Una veïna afectada pels sorolls de l'empresa Sanfeplast assegura que eren "un martiri"
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Sant Feliu Sasserra (Barcelona) del 1988 al 1999, Joan Tarrés (CiU), acusat de prevaricació ambiental per presumptament permetre l'activitat de l'empresa de plàstics Sanfeplast sense aplicar mesures correctores al soroll que generava i que afectava a veïns, ha explicat que mai va tenir informes tècnics desfavorables i que va prevaldre l'interès col·lectiu.
En el judici celebrat aquest dimarts en la Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona, ha explicat que coneixia la queixa dels veïns però l'ha contraposat al fet que també existien "els informes favorables i els interessos de la comunitat", ja que 70 veïns hi treballaven, un 10% de la població.
De fet, ha confirmat que sent alcalde compatibilitzava el càrrec, que no era remunerat, amb el de comptable d'aquesta empresa dedicada a fabricar bosses de plàstic d'escombraries a partir de material reciclat: "Jo a l'Ajuntament no cobrava res, i m'havia de guanyar la vida".
A preguntes del fiscal Toni Pelegrín, ha explicat que ell va proposar i va votar a favor de donar la llicència d'activitat a Sanfeplast el 1998 malgrat treballar per a l'empresa: "No hi havia cap interès personal. En no ser directiu, administrador o soci vaig pensar que ho podia fer".
Ha puntualitzat que no hagués participat en la votació si algú li hagués advertit d'una possible incompatibilitat, ja que el seu vot "no era necessari" per aprovar-se la proposta, i ha afegit que ell vivia més a prop de l'empresa que els veïns que van denunciar els sorolls i que mai es va veure afectat per això.
En el judici també ha declarat el successor de Tarrés, Andreu Riba (ERC), que va ser alcalde del 1999 al 2010 i que està acusat també de prevaricació ambiental en presumptament permetre a l'empresa continuar amb l'activitat sense obligar a aplicar cap mesura correctora malgrat tenir informes que ho recomanaven.
Ha explicat que com a ajuntament no tenien eines suficients per fer mesuraments acústics ni per fer un mapa ambiental --per a això tenien suport tècnic del Consell Comarcal del Bages i de la Generalitat--, que no es va aprovar fins el 2008 malgrat ser obligatori per llei el 2005.
Riba ha assegurat que coneixia la queixa dels veïns però que no es van aplicar mesures perquè tenien informes sobre mesuraments de nivells acústics confrontats, ja que en alguns se sobrepassaven els nivells i en uns altres no: "No sabíem a quin atenir-nos".
Tarrés i Riba s'enfronten a una petició de la Fiscalia de deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 6.000 euros, a més d'una petició per indemnitzar amb 5.000 euros sis veïns afectats per dos presumptes delictes de prevaricació mediambiental.
"SOROLL HORRORÓS"
Una de les veïnes afectades, M.D.S.C., ha explicat en el judici que la seva casa està a 150 metres de la fàbrica i que s'escoltava un "soroll horrorós" que li causava intensos maldecaps i que va haver de medicar-se, a més que li va caure parcialment el cabell amb l'estrès.
Aquesta veïna ha puntualitzat que tenia la casa de segona residència però que acudia totes les setmanes, i que van haver de desistir de mudar-se allà per aquestes molèsties: "Ens va canviar la vida aquest soroll".
Ha relatat com tenien sempre les finestres tancades, encara que fos a l'estiu, fins i tot per poder parlar, i que han estat més de deu anys sentint aquest soroll, "un martiri".
RELAT FISCAL
Segons la Fiscalia, Tarrés va atorgar a Sanfeplast el 13 de gener del 1998 la llicència municipal d'activitats, malgrat diversos factors: ser una "activitat classificada com a molesta, insalubre, nociva i perillosa", incomplir l'obligació de situar-se a més de 2 quilòmetres de zones habitades, no modificar-se la qualificació dels terrenys com a zona industrial, i l'oposició dels veïns.
Per al fiscal, l'empresa es va instal·lar el 1996 i va operar primer sense cap llicència, i després Tarrés va facilitar que la indústria pogués funcionar "generant un soroll constant i molest les 24 hores del dia per als veïns" que estaven a uns centenars de metres, i sense haver d'adoptar les mesures correctores tècniques per mitigar aquest efecte.
El seu successor, Andreu Riba, en ocupar el càrrec i conèixer els fets, va demanar un informe a l'enginyer municipal, que al març del 2000 va concloure que calia aïllar el compressor i va demanar fer un altre estudi acústic dels impactes exteriors, encara que l'alcalde no va comprovar si es complia, malgrat traslladar-ho a l'empresa i donar un termini per esmenar el problema.
El 2004 els va atorgar una llicència per exercir una altra activitat vinculada als residus plàstics, que havia de condicionar-se a verificar si feia sorolls molestos per als veïns, sabent que "intencionadament es despreocuparia d'exigir el preceptiu control inicial i deixaria que l'activitat industrial d'aquella empresa es desenvolupés sense problemes i sense imposar-li mesures correctores", segons el fiscal.
