Actualitzat 25/12/2006 19:48

Etiòpia bombardeja els dos principals aeroports de Somàlia, en mans dels islamistes

Etiòpia s'ha vist "obligada a entrar en guerra", segons el primer ministre etíop

MOGADISCIO, 25 des. (EP/AP) -

Les proporcions cada vegada majors de l'ofensiva etíop contra la milícia islamista somali fan créixer els temors a un conflicte regional en què podrien intervenir tots els països de la Banya d'Àfrica. En el matí d'avui, l'aviació etíop ha bombardejat els dos aeroports més importants de Somàlia, Mogadiscio i Baledogle, les dues sota control de la Unió de Tribunals Islàmics ([UTI]). Mentrestant , les milícies del Govern de transició somali abonades per tropes etíops, s'han fer amb el control de la localitat de Belet Weyne, posició estratègica pròxima a la frontera amb Etiòpia.

Els avions Mig de fabricació russa han realitzat diversos vols rasants sobre la capital a mig demà i han llançat dues bombes sobre l'Aeroport Internacional de Mogadiscio, fa poc reobert després de caure en mans de la poderosa milícia islamista. El líder de la milícia de la UTI, el xeic Hassan Dahir Aweys, s'ha desplaçat des d'Eritrea, el seu aliat regional, fins a Mogadiscio en avió poc després de l'atac, però no se sap si el seu aparell era l'objectiu dels etíops.

Un periodista d'AP que ha arribat poc després del bombardeig a l'aeroport de Mogadiscio ha informat que una dona ferida havia estat evacuada del lloc dels fets. Les bombes han provocat danys a la pista i en un edifici utilitzat per les forces islamistes.

Poc després de l'atac contra l'aeroport de Mogadiscio, també ha estat bombardejat l'aeroport de Baledogle, situat a uns 100 quilòmetres de la capital.

L'ofensiva terrestre també ha tingut novetats avui, ja que les tropes somalis abonades per efectius d'Etiòpia s'han fet amb el control de Belet Weyne, una localitat estratègica pròxima a la frontera etíop. El coronel Abdi Yusuf Ahmed, comandant de l'Exèrcit governamental somali, ha indicar a AP que les seves forces han entrat Belet Weyne a primera hora d'avui sense fer un sol tret. Ahmed ha precisat que les seves tropes perseguiran als rebels islamistes cap al sud.

Els combatents islamistes van abandonar la localitat de Belet Weyne, situada en la ribera del riu Shabelle durant la nit, després que l'aviació etíop bombardegés posicions dels islamistes ahir, segons els seus habitants.

A més, les tropes governamentals han establert un toc de queda a la localitat entre les 15.00 hores d'avui i les 6.00 de demà dimarts. "Qualsevol que tingui un arma i no porti un uniforme governamental serà considerat com un terrorista", ha explicat l'oficial somali al comandament de la localitat, Aden Garase.

CENTENARS DE MORTS.

D'altra banda, al voltant a la localitat de Baidoa, on hi ha la seu del Govern de transició, avui es podien seguir escoltant intensos trets d'artilleria i morter, segons va indicar un resident. Les tropes governamentals i etíops estan intentant fer replegar-se a les forces islamistes que es troben a tan sols 20 quilòmetres al sud de Baidoa.

Fonts governamentals i rebels asseguren que centenars de persones han mort des que comencessin els enfrontaments oberts, dimarts passat, però aquestes dades no han pogut ser verificats. Les organitzacions humanitàries situen el balanç de morts en algunes desenes.

Mentrestant , el Govern somali ha decretat avui el tancament de fronteres per impedir l'entrada de combatents estrangers, convocats pels islamistes per participar en una 'guerra santa' contra Etiòpia.

Durant l'última setmana, testimonis presencials han informat que centenars de combatents estrangers arribaven per vaixell a Somàlia. Tot i això, la costa somali de 3.000 quilòmetres és inabastable per a unes milícies governamentals que a penes controlen la ciutat de Baidoa, seu del Govern de transició format per una aliança de senyors de la guerra.

ETIÒPIA ENTRA EN LA GUERRA.

Mentrestant, el primer ministre etíop, Meles Zenawi, va anunciar ahir a la nit que el seu país s'ha vist "obligat a entrar en guerra" amb la Unió de Tribunals Islàmics després que aquesta declarés la guerra santa contra Etiòpia.

"La nostra força de defensa s'ha vist obligada a entrar en la guerra per defensar-se contra els atacs de forces extremistes i anti-etíops i protegir la sobirania del país", va afirmar Zenawi en un missatge televisat ahir a la nit. "La nostra intenció és guanyar aquesta guerra com més aviat millor", va afegir.

Tot i això, Meles sosté que no té intenció de mantenir les seves forces a Somàlia durant molt temps, potser unes poques setmanes. El dirigent etíop va assegurar als diplomàtics estrangers que visiten el país que el seu objectiu és danyar greument la potència militar dels islamistes, eliminar l'aura d'invencibilitat que tenen i possibilitar que les dues parts (el Govern i els islamistes) reprenguin les converses de pau en igualtat de condicions.

Des d'addis Abeba, Bereket Simon, conseller de Meles, va dir que "el Govern etíop està bombardejant objectius no civils a Somàlia per incapacitar i evitar el subministrament d'armes i queviures als Tribunals Islàmics".

Ahir, Zenawi havia anunciat que el seu país s'ha vist "obligat a entrar en guerra" amb la Unió de Tribunals Islàmics després que aquesta declarés la guerra santa contra Etiòpia. "La nostra força de defensa s'ha vist obligada a entrar en la guerra per defensar-se contra els atacs de forces extremistes i anti-etíops i protegir la sobirania del país", va afirmar Zenawi en un missatge televisat ahir a la nit. "La nostra intenció és guanyar aquesta guerra com més aviat millor", va afegir.

Per la seva banda, la Lliga Àrab, que ha intervingut diverses vegades per aconseguir seure a totes les faccions somalis en una taula de negociació, ha realitzat avui una crida a totes les parts implicades a adoptar un "alto el foc immediat i integral".

La comunitat internacional tem que aquesta escalada pugui portar a una guerra regional, ja que Eritrea, tradicional rival d'Etiòpia, és el principal suport de la UTI islamista, mentre que Etiòpia dóna suport a al Govern de transició somali format fa dos anys en una aliança de senyors de la guerra somalis abonada per l'ONU que va posar fi als tretze anys de guerra civil que van seguir a l'enderrocament del dictador Mohammad Siad Barre.