L'acció no va arribar a cometre's perquè els etarres encarregats d'activar el cotxe bomba, 'la Tigresa' i De Juana Chaos, "es van quedar adormits"
MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
El testimoni ofert a les autoritats per l'etarra penedit Juan Manuel Soares Gamboa ha estat determinant per aclarir la participació com inductor de Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros', entorn de l'atemptat fallit el 1986 contra el llavors fiscal general de l'Estat, Luis Antonio Burón Barba, pel qual ha estat detingut aquest matí l'històric etarra.
Així consta a la sentència de detenció emesa pel jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, recollida per Europa Press en què s'explica que l'atemptat no va arribar a produir-se perquè els integrants del 'Comando Madrid' d'ETA encarregats de portar-lo a terme, els etarres Idoia López Riaño, 'la Tigresa', i José Ignacio De Juana Chaos, "es van quedar adormits" el matí que s'havia fixat per materialitzar l'assassinat.
Aquell comando estava integrat per 'La Tigresa', De Juana, Antonio Troitiño Arranz i el mateix Soares Gamboa. Tots ells sota les ordres de 'Santi Potros' que en aquell moment era dirigent de la banda i cap dels anomenats 'comandos il·legals' de l'organització terrorista.
AMB UNA NOTA MANUSCRITA
"Soares Gamboa ha declarat que l'ordre de matar el Fiscal General de l'Estat la van rebre de Santiago Arrospide Sarasola, qui per mitjà d'un enllaç va remetre una nota manuscrita a José Ignacio de Juana Chaos i que en l'esmentada nota manuscrita constaven informacions sobre el fiscal general que els membres del comando havien de comprovar i contrastar", detalla la sentència del jutge.
Tot i això, segons el relat de Soares Gamboa, la preparació d'aquell atemptat va estar plena d'imprevistos. Burón Barba, ja mort, vivia al carrer Vallehermoso de Madrid. El fiscal general de l'Estat sortia cada dia des del pròxim carrer Cea Bermúdez amb el seu cotxe oficial per dirigir-se al seu despatx de la Fiscalia General de l'Estat. "El pla homicida consistia a situar un automòbil R-11 amb explosiu al pas del cotxe oficial", detalla l'escrit.
Amb aquesta finalitat els membres del comando van estar fent seguiments i vigilàncies del fiscal general durant vuit dies en el mes d'abril del 1986. El mes següent, el maig, era el moment en el qual els terroristes tenien previst culminar el seu pla. Per a això van preparar un cotxe carregat d'explosius i el van col·locar al carrer Vallehermoso, però l'atemptat no va poder arribar a produir-se perquè la víctima no va passar per aquest lloc, perquè el carrer no tenia l'amplada suficient i perquè els terroristes no tenien prou assegurada la fugida.
Segons el relat de Soares Gamboa, finalment es va fixar el matí del 8 de maig per portar a terme l'acció terrorista. "López Riaño i José Ignacio de Juana Chaos haurien d'haver encès l'explosiu, però aquestes dues persones es van quedar adormides i l'atemptat no va poder portar-se a terme", relata la sentència.
El testimoni prestat per aquest etarra penedit i desvinculat des de fa anys de la banda es va poder contrastar amb la documentació intervinguda a 'Santi Potros'. Les autoritats van trobar "anotacions manuscrites sobre el seu nom, càrrec i domicili i anotacions sobre la coincidència de les informacions amb les notícies que rep Arrospide respecte dels moviments del fiscal general de l'Estat cada dia que és seguit entre el 3 i l'11 d'abril".
ATEMPTAT DEL 1986
'Santi Potros', qui va ser excarcerat el passat 4 de desembre després que l'Audiència Nacional li descomptés els anys de condemna que havia complert a França, també ha estat detingut aquest dilluns per ordenar un altre atemptat el 1986 contra una patrulla de la Guàrdia Civil a Barcelona. L'acció en la qual va morir una persona va ser perpetrada pel 'comando Barcelona' que integraven llavors Rafel Caride Simón, Josefa Ernaga i Domingo Troitiño.
Van realitzar seguiments i vigilàncies entorn d'un vehicle de la Guàrdia Civil i van preparar un cotxe bomba "de gran potència", segons una altra sentència emesa pel jutge Andreu. Van usar un cotxe marca Talbot que havien robat a Sant Sebastià el 4 de setembre del 1986 i al qual van canviar la matrícula.
Va ser el dia 2 d'abril del 1987 quan Troitiño i Caride Simón es van dirigir a l'Avinguda Meridiana amb els carrers de Biscaia i José Estivil, van col·locar el vehicle carregat d'explosius i a les 22.00 hores el van fer explosionar coincidint amb el pas d'un cotxe ocupat en aquell moment per dos guàrdies civils.
A conseqüència de la detonació va morir una persona que es trobava allà en aquell moment anomenada Juan Fructuoso Gómez. També van quedar ferits els dos agents José Manuel Fernández Cabello i Juan García Estévez i quatre persones més. L'atemptat també va causar danys materials valorats en 116.892,58 euros.
