L'exministre crida a potenciar la relació d'Europa amb Amèrica Llatina
MADRID, 24 març (EUROPA PRESS) -
L'exministre d'Exteriors Josep Borrell ha advertit aquest dilluns que els europeus trigaran temps a poder assumir la seva defensa si finalment Estats Units renuncia al rol protector que ha exercit fins ara perquè han perdut "la mentalitat del guerrer" i per tant caldrà recuperar-la abans.
El que va ser també cap de la diplomàcia europea ha reconegut que els ja expresidents nord-americans Barack Obama i Joe Biden "ens enviaven clar el missatge que els europeus havíem de fer més per la nostra defensa".
"Però la veritat és que no els vam fer cap cas", ha admès, durant la taula rodona amb motiu del lliurament del I Premi Compromís amb Iberoamèrica amb el que ha estat guardonat per la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), i Europa va seguir "gaudint dels dividends de la pau".
"Després quan va començar la guerra a Ucraïna, ens despertem. Però una cosa és despertar-se i una altra cosa és aixecar-se", ha incidit, subratllant que s'ha ajudat a Kíev però Europa no ha invertit en les seves pròpies capacitats per defensar-se.
Finalment, ha fet falta que arribés Donald Trump a la Casa Blanca i que digués "brutalment, 's'ha acabat, no comptin amb nosaltres'" perquè els europeus comencin "a pensar que havíem de recuperar el temps perdut", ha assenyalat.
No obstant això, ha advertit, "el temps perdut trigarem molt a recuperar-lo, i això és bo que la gent ho sàpiga", ja que "substituir als Estats Units, si deixen el front europeu i ens deixen sols, no és que costi molts diners" sinó que també "significarà un canvi molt profund en la mentalitat".
Segons Borrell, "els europeus no només ens hem desarmat, sinó que hem renunciat a la guerra en el nostre horitzó mental" perquè "hem perdut la mentalitat del guerrer". Tot i que això sigui "bo", tenint en compte els "antecedents" d'Europa, "crec que quan un té enemics, ha de ser capaç de fer-los front", ha defensat.
"I per això ara les societats europees, i l'espanyola en particular, tenen per davant un repte cultural, no només econòmic, no només tecnològic, sinó també un repte antropològic, l'aliar la democràcia i la llibertat amb la capacitat defensiva davant de tercers", ha afegit.
El ministre ha posat l'accent en què la UE no només inverteix menys en defensa que Estats Units sinó que a més compta amb 27 exèrcits, "alguns d'ells merament decoratius, per a desfilades" i que manquen de la capacitat per dirigir "una guerra de debò" perquè manquen de la capacitat de comandament i control així com de logística.
POTENCIAR LA RELACIÓ AMB AMÈRICA LLATINA
Pel que fa a la relació d'Europa amb l'Amèrica Llatina, s'ha reafirmat en la seva tesi que "no hi ha res més semblant a un europeu que un llatinoamericà" però, ha lamentat que "com ens assemblem tant, doncs no ens fem massa cas".
Així, ha enlletgit que es parli sempre de la relació trasatlàntica i no es pensi en la relació amb els països al sud de les Açores i ha lamentat que no es tregui "profit polític" al capital que han invertit les empreses europees, en particular les espanyoles a la regió.
Amb tot, ha previngut que "cal tenir molta cura amb no donar la sensació de que el nostre interès per Amèrica Llatina està molt condicionat per la capacitat que té aquesta regió de subministrar un recurs vital per a la civilització digital" com és el liti.
Borrell ha defensat que "tot el que es faci per reforçar la relació d'Europa i d'Espanya, en particular, amb Amèrica Llatina, contribuirà molt a l'estabilitat i al progrés del món", al mateix temps que ha deixat clar que no ha de ser una qüestió que es limiti només a la celebració de cimeres, en referència a la propera entre la UE i la CELAC a Colòmbia al novembre o a la Cimera Iberoamericana que acollirà Madrid en 2026.
"Convé no perdre el costum de veure's i parlar-se, però això ha de ser la tasca de tots els dies. La relació no pot fer-se de manera discontínua una vegada cada X anys, hi ha d'haver-hi un interès comú", ha esgrimit.
En la seva opinió, ara que els europeus "de sobte ens trobem una miqueta abandonats" tenen l'ocasió de "buscar una altra companyia" com la d'Amèrica Llatina, que també patirà "amb les conseqüències de la política de Trump".
