BILBAO, 12 jul. (EUROPA PRESS) -
Euskadi celebra aquest 12 de juliol les dotzenes eleccions basques de la democrcia, en qu el PNB sempre ha estat el més votat i ha governat totes les legislatures excepte la 2009-12: aquells quatre anys l'Executiu el va presidir el socialista Patxi López, després d'un acord entre PP i PSE-EE, malgrat que els jeltzales eren els més votats.
Els comicis se celebren després que es deixés sense efecte la convocatria del 5 d'abril per la pandmia del coronavirus. Durant aquesta passada legislatura, l'onzena, el PNB ha governat en coalició amb el PSE-EE, amb el jeltzale Iñigo Urkullu com a lehendakari.
Des de les primeres eleccions de 1980, han estat cinc els Lehendakaris: Carlos Garaikoetxea, José Antonio Ardanza, Juan José Ibarretxe, López i Urkullu.
No obstant aix, el primer lehendakari de la histria de va ser José Antonio Agirre, triat el 7 d'octubre de 1936 a Guernica, poc després que comencés la Guerra Civil, i després el Govern Basc es va exiliar. El 1960 Jesús María de Leizaola va assumir la Presidncia fins el 1979.
Les primeres autonmiques de la democrcia es van celebrar el 1980, un any després de l'aprovació de l'Estatut de Guernica, i van ser els únics comicis en qu es van triar 60 escons enlloc dels 75 que, a partir d'aquest moment, s'han repartit les diferents forces.
Garaikoetxea va ser elegit lehendakari, després d'aconseguir el PNB en aquells comicis 349.102 vots, la qual cosa li va atorgar 25 escons, amb qu va governar en solitari. La segona fora, amb 11 parlamentaris, va ser HB.
Quatre anys després, 1984, ja amb 75 escons al Parlament, el PNB va tornar a ser la més votada, augmentant la representació als 32 parlamentaris, després d'aconseguir 451.178 vots, mentre que el PSE-EE, amb 19, arrabassava a HB el segon lloc.
Garaikoetxea va tornar a ser lehendakari i va liderar un Govern en solitari, encara que al desembre de 1984 va deixar la Presidncia per diferncies amb el seu partit i va ser Ardanza el que va assumir la Lehendakaritza al gener de 1985 i es va aconseguir un pacte de legislatura amb els socialistes.
El 1986 es va produir l'escissió en el PNB. El 4 de setembre d'aquest any els crítics van conformar un nou partit, Eusko Alkartasuna. Ardanza va decidir avanar les eleccions i el 30 de novembre d'aquest any es van celebrar uns nous comicis, els únics en qu el PNB no va ser el partit que va obtenir més escons, sinó el PSE-EE, encara que els jeltzales van ser els més votats.
El PNB va aconseguir 271.208 vots i 17 escons, mentre que el PSE-EE va obtenir 19 parlamentaris amb 252.233 sufragis. La nova formació (EA) se situava com a quarta fora, empatada a 13 escons amb HB. Els jeltzales van assumir la Lehendakaritza i van governar en coalició amb PSE-EE.
En les eleccions de 1990, el PNB va guanyar els comicis, tant en vots (289.701) com en escons (22), situant-se com a segona fora el PSE-EE. En principi, la formació jeltzale no va tenir els socialistes com a socis de Govern, sinó a EA i EE, encara que el 1991 va haver diferncies amb Eusko Alkartasuna que van fer que es trenqués l'acord i, després d'una negociació, el PSE-EE es va sumar a l'Executiu de coalició amb PNB i EE.
El 1994 es va iniciar una legislatura després de les eleccions del 23 d'octubre d'aquell any en qu el PNB va ser el partit més votat i va obtenir 22 escons. Ardanza, que novament era el candidat del PNB, va ser triat lehendakari i, en aquesta ocasió, va aconseguir un pacte de Govern amb els socialistes i EA.
