Acusa al Govern espanyol d'instal·lar un "estat d'excepció a través de la violència"
Advoca per prioritzar el final del que considera vulneracions i mesures d'excepció penitenciàries
MADRID, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
ETA assegura al seu últim comunicat enviat al diari Gara el seu compromís de "fer aportacions significatives per alimentar el procés, sense tardar", però no fa cap esment a un possible lliurament de les armes o dissolució. En lloc d'això, insisteix en una negociació per "aconseguir una pau estable i duradora", exigeix el "desarmament" d'Espanya i França i acusa al Govern espanyol d'instal·lar un "estat d'excepció" al País Basc "a través de la violència".
"Per quan el desarmament dels estats espanyol i francès?", es pregunta la banda terrorista al document recollit per Europa Press en què advoca per prioritzar el final de les vulneracions dels drets humans "aquí i ara" així com les traves als drets civils i polítics i les mesures d'excepció penitenciàries.
Insisteix a iniciar un procés ampli de diàleg a "Euskal Herria", amb l'objectiu d'arribar a acords per avançar. I juntament amb això proposa defensar el que es pacti aquí davant dels estats espanyol i francès "amb una sola veu i amb fermesa" per "aconseguir la pau estable i duradora".
Al marc d'aquesta negociació ETA s'ofereix a "prendre part en les converses que es puguin utilitzar amb l'objectiu d'aconseguir la resolució i la pau" per oferir el seu "punt de vista i per introduir a l'agenda de diàlegs les qüestions que afecten directament" la banda que, segons diu "estan entre els ingredients per a una resolució integral".
CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
Amb això ETA fa referència a les esmentades conseqüències del conflicte que afecten al seu desarmament, als seus presos i fugits i a la sortida de les forces de seguretat i l'Exèrcit del País Basc i Navarra.
El comunicat està datat del passat 29 de gener i per tant és anterior a la visita del lehendakari Iñigo Urkullu a Madrid per reunir-se amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, al qual va proposar un pla per a flexibilitzar la política penitenciària que preveu acostaments i excarceracions de presos etarres en funció d'una sèrie de requisits i terminis.
Tot i això, ETA afirma que "més que anar a escoltar el no d'Espanya, és hora de concretar una acció per posar el sí d'Euskal Herria al centre i en vies de materialització". Com a exemples posa la posada en marxa de la Comissió per Impulsar el Procés de Pau presentada el 23 de desembre amb la qual es compromet a contactar i la decisió del seu Col·lectiu de Presos que va anunciar la seva disposició a acceptar les mesures individuals previstes a la Llei.
A més la banda assenyala la manifestació a favor dels presos celebrada l'11 de gener a Bilbao. Considera que "ha estat un pas de gran compromís polític", que "ha encés la il·lusió d'amplis sectors de la ciutadania basca" i que "ha dibuixat el camí per avançar".
Aquella manifestació va ser convocada pel PNB al costat de Sortu després que l'Audiència Nacional prohibís la convocatòria inicial feta pel col·lectiu Tantaz Tanta per considerar-la successora d'Herrira, desarticulada al setembre.
"PUNT D'INFLEXIÓ"
ETA creu que aquesta manifestació hauria de comportar "un punt d'inflexió" ja que "els qui estaven còmodes amb el bloqueig del procés i la divisió entre les forces partidàries de la resolució s'han posat nerviosos". Assegura que alguns discursos "s'estan readaptant" i que "cada vegada són més els que prenen per inadequada la línia del Govern espanyol".
En aquest punt, ETA remarca que "la resolució necessita de totes les forces polítiques. Ha quedat clar, en canvi, que la manera d'avançar no és intentar satisfer contínuament les exigències dels qui no volen la resolució o acceptar els seus vetos. Amb això només es reforcen les actituds negatives. L'única manera de fer moure a aquests sectors i atraure'ls és avançar en la dinàmica per la resolució, amb l'impuls de la ciutadania basca".
Segons l'extracte del comunicat que realitza el diari Gara, ETA deixa caure que no té expectatives que Espanya i França vagin a moure la seva posició i recorda les paraules del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz que va respondre a la manifestació del dia 11 "amb la seva habitual prepotència, dient que ni una ni dues mobilitzacions farien variar la política del Govern espanyol. És més, els dirigents del PP estan anunciant més atacs".
"PODRIR LA SITUACIÓ DELS PRESOS"
Després de recordar les operacions contra el front de presons d'ETA i Herrira acusa al Govern espanyol de voler "podrir la situació dels presos polítics bascos". Afegeix que "en el moment en què en la ciutadania basca dominen les ànsies de resolució i pau, Espanya ha volgut posar al centre de l'escena política la imatge de desenes de guàrdies civils armats".
Entén ETA que aquesta ha estat també una espècie de resposta del Govern de Mariano Rajoy al lehendakari: "Li ha transmès el missatge clar que pel que fa al 'conflicte basc' el Govern espanyol concreta la seva línia d'acció amb la Guàrdia Civil. O, dit d'una altra manera, que tal i com passa amb la voluntat ciutadana, l'opinió del lehendakari també és nul·la per al Govern espanyol".
Pel que fa a França, ETA subratlla que "continua callat. Com és habitual, com si no tingués res a veure amb el que està ocorrent. Tot i això, a més de mantenir la seva actitud negativa davant de la resolució segueix vulnerant els drets humans dels presos polítics bascos".
