havien afirmat que "havien desistit" de dur a terme aquest contracte. Per aquest motiu, també va ser denunciat davant la Fiscalia, ha dit.
