PALMA, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
La representació d'Europa Press, 'Diario de Mallorca' i EFE i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre demanen condemnar el jutge Miguel Florit a penes que sumen 42 anys d'inhabilitació per prevaricació, vulneració del secret professional, delicte contra la inviolabilitat del domicili i intercepció illegal de comunicacions.
L'acusació particular en l'anomenat cas Mbils, que es va originar arran de la querella d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' per la confiscació de diversos mbils dels redactors que cobrien el cas Cursach, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) l'obertura d'un judici oral contra el magistrat.
En l'escrit d'acusació, també demanen multes que sumen 58.400 euros i reclama una indemnització de 30.000 euros per al periodista de 'Diario de Mallorca' per danys morals, professionals i a la salut, dels quals subsidiriament pot respondre l'Estat. Per aix, solliciten traslladar el cas a l'Advocacia de l'Estat perqu pugui personar-se en la causa i exercitar el dret de defensa.
DEMANEN CITAR EL FISCAL EN CAP LUZÓN COM A TESTIMONI
Com a testimonis, l'acusació particular planteja citar el fiscal en cap de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, Alejandro Luzón.
També proposen citar els responsables dels tres mitjans de comunicació, els dos periodistes querellats, el fiscal Anticorrupció, Juan Carrau -qui va avalar les ordres dictades per Florit- i l'inspector en cap de la Policia Judicial que va proposar totes les mesures i que va practicar la confiscació.
RASTREIG DE TRUCADES I LOCALITZACIONS DE TELFONS
En el relat dels fets, els mitjans de comunicació querellants ressenyen quatre actuacions que va dictar Florit com a instructor d'una pea per revelació de secrets. La causa tenia la finalitat d'investigar l'origen de les informacions que s'havien publicat a la premsa sobre el cas Cursach, una macrocausa de corrupció.
En l'escrit d'acusació se citen tres actuacions que es van dictar el setembre, octubre i novembre del 2018, en les quals Florit va ordenar recollir de diverses companyies telefniques els llistats de trucades i geoposicionamients dels periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre i d'una redactora d'EFE, així com del telfon fix de les agncies de notícies. En el cas de la periodista d'Europa Press, va demanar dades que es remunten fins al gener del 2016.
Igualment, l'acusació particular cita la interlocutria de l'11 de desembre del 2018 amb la qual Florit autoritzava l'entrada i escorcoll de les seus d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' a Palma i ordenava confiscar els mbils i ordinadors de tots dos redactors. Aquesta ordre autoritzava l'estudi dels seus whatsapps, correus electrnics i xarxes socials.
CONFISCACIÓ DE MBILS I ORDINADORS
Aquell mateix dia, tres agents de la Policia Nacional i una secretria judicial es van presentar a la seu d'Europa Press Balears a Palma per exigir que entreguessin el material. Van confiscar el telfon mbil personal de la periodista, amb la targeta SIM i SD, dos ordinadors de sobretaula, un llapis de memria i diversa documentació en paper, malgrat que els periodistes "els van manifestar, reiterades vegades, que aquesta actuació violava el secret professional periodístic", recalca l'escrit d'acusació. A més, els agents també van intervenir el telfon del periodista de 'Diario de Mallorca'.
Tot aquest material va quedar en poder de la Policia Nacional, que l'endem el va entregar al jutjat excepte la documentació en paper. Van retornar els equips electrnics el 4 de gener del 2019 i els papers el febrer del 2019, si bé van ser escanejats i incorporats a la pea que instrua Florit al jutjat.
ACTUACIONS "MANIFESTAMENT INJUSTES"
L'acusació sosté que les actuacions "van ser dictades per l'acusat amb plena conscincia que eren manifestament injustos i vulneraven el dret al secret professional periodístic, el dret a la intimitat, el dret al secret de les comunicacions i el dret a la inviolabilitat del domicili".
Així, els periodistes imputen al jutge un delicte consumat continuat de prevaricació judicial, pel qual demanen 20 anys d'inhabilitació i una multa de 29.200 euros; dos delictes contra la inviolabilitat del domicili, pels quals demanen, per a cadascun, sis anys d'inhabilitació i una multa de 14.600 euros; un delicte consumat continuat contra l'exercici de drets cívics -dret al secret professional periodístic i dret a la intimitat-, pel qual demanen quatre anys d'inhabilitació; i un delicte consumat continuat d'intercepció illegal de comunicacions, pel qual solliciten sis anys d'inhabilitació.