IBARRETXE
No obstant aix, al juny de 1998 el PSE-EE va abandonar l'Executiu per diferncies amb els seus socis i, a l'octubre, els bascos van tornar a les urnes, on els jeltzales van revalidar el seu triomf, en aquesta ocasió amb com a candidat. El partit dirigit llavors per Xabier Arzalluz va obtenir 21 escons, un menys, mentre que el PP, per primera vegada, se situava com a segona fora.
Ibarretxe va ser triat lehendakari amb majoria absoluta amb els vots del PNB, d'EA i la marca Euskal Herritarrok (EH). Va ser la primera vegada que l'esquerra abertzale va recolzar l'elecció del president del Govern Basc. En aquella legislatura, el PNB va governar juntament amb EA i també va aconseguir un pacte de legislatura amb EH.
Les següents eleccions, les de 2001, van ser les dels millors resultats del PNB, que per primera vegada es va presentar en coalició amb EA des de l'escissió. Junts van aconseguir 33 escons. Per la seva banda el PP, amb l'exministre d'Interior Jaime Mayor Oreja com a candidat a Lehendakari, va aconseguir el seu millor resultat en unes autonmiques i va aconseguir 19 escons, repetint com a segona fora.
PNB i EA van arribar a un acord amb Ezker Batua (EB), que va obtenir tres escons, i tots dos van conformar un Govern tripartit per a aquesta legislatura, que va anar en la qual Ibarretxe va presentar la seva proposta de Nou Estatut Polític, rebutjada l'1 de febrer de 2005 pel Ple del Congrés.
També en aquesta legislatura, l'any 2003, el Tribunal Suprem va acordar la illegalització de Batasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna, en considerar que eren "el complement polític d'ETA".
En les eleccions d'abril de 2005, PNB i EA van concórrer novament en coalició i van anar els més votats, encara que amb menys escons (29), mentre el PSE-EE, amb Patxi López com a candidat, va arrabassar al PP la segona fora.
Juan José Ibarretxe va ser triat lehendakari amb els 32 vots de PNB, EA i EB i dos que li va prestar PCTV-EHAK, la qual cosa va sumar 34 escons, enfront dels 33 que va recaptar l'aspirant socialista, Patxi López, del seu partit i del PP. El lehendadakari va repetir el tripartit conformat per PNB, EA i EB-Berdeak, que va tornar a obtenir tres representants.
Quatre anys després, el 2009, PNB i EA van concórrer per separat i la formació jeltzale va ser la més votada amb 30 escons i, com a segona fora, es va situar el PSE-EE, que havia presentat a López novament com a candidat a lehendakari.
Aquestes eleccions van ser les primeres autonmiques en qu no va estar present l'esquerra abertzale, ja que el TC va confirmar la decisió del TS d'anullar la proclamació de les candidatures d'Askatasuna i de Demokrazia 3 Milioi (D3M) amb les quals volia concórrer als comicis.
Un acord entre el PSE-EE i el PP va permetre López accedir a la Presidncia i es va convertir en el primer lehendakari no nacionalista de la histria. El 7 de maig de 2012, el PP basc va donar per trencat l'acord i a l'agost López va anunciar un avanament de les eleccions, que es van celebrar el 21 d'octubre de 2012. En la legislatura presidida pel dirigent socialista, ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada, el 20 d'octubre de 2011.
URKULLU, LEHENDAKARI
En les eleccions de 2012, el PNB, ja amb Urkullu com a candidat a lehendakari, va tornar a guanyar amb 27 escons, mentre el PSE-EE va passar de 25 a 16 escons, i va cedir el segon lloc a EH Bildu, la coalició sobiranista conformada per l'esquerra abertzale, Alternatiba, Aralar i EA, que es va presentar per primera vegada a unes autonmiques i va aconseguir 21 parlamentaris.
Urkullu es va convertir en lehendakari i va optar per governar en solitari en aquesta legislatura, encara que al setembre de 2013 el PNB i el PSE-EE van signar un acord d'estabilitat. La següent cita electoral va ser la del 25 de setembre de 2016, en qu el PNB, amb Urkullu com a candidat, va ser novament el més votat amb 398.168 vots i 28 escons, i EH Bildu, segona fora amb 18.
