MADRID, 6 gen. (EUROPA PRESS) -
Aquest dissabte, 6 de gener, es compleixen tres anys des que una torba de seguidors de Donald Trump irrompés a la seu del Capitoli dels Estats Units per detenir la sessió que confirmava el triomf de Joe Biden en les presidencials de 2020.
Des de llavors s'han emès centenars de sentències, si bé el colofó --que no el final-- a la ja major investigació del Departament de Justícia estaria en una eventual condemna a l'expresident republicà com a instigador dels fets.
Fins a desembre de 2023, unes 1.240 persones han estat arrestades en relació la seva participació en els disturbis, que van des de delictes menors a càrrecs molts més greus, com atemptant contra l'autoritat, intent de detenir la confirmació del resultat electoral, o el pitjor d'ells, conspiració per revertir l'Estat de dret.
Entre els qui van ser condemnats per conspiració està Enrique Tarrio, líder de la milícia Proud Boys, un dels molts grups armats d'ultradreta que van participar aquell dia en unes protestes que van deixar de manera directa o indirecta una desena de morts, ja que alguns agents van morir dies després per les seqüeles dels atacs, o bé fins i tot es van acabar suïcidant.
Paradoxalment, Tarrio no va estar present aquell 6 de gener de 2021 als carrers de Washington, però el seu paper com a organitzador va tenir l'impacte suficient, com van dir els tribunals, en els fets d'aquell dia. Els 22 anys de presó als quals va ser condemnat al setembre de 2023 són la major pena imposada fins ara.
La seva va ser una de les vàries sentències de presó a les quals van ser condemnats altres membres de la seva organització, així com altres líders dels diferents grups que camparon a pler fortament armats aquell dia, com Stewart Rhodes, cap dels Oath Keepers, condemnat a 18 anys de presó.
Si bé les penes més altes han quedat reservades a els qui engreixen aquestes milícies, alguns estaran un temps entre reixes per ruixar amb spray de pebre als sobrepassats agents que van intentar fer front als sediciosos, o per trencar la primera finestra del capitoli, un dubtós honor que li ha costat 10 anys de presó a Dominic Pezzola. A Richard Barnett, per irrompre i asseure's en les oficines de Nancy Pelosi, li han caigut 4 anys.
Tots ells formen part dels 450 casos que han acabat en penes de presó, encara que també hi ha algunes d'amb prou feines uns dies. Al voltant de 170 persones han estat condemnades en judici, mentre que només dos han estat absoltes. Aproximadament altres 710 subjectes s'han declarat culpables, dels quals 210 per delictes greus.
Després de ser condemnades o declarar-se culpables, unes 720 persones han rebut sentència. Mentrestant, encara queden pendents 350 casos per resoldre. Malgrat les 1.240 detencions, les autoritats nord-americanes creuen que aquesta xifra podria ser solament la meitat del total d'acusacions que finalment es presentaran.
TRUMP, DELATAT COM A SUPOSAT INSTIGADOR
No obstant això, els casos esmentats anteriorment relacionats amb aquestes milícies d'ultradreta, si bé els més mediàtics, han estat una minoria pel que fa a tot aquells que han passat desapercebuts per a l'opinió pública per tractar-se de delictes menors, encara que han servit de base al Departament de Justícia per donar forma a la principal acusació que tenen entre mans, la de Donald Trump.
Un dels arguments que més han repetit en aquestes discretes audiències els detinguts és el que es van veure instigats a actuar per detenir la confirmació del triomf de Biden per l'expresident nord-americà, que ja durant la campanya va insistir que seria víctima d'un frau electoral. Unes acusacions sense fonament que va seguir llançant, i encara deixa caure, després de perdre de manera ajustada.
