L'etarra demana a la sala penal que li concedeixi excarceracions temporals perquè la seva sortida la banda és "voluntària i sincera"
MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
La històrica etarra Idoia López Riaño, àlies 'La Tigresa', acollida a la 'via Nanclares' de reinserció de presos, ha recorregut davant de la sala penal de l'Audiència Nacional contra la denegació de tres permisos penitenciaris argumentant que la seva sortida de l'organització terrorista és "voluntària i sincera" i que des d'aleshores ha tingut un "comportament excel·lent".
Així consta en tres escrits, als quals ha tingut accés Europa Press, en els quals el lletrat de López Riaño, Fernando Pamos de la Hoz, reclama a la sala penal que revoqui els actes del jutge central de Vigilància Penitenciària, José Luis Castro, que va rebutjar les seves peticions perquè tan sols havia reconegut dos dels 23 assassinats pels quals compleix condemna.
La defensa de 'La Tigresa' reclama la possibilitat de ser excarcerada temporalment al·legant que es troba classificada en segon grau penitenciari, que no té sancions ni amonestacions verbals o escrites i que a la presó es mostra "respectuosa" i "col·labora en tot el que se li sol·licita".
Al mateix temps, al·lega que té més de tres quarts de la seva condemna complerta i assenyala que, "si l'Executiu, mitjançant aquest populisme punitiu amb vista a l'electorat, no hagués aprovat la llei orgànica que impedeix el còmput de la pena complerta a França, ja estaria en llibertat o li faltaria molt poc".
En relació amb l'argument del jutge Castro, Pamos de la Hoz assenyala en els seus escrits que "no reconèixer un fet no implica, com és el cas, repugnar i penedir-se". "Per déu, com es pot dir que es nega a reconèixer el dany personal causat?", es pregunta el lletrat abans de contestar: "El dia que l'administració ocupi les nostres consciències serà el final de l'ésser humà".
HISTORIAL CRIMINAL
'La Tigresa', l'àlies real de la qual a la banda era 'Margarita', va integrar un dels comandos més sagnants de la història d'ETA, el 'comando Madrid', a mitjan dels vuitanta, en què figuraven altres coneguts terroristes com De Juana Chaos, Soares Gamboa, Antonio Troitiño o Inés del Río. Van perpetrar alguns dels atemptats més cruents de l'organització com el del carrer de Juan Bravo o el de la plaça de la República Dominicana, que van acabar amb la vida de cinc i 12 guàrdies civils, respectivament.
A més, en el compte particular d'Idoia López Riaño també hi ha un empresari, un mariner, tres militars (entre els quals hi ha Ricardo Sáenz de Ynestrillas) i un policia. També va ser condemnada per formar part després de l'anomenat 'comando Ekaitz' entre l'any 1991 i 1992. A aquest grup, en què també hi havia Urrusolo Sistiaga, se li atribueixen accions terroristes a Saragossa, Tarragona, Barcelona, Alacant, València i Múrcia.
A LA 'VIA NANCLARES' DES DEL 2010
Amb aquesta trajectòria, va sorprendre el dia en què es va conèixer que ETA decidia expulsar 'La Tigresa' del seu col·lectiu de presos. Passava a integrar la llista dels considerats dissidents, empestats per l'entorn proetarra i als quals el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va començar a traslladar com a contraprestació al País Basc, concretament a la presó alabesa de Nanclares de la Oca, avui al municipi de Zaballa. López Riaño es troba allà des del 2010.
La terrorista va arribar a plasmar el seu rebuig a ETA per escrit com se'ls exigia a tots els dissidents per ser acostats. "Del que se m'acusi en el passat no té res a veure que jo sigui així i com he assenyalat... vaig abandonar l'organització ETA fa molts anys per no estar d'acord amb els seus mètodes i em trobo allunyada de tot el que hi tingui a veure", assenyalava la presa, amb fama de ser una militant indisciplinada, segons han relatat excompanys seus com Soares Gamboa, també expulsat d'ETA actualment.
En el seu escrit signat el 2010 al costat d'un altre dissident, Joseba Arizmendi Oiarzabal, manifestava la seva decisió de trencar amb ETA: "manifestem la nostra decisió de deixar l'organització armada ETA desvinculant-nos-en totalment i definitivament així com de qualsevol mena de violència contra la qual portem ja diversos anys expressant la nostra posició a nivell intern". "Ni la violència armada ni la repressió són la clau que obre la porta de la pau i al final del conflicte que ha generat tant sofriment i tantes víctimes innocents", afegien.
'La Tigresa', a més, va decidir acollir-se a un pla de rehabilitació mitjançant el qual s'encarregava de la cura d'uns gossos que després la presó feia servir per a uns tallers penitenciaris amb altres presos, segons han informat fonts penitenciàries a Europa Press. Tot i això, tal com va acreditar l'Audiència Nacional, ni la seva rehabilitació ni el seu penediment és complet. "Existeixen dades que no permeten deduir el que la interna exposa de manera clara i contundent", advertia el jutge de Vigilància.
López Riaño va complir la quarta part de la seva condemna el 2004, la meitat el 2009 i les tres quartes parts el 2014. Segons els càlculs penitenciaris, li quedarien amb prou feines quatre anys per quedar en llibertat.
